Ahir la nova Ministra de cultura va dir que regularà Internet. Però possiblement serà la Xarxa qui la reguli a ella. No sé qui guanyarà les properes eleccions generals, però crec que puc endevinar qui les perdrà si res no canvia. L’error haurà estat defensar la industria i no les persones. Es tracta d’un enfrontament entre la Societat de la Informació i el Coneixement i la Societat Industrial. Qui tindrà més força, les persones o les empreses?

Temps ençà eren les empreses, qui tenien més força. Les persones podíem fer ben poca cosa cada pic que els empresaris decidien canvis que afectaven la societat. Podíem protestar, però al final sempre ens tocava adaptar-nos.

Quan la indústria tèxtil va instal·lar telers automàtics molts teixidors es quedaren sense feina. La protesta va consistir en avariar els telers posant-hi sabates. Va sorgir un nou mot, sabotatge, que venia de la paraula francesa sabot –un esclop. Al llarg dels anys hem vist molts casos de sabotatge, i sempre han estat en la mateixa direcció: les persones contra el poder i l’industria. No teníem poder per a fer res més. Fins ara, perquè avui són ells qui volen sabotejar Internet perquè no tenen poder sobre la Xarxa. ÿs un canvi significatiu que fa evident la força que Internet ha donat a les persones:

Els governs reben els poders escaients per governar a partir del consentiment dels governats. Vosaltres no teniu el nostre, i ni tan sols tampoc no ens l’heu demanat. No us hem convidat. No ens coneixeu ni a nosaltres ni al nostre món. El Ciberespai no està delimitat per cap de les vostres fronteres. No us cregueu que el podreu construir com si es tractàs d’un projecte públic d’urbanització. No podeu. Es tracta d’un acte de la natura i creix per si mateix mitjançant les nostres accions col·lectives.

No heu participat en la nostra gran i unificadora conversa, i tampoc no heu creat les riqueses dels nostres mercats. No coneixeu ni la nostra cultura, ni la nostra ètica, ni les regles no escrites que estableixen en la nostra societat més ordre que el que podria obtenir-se amb qualsevol de les vostres imposicions.

Preteneu que a casa nostra hi ha problemes que requereixen una solució. Utilitzau aquest pretext per envair el nostre territori. La majoria dels problemes que invocau no existeixen. Si hi ha conflictes reals, si hi ha torts, els identificarem i hi posarem remei amb les nostres pròpies eines. Estam creant el nostre propi contracte social. Aquest sorgirà d’acord amb les condicions del nostre món, no del vostre. El nostre món és diferent. —Declaració d’Independència del Ciberespai

Aquest cop haurà de ser la indústria i els governs qui s’adaptin als canvis que impulsam nosaltres. Protesten, com fèiem nosaltres. I proven de fer sabotatge. Però no hi ha res a fer; hem decidit que exercirem el nostre dret natural a la còpia privada sense ànim de lucre. Que amb Internet és molt fàcil i la indústria de la còpia desapareixerà? Sí, i ens sap greu. Suposam que també els va saber greu deixar aquells teixidors sense feina. Però ho hem superat. També superarem el fi de la indústria de la còpia i distribució de la cultura. Trobarem solucions.

Entendran les solucions, i seran bones, consensuades, si en comptes de sabotejar-nos s’uneixen al nostre món de converses. Quan els frigorífics domèstics provocaren la desaparició de la indústria de les barres de gel, ningú no va prendre mesures legals contra els fabricants de geleres. Els més vius passaren a fer els glaçons que avui encara compram. Però clar, era un cas molt diferent al de la còpia privada: fabricants de gel contra fabricants de frigorífics. Els empresaris i els governants tenen al seu codi respectar-se entre sí, i adaptar-se. Idò que ara aprenguin a respectar-nos a nosaltres també, o no seran benvinguts:

Governants del món industrialitzat, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la ment. En nom del futur, a vosaltres, que sou del passat, us deman que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No teniu cap autoritat on ens reunim.

[…]

Estam creant un món on tothom pot entrar, sense privilegis ni prejudicis per la raça, la riquesa, la potència militar o el lloc de naixença.

Estam creant un món on cadascú, onsevulla es trobi, pot dir les seves idees, per singulars que puguin semblar, sense témer que el coaccionin a assumir el silenci de la conformitat.

Els vostres conceptes de propietat, expressió, identitat, moviment i context no són vàlids per a nosaltres, car estan basats en la matèria, i aquí no hi ha matèria. —Declaració d’Independència del Ciberespai

La Ministra González-Sinde ve del passat. Vol defensar la indústria perquè ho duu gravat al seu codi atàvic. Al seu món industrialitzat cal adaptar-se als empresaris perquè no s’enfadin. Les corporacions del cinema, la música i la literatura sovint també controlen la premsa. Eviten les campanyes de la premsa contra els polítics poden ser fatals. Miren de guanyar-se la benvinguda dels empresaris del periodisme, i sovint l’aconsegueixen perquè els editors no són imparcials. Però la Xarxa sí, car «es tracta d’un acte de la natura i creix per si mateix[a] mitjançant les nostres accions col·lectives». Per tot plegat, les persones connectades a Internet avui tenen més poder que la indústria audiovisual. Vet ací un exemple recent, el de Tele5.

El cas de Tele5

Devers novembre del 2008 ens enfadarem amb Tele5. Paolo Vasile deia que defensaria la propietat intel·lectual front als «pirates» que es reuneixen a llocs com el YouTube. Però a la Xarxa hi corrien converses sobre la hipocresia de l’emissora: ells també feien us dubtós de la «propietat intel·lectual» d’altres.

Un parell de setmanes després sorgiren campanyes contra Tele5 per mor de la immoralitat de l’entrevista al Julián Muñoz.

Com li va a Tele5 des d’aleshores? Han perdut el lideratge d’audiència que mantenien des de feia molt. Estan amoïnats i no saben què els hi passa, perquè ho analitzen amb codis del passat.

Tot plegat hauria de servir d’avís a la Ministra González-Sinde. Si és viva hauria de trobar com vendre’ns glaçons i no les barres de gel que ja no necessitam ni volem. A respectar les nostres converses i tenir en compte el nostre poder, que ja és superior al de l’industria. Els que no ho facin deixaran de governar.