Nota: Apunt editat el 16-07-2011 quan he sabut que el pressupost d’Ona Mallorca és de 1,1 milions any i no 2,5 com vaig especular.

En aquest moment hi ha molt debat sobre el cost i la utilitat d’un mitjà de comunicació públic com Radio i Televisió de Mallorca (RTVM). Explicaré què he pogut fer a RTVM i què he pogut fer a d’altres mitjans de comunicació privats. No vull teoritzar sinó explicar fets; us toca a vosaltres decidir si els nostres impostos –uns 10 Eur per hom l’any– mereixen la despesa d’una ràdio i una televisió pública local amb el tictac que he viscut a RTVM.

El títol del programa a Ona Mallorca, «Mallorca en Xarxa» (MeX) sempre ens ha recordat que havíem de parlar de la internet que es fa a la nostra illa. L’altre cosa era fer divulgació del que es cou a internet per tal que mallorquins en sentissin curiositat. Hem mirat de convidar-hi els responsables de tots els projectes interessants que s’encetaven a Mallorca. Alguns ens han avisat –mai no n’hem ignorat cap. D’altres ens assabentàvem mentre passàvem prou hores badant pels llocs que ens servissin per a saber quins mallorquins feien què a internet. És fàcil que se’ns hagi escapat qualque cosa perquè internet cada cop és més gran, però no era la intenció. Per això al MeX també hem obert els micròfons per què qualsevol pogués unir-se a la nostra tertúlia –eren els convidats «passava per aquí». Hem mirat d’oferir col·laboracions regulars a tothom que fes coses interessants a internet i que tingués vocació per la ràdio. L’objectiu ha estat que tinguessin micròfon a Ona Mallorca els projectes internàutics mallorquins amb substància i els útils per Mallorca. Els que no hi heu passat disculpau; simplement no ens hem trobat. Encara teniu temps fins al setembre. Han estat projectes de qualsevol estil, tot i que no hagem amagat que teníem les nostres preferències (almanco les del director) com ara el programari lliure. No és casualitat, car la llibertat al món dels bits és una de les sortides més viables per la industria local. Però mai les nostres preferències no van fer que no pogués expressar-se ningú de cap projecte tot i que fos a les antípodes dels nostres gustos, car el primer era parlar del que es fa i desfà a Mallorca. Del que es mou a internet, ho faci qui ho faci. Hem tingut seccions fixes per a parlar també de programari privatiu però sempre donant prou informació perquè pugueu escollir. Per això ens dèiem (o diem, almanco fins setembre) el «Mallorca en Xarxa».

El MeX fou la meva primera feina per un mitjà públic. Des del 1996 he col·laborant amb diversos mitjans privats: revistes, diaris i ràdios. Al 2007 vaig encetar col·laboracions a un altre mitjà públic, IB3 Ràdio, i des del 2009 escric al blog Bitologies del 3cat24.cat, que també és públic. Mai a cap lloc públic m’han dit de què puc parlar o no. Als privats sí. No he fet res diferent: he proposat un tema i m’han dit endavant o «d’aquest projecte no en parlarem perquè és d’una empresa de la competència». Els «endavant» sempre han estat dels mitjans públics i els «no en parlarem» dels privats. Entenc que les empreses privades cerquin el màxim benefici del seu projecte empresarial i que les empreses públiques vulguin el màxim benefici de la societat. Com accionista o treballador vull que l’empresa privada amb la que hi faig feina tengui èxit. Com a ciutadà vull que els meus impostos serveixin perquè els mallorquins, balears o principatins tinguem el màxim èxit possible. Puc treballar per a qualsevol d’ells i emmotllar-m’hi; som un home de fer feines. Però em sap greu que els mallorquins que paguen 10 Eur l’any per RTVM deixaran de tenir un servei d’informació i promoció dels projectes que es fan a l’illa on viuen. Ningú més no ho farà perquè no és viable econòmicament i cap empresa privada voldrà saber-ne res.

Després de tot el viscut quan em plantejo el futur penso que m’agradaria trobar continuïtat a un mitjà públic local. Bé, només n’hi ha un un: IB3, cosa que fa que m’ho llevi del cap per mor de la llei de l’oferta i la demanda que provocarà la quantitat de companys sense feina a RTVM i un únic possible client –el sector audiovisual illenc haurà quedat ben tocat. També penso en la possibilitat de continuar fent ràdio a internet mitjançant un podcast. Si això passa no podré centrar-me ni en Mallorca, ni en les illes ni en català o no trobaria prou finançament i em cal cobrar per la feina, cosa que oblidaria encantat si el banc s’oblidés de l’hipoteca, el llogater de la renda, l’ex de la pensió, el supermercat dels tiquets, la benzinera del preu del barril Brent, GESA deixés de comptar Kw i Movistar regalés l’ADSL –què us he de contar. La qüestió és que hi ha projectes no rendibles econòmicament però socialment molt útils que només el sector públic pot finançar amb els nostres imposts. I que ens ho deuen com a clients que som.

Perquè diuen que el motiu del tancament va de costos, intento saber què ha costat el MeX als mallorquins. Imagino (sense tenir-ne ni idea) que Ona Mallorca suposa una quarta part del pressupost de RTVM, això és, 2,5 1,1 milions l’any. Són 285,4 125,57 Eur per hora d’emissió –tot i que no hi ha emissió en directe les 24h; faig els comptes a l’engròs. 29.744 13.184,85 Eur l’any per un programa de dues hores setmanals que signifiquen 3 1,3 cèntims l’any per mallorquí. És molt més del que heu pagat per les llicències de programari privatiu als vostres ordinadors i els de l’administració pública –i si heu escoltat els nostres consells haurà estat amb grans interessos. No som capaç de calcular l’estalvi en donar a conèixer els projectes que ha suposat pels centeners d’empreses, associacions i institucions que han passat pel MeX en gairebé 10 anys. El cost del programa no és, ni de bon tros, el que hem cobrat els que l’hem presentat i produït perquè una emissora la fa molta gent: local, mitjans i personal tècnic. I perquè de ben segur que les meves xifres tiren molt a l’alça.

Esper que el nostre programa hagi estat a l’alçada de la inversió que n’ha fet la societat. Fins i tot dels que mai no ens han escoltat però que han vist créixer projectes locals que hem mirat de promocionar com hem pogut i sabut fer. Sense finançament públic serà molt difícil continuar endavant. Els mallorquins continuaran pagant els mateixos impostos, però no continuarà aquesta promoció imparcial que mai no he vist a cap mitjà privat. Els empresaris hauran de gastar més en promoció, els ciutadans tindran menys informació local imparcial. Parlen de rendibilitat? Idò tots hi haurem perdut.