No tenc gaire temps ni esma –o simplement poca esma– com podeu veure per les poques històries que penjo al blog. A l’hora d’explicar coses em decanto pels dois i uso e-invents més econòmics que s’hi diguin, com ara el Facebook.
Mem si tot plegat és transitori, tot evocant el tot irà bé del gran mestre en Jordi Vendrell.
Mentre tant disculpau. Si podeu esperar la reviscolada, no esborreu la subscripció als RSS, o sí. Tornau de tant en tant, o no. Si és que total, carpe diem i tal dia farà un any.
4 comentaris. Leave new
No pasis pena homo, això d’escriure al bloc va com tot: a temporades. xD
I de moment no borraré la subscripció, ja que en tenc altres que fa més temps que no actualitzen 😉
No et preocupis, Benjamí: tots tenim èpoques més productives i d’altres menys. Si no tens esma, tranquil: ja et vindrà.
Tot anirà bé:-)
Ja en som dos que hem baixat de ritme (com a mínim). La vida va com va i s’escriu quan es pot i es vol.
[…] Casualment aquests dies en Benjamí Villoslada ha escrit dos apunts dels quals, per una banda, el primer m’ha empés a entrar al Facebook i, per l’altra, el segon m’ha fet reflexionar de nou sobre què som a Internet i com ho vull mostrar. […]