Vivim temps estranys en els que no els importa pagar una pasta a un jugador de basquet, per aconseguir que els escoltin, mentre ells no escolten als clients que ja tenen als quals els cobren una pasta per pagar el jugador de basquet.  És un comportament suïcida, però ja s’ho faran. Jo no callo:

Tema: Sense respostes

Text: Hola,

Us vaig escriure, el passat mes d’octubre, per dir-vos que em cridava l’atenció que hi hagués tantes despeses pel compte de la societat «******* SL» que els darrers 4 anys des del 2010 ha tingut només mitja dotzena de moviments vàlids. Vaig enviar-vos una relació de despeses i vaig calcular el que em costava cada moviment del compte; el resultat era més car que si hagués llogat el Bárcenas de comptable:

«Són 98,69 € els que m’heu cobrat per despeses des de que no l’uso i no té més d’una dotzena de moviments dels quals la meitat són factures de la botiga que hi arribaven per error. A gairebé 10 € l’apunt».

No vau dir res. Pago un servei de luxe però no tenc dret ni tant sols a una resposta. Bé, en realitat sí, perquè la meva pregunta era si deixant-lo buid també em cobraríeu despeses, i he rebut una carta amb un cridaner «* COMUNICACIÓN DE DESCUBIERTO *» (així, amb majúscules i asteriscs) perquè que passi a pagar-vos 19,87 € després de tornar a carregar-me despeses de manteniment d’aquest compte que no faig servir i que, per tant, no té saldo.

Entenc que la vostra resposta és que sí, cobrau despeses hi hagi o no diners al compte.

Rebobino: com us vaig explicar, tinc aquest compte perquè em van dir que calia mentre no liquidés la societat, cosa que no he pogut fer perquè l’altre part m’obliga a renunciar a la meva meitat. No he donat aquesta passa perquè és inaceptable. També ho és pagar despeses d’un compte sense diners ni moviments; és innaceptable que passin llis de les teves observacions sobre un servei que has pagat a preu de canari jove. Així que per acumulació de coses innaceptables us demano que elimineu aquest compte; hom té límits i no vull arribar a la fase «passa’m la vaselina».

També us vaig escriure perquè 60 € l’any per una Visa em semblava excessiu; sobretot tenint en compte que una bona part del temps de les meves visites als aeroports, centres comercials i bústies de correu consisteixen en rebutjar targes de franc que prometen condicions fantàstiques. Em vau dir que la meva Visa (més American Express de propina) tenia aquest preu perquè acumulava punts Iberia; que en podia tenir una altre de franc, però sense l’extra dels punts ni l’American Express. Us vaig explicar que la tarja actual no sortia a compte perquè els punts eren massa cars d’aconseguir i massa fàcils de consumir, però que tampoc no volia perdre els punts que havia acumulat fins ara precisament per això mateix: havien estat cars d’aconseguir. Us preguntava si era possible canviar cap a la vostra Visa barata sense perdre els punts. Tampoc no em vau dir res. Bé, no exactament: m’heu enviat una tarja perquè l’anterior caducava al febrer. He entès que la vostra resposta és que he de continuar amb la Visa + American Express carísimes. La meva reacció ha estat escoltar a una comercial de les que t’aturen als aeroports, i ja tenc una American Express que dóna encara més punts que la vostra, no costa res, i manté tots els acumulats fins ara. També tenc la Visa de franc d’un compte sense despeses d’Uno-E. Només voldria saber (si no és molèstia que m’ho contesteu) quant temps cobreix els 60 € que vaig pagar. És per saber a partir de quan he d’usar només la d’Uno-E, lloc al que poc a poc hi transferiré tota la cosa bancària perquè calculo que m’estalviaré prop de 300 € l’any en despeses. No som a temps de llençar res.

Seguint el vostre estil, podria enviar-vos una carta amb un cridaner «* COMUNICACIÓN DE DEUDA *» i un import –a preu de serveis de luxe– pel temps que he passat escrivint-vos per defensar la meva dignitat. Fent una simple regla de tres, suposo que tampoc tindreu temps per a respondre això. És igual, ho publicaré al meu blog. I no són ganes de molestar, sinó la meva forma d’aconseguir que qualcú m’escolti.

Salut,

Benjamí