Trobo que ha estat massa senzill vendre la idea «no hem de pagar dues televisions públiques» i que no s’explica gaire la utilitat pública única que té RTVM.

Per a entendre que RTVM és única cal mirar-se-la. Diuen que no té audiència, però no és pas veritat. Sofres és qui mesura les audiències. Ho fa amb uns aparells instal·lats a les cases particulars –200 a Mallorca. Qui els té cal que digui en tot moment quanta gent mira la TV i quin canal. Si els mallorquins no posam l’intermitent del cotxe perquè a ningú no l’importa cap on anem, ¿com hem de tolerar un aparell de Sofres a casa?

Molts mallorquins segueixen RTVM. Ho sé per la quantitat que m’ha reconegut de l’Ítaca o que m’ha fet comentaris sobre el Mallorca en Xarxa –curiosament la majoria deia que l’havia escoltat a IB3, cosa que em feia pensar que havia de dir més sovint «Mallorca en Xarxa d’Ona Mallorca». Són mallorquins, de totes les ideologies, interessats en allò que es fa i desfà a Mallorca. A cap altre televisió ni ràdio ho poden trobar i en aquest sentit RTVM és única.

Els serveis públics tenen sentit quan cobreixen una necessitat que cap empresa privada no vol. És el cas de RTVM. Feu la prova (no és un imperatiu) de seguir-nos aquests [darrers] dies. Fixeu-vos en la quantitat de coses sobre Mallorca que hi descobriu. Quan RTVM no hi sigui ningú més us informarà de tot el que heu vist a [M] i escoltat a Ona. Sabreu que a Madrid o Barcelona presenten tal obra de teatre, entrevistaran els actors que us explicaran què troben diferent del públic d’aquestes ciutats. Però quan passi a Mallorca no ho sabreu pas. En connectar el televisor us diran que un grup d’investigadors de la universitat de Sevilla treballa en un projecte innovador, però no sabreu què passa a l’UIB. Veureu entrevistes a personatges populars que són de pas per algunes ciutats importants i com s’hi troben, però mai no sabreu com els ha anat a Palma –cosa que hem pogut veure i escoltar a molts «De Nit». Coneixereu els darrers avanços de llocs web que es fan a Barcelona o Madrid, però ningú no us contarà res de llocs mallorquins. Al Parc Bit hi passen prou coses interessants, però no serà pas noticia si no passa que el torrent ho inunda tot o un edifici es pega foc. Sí, ens queden els diaris locals, però no una ràdio ni una televisió. Tots són necessaris, complementaris. El cost d’un any de RTVM per cada mallorquí és aproximat al del preu dels diaris d’una setmana.

El sentit públic de RTVM és informar de coses que no explicarà cap iniciativa privada perquè no és rendible. La societat mallorquina era més rica amb RTVM perquè estàvem informats de coses que després tenien més èxit gràcies a la divulgació que se’n feia. És un èxit petit, entre nosaltres, perquè som poca gent a Mallorca. Però som nosaltres, únics, i és el nostre territori únic. L’administració local ha de mirar per nosaltres. Ningú més no ho farà.

Com podem quantificar el benefici que ha suposat per algunes iniciatives mallorquines el fet d’haver passat pel Mallorca en Xarxa? No en tenc ni la més remota idea. Potser alguns mitjans de comunicació privats els haurien fet pagar per a estar presents al llarg d’un programa de dues hores. La majoria no s’ho hauria pogut permetre. Com a professional tampoc m’imagino viable la cosa de cobrar als convidats a una ràdio local. Potser hi hauria empresaris disposats a pagar si es tractés d’una emissora d’abast estatal i amb molta audiència, però no a Mallorca i només pels mallorquins. És una qüestió de mercat: no hi ha prou audiència per a pagar-ne el cost. No és que no hi hagi prou audiència perquè el producte no és bo ni útil, sinó simplement perquè a Mallorca som pocs. Només els doblers públics poden finançar una cosa que no permet fer calaix a les empreses però sí a la societat –i aquí veig que ja em repeteixo.

Però imaginem que trobem prou empreses disposades a pagar per a venir a un programa de ràdio d’abast local. Ja us refiaríeu d’un programa on només hi té visibilitat qui paga? Hi hauria la sospita que no és pas imparcial —a un altre apunt miro d’explicar que és molt més fàcil ser imparcial a un mitjà públic. També existeix la fórmula dels patrocinadors i una temporada tinguérem Ono. Vam mirar que no influís en la nostra opinió. No van continuar perquè les xifres d’audiència no són prou grans. A Mallorca tenim aquest problema encara que molts mallorquins ens escoltin; «molts» no són prou pels nombres que volen els patrocinadors.

Arribat aquest punt potser només queda l’argument «ja tenim IB3». No és el mateix producte. En primer lloc, a un menorquí l’interessa tant el que passa a Eivissa com a un barceloní el que passa a Sevilla. En segon lloc és una televisió (no tant la ràdio) orientada a l’entreteniment on els programes estrella són els mateixos (o similars) que podeu veure a qualsevol cadena privada d’abast estatal. Els no-estrella tenen tanta audiència com la programació habitual de RTVM perquè –repeteixo– tenim el que tenim: som pocs els mallorquins interessats en el que passa al nostre voltant. No som rendibles com a massa d’audiència. Però existim i tenim dret la informació local imparcial. Aconseguir-ho significa una despesa de poc menys de 10 Eur per mallorquí l’any. Ens ho podem permetre. Fet i fet, tancar RTVM ens costarà gairebé 10 milions d’Euros.

Torno al que deia al primer paràgraf: la resposta a l’argument «no hem de pagar dues televisions públiques» és que no tenim dues televisions públiques: quan RTVM tanqui no veurem ni escoltarem enlloc el que ara hi podem trobar. Que és un servei públic necessari.

Me n’he adonat que qui pensa que no hem de pagar dos mitjans mai no ha seguit RTVM perquè no té gaire interès en el que passa a Mallorca. És tant respectable com freqüent. Potser caldria preguntar-los-hi si cal molta de l’administració local que ja tenim a Madrid i és fàcil que la resposta també fos que no. Però avui no vull parlar de política.