La intel·ligència artificial aviat serà un servei de consum massiu. Perquè arribi fins a les Illes Balears, l’objectiu del Govern és la baixa latència en les comunicacions digitals. Per aconseguir-la volem cables de fibra arreu, almanco un punt neutre i centres de dades per a ‘cloud computing’.

La nostra intenció és que les infraestructures siguin prou bones per atraure talent; que els turistes que ens descobreixen per mor del sol i platja es converteixin en residents de sol i dades després d’acaronar la possibilitat de fer feina des del paradís.

Volem baixa latència de les comunicacions digitals perquè els visitants i ciutadans gaudeixin de serveis d’intel·ligència artificial; per a que el talent local els pugui desenvolupar.

I el Govern?

Una qüestió de responsabilitat

Al Mobile World Congress 2016 vam sentir una conferència del Ben Hammersley per l’Administració Pública. Ens va dir que els governs tenim la responsabilitat de ser excel·lents en tecnologia.

Al sector privat, quan una empresa important no ho fa bé en sorgeix una altre que la reemplaça. Ens va parlar de Kodak: qui avui els esmenta en parlar de fotografia? Ningú.

Al sector públic tot plegat és manco orgànic. Quan l’Administració no ens dóna bons serveis digitals no hi ha alternativa; l’hem de sofrir vulguem o no. Perquè la consideram una autoritat, ens resignem i fem bondat per tal de sortir-nos-en el més aviat possible del tràmit que ens ocupa i enutja.

La manca de qualitat tecnològica d’un govern per a la societat és més perjudicial que la manca de qualitat tecnològica de les empreses. Hammersley ens explicava que el Govern Britànic havia fitxat personatges coneguts del món tecnològic, que en preguntar-los-hi perquè havien deixat bons llocs de treball a grans empreses, just per una aventura pública, digueren que els hi havien promès recursos i estabilitat. El Govern del Regne Unit té clar que és una irresponsabilitat no crear bons serveis digitals als ciutadans.

Tot seguit Hammersley ens va explicar que la intel·ligència artificial és la següent cosa que transformarà profundament la societat. Va insistir en una idea –no gaire fàcil de defensar– que també intentava transmetre quan jo feia feina al sector privat: tota resistencia és fútil; això digital incipient que podria afectar el teu negoci i et sembla ridícul, demà t’arruïnarà si no t’espaviles immediatament. De fet, quan em demanaven quin seria el retorn de la inversió en immersió digital sempre deia el mateix: zero. La recompensa és ser viu els pròxims 10 anys.

Si el Govern no fa immersió digital hi serà d’aquí 10 anys –i potser 50 també. Però de mala manera, massa lluny del sector privat; cada dia serem més insofribles. És una qüestió de responsabilitat oferir bons serveis digitals des del Govern.

IBM Watson

Un detall em va cridar l’atenció: que existís una joguina basada en IBM Watson. Havia sentit parlar del projecte d’IBM un any abans, el que havia vist al YouTube n’havia sorprès, però no sabia que era un producte comercial. Vam organitzar una trobada a Palma perquè ens ho expliquessin.

L’exposició va començar amb aquest vídeo:

https://youtu.be/-fLnxobAKJs

El que ens van explicar confirmava la impressió que tot plegat estava molt més avançat del que la majoria en som conscients. Un detall que ho il·lustra: Watson començà com a producte comercial el 2014, que és despús-ahir, i ja s’ha convertit en la proa d’IBM.

Els avanços són exponencials. En no res han passat del machine learning al deep learning per a poder fer millor feina amb informació no estructurada, això és, que si algú diu ‘banc’ els ordinadors puguin saber és de peixos, doblers o per a seure. I més encara: poden entendre els eufemismes, les idiosincràsies i les metàfores complexes! –és al vídeo de dalt. Poden fer ajudants de professors, els alumnes no se n’adonen i el troben especialment eficient i servicial.

Ens van explicar que gràcies a projectes com word2vec, que passa paraules a vectors, en cinc anys tindríem traducció simultània a gairebé totes les llegües en veu i a temps real. Si teniu una acadèmia d’idiomes, veneu-la. Si no ho veieu clar, recordau Kodak. Només és qüestió de temps; tota resistència és fútil.

Al nigul

Els serveis d’intel·ligència artificial solen ser al nigul, així cada poques setmanes funcionen millor que l’anterior sense que les persones que l’usen hagin de fer res –algunes vegades és molt millor perquè han trobat un ‘clic’ que assenyala un abans i un després.

Totes les nostres dades (textos, audiovisuals) tendeixen a anar cap al nigul i els programes que els processen també. És difícil explicar perquè sense allargar-me massa:

Ha començat –no fa pas tant– pel fet de voler-ho tot a tots els dispositius –mòbil, tauleta, PC de sobretaula, portàtil, a casa i la feina. Això només ha estat el començament. El següent és que, mentre estem desconnectats, e-majordoms –en diuen bots— llegeixin i escoltin què hem fet per a trobar com atendre millor els nostres gustos i necessitats. Que ho facin de forma social, envers els que ens envolten, segons siguin els esdeveniments que sorgeixen i canvien cada minut. Talment com estova el cervell no viatjar ni moure’s mai de casa, els nostres e-majordoms necessitaran veure món. Tot això passarà al nigul i no pas al nostre PC ni mòbil, això és, a casa.

En menys de 10 anys a les cases, llars, butxaques i bosses no hi haurà megues ni hertzs; només tindrem dispositius d’entrada i sortida: micròfons, visors, altaveus i auriculars. Qualsevol cosa que diem i facem viatjarà fins al nigul per a tornar en forma de resposta. Mirarem tant per la latència com avui mirem per la memòria, i els hertzs, que diuen quan ràpid és el mòbil o PC de torn.

La connectivitat és el nostre destí

En constatar que la intel·ligencia artificial és un servei al nigul, i imaginar què significa, vaig pensar que és urgent aconseguir baixa latència i les infraestructures per a centres ‘cloud’. Caldria haver començat molt abans per mor de la lentitud de l’Administració i la insularitat, un obstacle afegit per a la connectivitat que volem i necessitem. La nostra capacitat per a estar ben connectats és de les poques coses que poden canviar el nostre futur com territori insular.

“GEOGRAPHY IS DESTINY”, one of the most famous adages about the world, is becoming obsolete. Centuries-old arguments about how climate and culture condemn some societies to fail, or how small countries are forever trapped and subject to the whims of larger ones, are being overturned. Thanks to global transportation, communications, and energy infrastructures—highways, railways, airports, pipelines, electricity grids, Internet cables, and more—the future has a new maxim: “CONNECTIVITY IS DESTINY” —Parag Khanna a Connectography: Mapping the Global Network Revolution.

Per on començar al Govern

Estem fent que la nova era cognitiva de la informàtica arribi a les Illes Balears perquè els ciutadans i visitants gaudeixin de nous serveis, per a que talent local els pugui desenvolupar, però i el Govern? Cap a on ens ha de portar el sentit de la responsabilitat que ens obliga a oferir bons serveis digitals perquè ningú altre no ho pot fer?

La primera idea va sorgir a la presentació del Watson. En vista de les seves capacitats, podríem tenir una Seu Electrònica minimalista, que ens rebés preguntant-nos “Què necessitau?”. La reposta podria ser “ompliu aquest tràmit”. O podria passar que no n’hi hagués cap programat.

Aquí cal un incís:

El tràmit obert

Tenim més més de mil tràmits possibles, poc a poc hem mecanitzat la meitat però l’altre meitat no està sent tant fàcil. És una de les nostres frustracions perquè ens impedeix complir la llei 11/2007 –ha plogut molt, sí. Per a compensar-ho podríem oferir el tràmit obert, programat des de fa molt, però mai no l’hem publicat en línia. Permetria demanar qualsevol cosa a l’Administració i rebre una respost legal.

No hem gosat publicar-lo perquè creiem que no estem preparats per atendre-ho com toca. Curiosament, això mateix (el tràmit obert) podeu fer-lo al món real i el vostre escrit arribarà al funcionari que l’ha de gestionar. Passa perquè han fet falta dècades per a saber com funciona i pair-ho; l’Administració física té moltes finestretes i és remota la possibilitat que hi arribi un escrit obert a una concreta. En definitiva, la càrrega del tràmit obert està clarament repartida i a ningú no l’amoïna. En contrast, un punt únic de recepció, el digital, pot donar massa maldecaps a poca gent. Imaginem un nombre considerable d’escrits, de comprensió incerta, que exigeixen resposta legal en poc temps, car immediatament després d’enviar-lo arranca el termini legal per a donar resposta. No fer-ho pot suposar enrenous considerables.

Ningú no vol carregar totes aquestes pors, incerteses i dubtes. Per això el tràmit obert no és en línia i encara no complim la llei 11/2007.

Fi de l’incís.

La Seu Electrònica amb intel·ligència artificial

Un incís que em va fer pensar en la possibilitat d’encomanar el tràmit obert a la intel·ligència artificial. Abans de l’incís parlava d’una Seu Electrònica minimalista que ens demana què volem, en llenguatge natural, i contesta amb el tràmit que toca. Si no existeix, passa a oferir-vos el tràmit obert. Us demana més detalls, i els doneu. Quan li basten, perquè ara sí té prou pistes del què voleu, us presenta el tràmit obert. L’ompliu. Quan el rep el pot llegir i comprendre, perquè és informàtica cognitiva capaç d’entendre fins i tot els eufemismes, les idiosincràsies i les metàfores complexes. Si el troba raonable li dóna registre legal d’entrada.

L’e-majordom de la Seu Electrònica coneix l’estructura de l’Administració de les Illes Balears perquè l’hem entrenat abans de posar-lo en marxa. Aquests sistemes funcionen a base d’entrenament previ –el del reconeixement de la veu, el text escrit i les imatges el porten de sèrie. Un cop engegats, aprenen sobre la marxa. De fet sempre aprenen sobre la marxa; just passa que l’entrenament és una marxa simulada. Els seus coneixements sobre la nostra Administració li permetran saber que un escrit que parla d’XYZ té un 85% de possibilitats d’estar ben dirigit a la safata del funcionari A, un 67% pel funcionari B, un 63% pel funcionari C, un 51% pel D i un 32% per l’E. L’enviarà cap el funcionari A. Si diu que no, l’enviarà al B i n’aprendrà per a no tornar-ho a fer malament.

La intel·ligència artificial a la Seu Electrònica del Govern aportaria tres coses prou importants:

• Complir la llei 11/2007 després d’un grapat [excessiu] d’anys.
• Donar un servei molt útil als ciutadans, de forma simple i natural. Fins i tot amb veu quan sigui costum usar-la amb els ordinadors.
• Mostrar als funcionaris quan els pot ajudar la intel·ligència artificial; que es sorprenguin observant com treballa i aprèn. Insisteixo en el concepte ajudar per qui pensi en pèrdua de llocs de treball. Es tracta de crear serveis que no tenim perquè la nostra estructura humana els veu mals d’assolir.

Hi ha més, perquè ens situaria al mapa dels territoris amb una administració pública digitalment inquieta, diguéssim, un detall per atraure residents de Sol i Dades.

Sabem que és una passa singular després d’explicar-ho als experts. El nostre deure era no limitar-nos a l’IBM Watson i tenir en compte la resta de la indústria –que fa feina en intel·ligència artificial– per moblar un Plec de Prescripcions Tècniques com toca. Representants d’IBM, Google i Microsoft troben que és una proposta ben plantejada, pionera, i voldrien fer-la possible. Ens han demanat permís per a suggerir la nostra idea de Seu Electrònica a qualque administració –prou més gran que nosaltres– que es demana per on començar a amb intel·ligència artificial, i no ho té clar.

Res del que dic dalt no seria gaire problema si la balança fiscal no fos la que tenim. Per aconseguir tot el que llegiu en aquest apunt, ens basta el que costen tres quilòmetres de l’AVE que també paguem i mai no tindrem.

No ens falten idees ni ganes d’aconseguir baixa latència per a tot el territori de les Illes Balears i intel·ligència artificial pels serveis del Govern. També tenim recolzament de la indústria més important. Ara cal que exigim el finançament merescut al Gobierno del Reino de España, que fins ara no ens ha semblat gaire conscient del malament que ens tracta. Ho recordareu les pròximes votacions? Potser així se n’adonen.

Són moltes coses importants, de futur, les que ens hi juguem amb les qüestions digitals. De fet, rellegeixo aquest apunt de i trobo que hi ha massa coses. O potser no, perquè els avanços són tants, i tant ràpids, que en poder-los explicar ja han passat a un altre nivell. Seguim alerta.

—
Imatge: The Blue Diamond Gallery.