Les fonts Liberation són una creació de Red Hat i tenen la llicència lliure GPL. Fan possible:

• Poder distribuir textos sense cap restricció.
• La mida del text al GNU/Linux s’assembla a la mida què té al Windows: Tenen la mateixa mètrica que les fonts Times New Roman®, Arial® i Courier New®.

Un forat a la llicència de les tipografies de Microsoft fa que puguem instal·lar-les a un GNU/Linux. Però no és cap solució coherent amb la llibertat completa a l’hora d’usar ordinadors:

A l’article què vaig escriure per la columna On The Docket de l’edició del març del 2007 de la Linux Magazine, vaig tratar alguns problemes legals que impedeixen l’adopció de Linux per a l’escriptori. Un d’aquests problemes és la ubiqüitat dels fonts privatius de Microsoft Times New Roman®, Arial® i Courier New®. L’ús d’aquestes fonts privatives significa una barrera per a obrir veritablement documents pels quals Microsoft pot no llicenciar que d’altres redistribueixin aquestes fonts —Mark Webbink a Red Hat News.

A la Wikipedia (en anglès) hi trobareu tots els detalls –i controvèrsies– al voltant de la Liberation. Jo de moment les he instal·lat a la Debian i Ubuntu (paquet ttf-liberation) i he desinstal·lat les fonts de Microsoft (paquet msttcofrefonts).

Moltes planes web estan programades per a veure’s amb l’Arial®. Google n’és un i serveix per a veure si funciona el canvi de tipografia.

Ubuntu Hardy

No vaig haver de fer res per què el Firefox de la darrera Ubuntu (la Hardy amb un escriptori GNOME) canviés les Arial® per Liberation Sans. La primera impressió fou que Google i el Gmail tenien un nou aspecte, més guapo i fàcil de llegir –m’agrada l’a minúscula de la Liberation Sans, coses meves. L’OpenOffice va posar la Liberation Serif com a font per defecte. Sembla què tot plegat està previst i ben integrat a la Ubuntu.

Debian Sid

A la Debian, el Firefox va mostrar l’Arial® tot d’una després de desinstal·lar el paquet msttcorefonts. Però el Konqueror no. Pintava una font semblant a l’Arial®. Vaig modificar la configuració per a posar-hi Liberation. Res. Sembla que tira de qualque font genèrica «serif», «sans serif» i «monospace» –que no he identificat– quan a les planes web demanen Arial®, Times New Roman® o Courier New®.

La solució és alterar-ne el comportament mitjançant uns paràmetres a l’arxiu ocult fonts.conf, que és al directori home de cada usuari. Cal què hi digui això:


<alias>
<family>sans-serif</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Sans</family>
  </prefer>
</alias>
<alias>
<family>serif</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Serif</family>
  </prefer>
</alias>
<alias>
<family>monospace</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Mono</family>
  </prefer>
</alias>
</fontconfig>


Ubuntu Hardy un altre pic

En canvi a la Debian va fer que me n’adonés què la Ubuntu no substituïa ni la Times New Roman® per Liberation Serif ni la Courier New® per Liberation Mono. Encara no hi tenia cap arxiu fonts.conf, així què el vaig obrir de bell nou. Us el llisto:


benjami@codol:~$ cat /home/benjami/.fonts.conf
<?xml version="1.0"?>
<!DOCTYPE fontconfig SYSTEM "fonts.dtd">
<fontconfig>
<alias>
<family>sans-serif</family>
  <prefer>
  <family>Liberation Sans</family>
  </prefer>
</alias>
<alias>
<family>serif</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Serif</family>
  </prefer>
</alias>
<alias>
<family>monospace</family>
  <prefer>
    <family>Liberation Mono</family>
  </prefer>
</alias>
</fontconfig>


Resum

Per a fer funcionar els Liberation cal què:

1. Instal·leu el paquet ttf-liberation.
2. Desinstal·leu el paquet msttcorefonts.
3. Afegiu paràmetres a l’arxiu ~/.fonts.conf.
4. Tanqueu i obriu la sessió.

Potser hi ha qualque mètode alternatiu més correcte. Comenteu a voler.

Trob què hi falta una font substituta de la Georgia®, amb la seva mètrica, car no sempre les «sans serif» han de ser tant estretes com la Times New Roman®.