«What are you doing?», diuen al Twitter, i d’entrada em va semblar una collonada. Ningú no n’ha de fer res, d’allò que faig. Potser és equipatge cultural, car és ben sabut que a Mallorca fins i tot usam els intermitents el mínim possible: és donar massa informació.
El vaig provar, perquè trob que tot s’ha de tastar una mica. Si qualque dia et diuen «no saps què bo que és allò?!», sempre pots pensar «mira què bé que l’he usat un poc», però si et diuen «allò és dolentíssim», aleshores podràs dir «mira què bé que només l’he usat un poc».
El meu compte és a twitter.com/benjami.
Primera impressió
Va anar bé per a tocar de peus al trespol: persones humanes, a qui tenia per mestres de la comunicació bítica, ara usaven Internet per a contar-me que entren a l’excusat, la dutxa, prenen cafè, amb qui, on, cerquen taxi, posen sucre al cafè, s’arrabassen un pel de l’orella dreta, entren a una reunió, plou, el vol surt tard, remenen el sucre del cafè, baixen els fems, troben taxi, avui sacarina, està ennigulat, tenen mal de cap, el vol surt a l’hora, fa sol, escampa, ara també de l’orella esquerre, troben el contenidor groc ple, pugen al taxi, el vol surt, fa humitat, fan intermedi a la reunió, el mal de cap ha fugit, ja han dit armando rampas, devallen del taxi, es torna a ennigular, que arriben els postres, trepitgen un bassiot, pugen el calcetí dret, canvien les piles…
Puc passar amb molt menys informació, i vaig afluixar-me de llegir el Twitter. No sense abans rescabalar-m’hi maquinant un personatge a l’alçada del que estava veient: «tras arduos análisis he llegado a la conclusión de que no me gusta twitter ¡voy a usarlo!». Va funcionar, era divertit, però el vaig aparcar per falta de temps.
Segona impressió
El concepte «What are you doing?» m’avorreix, però la idea microblogging m’atrau. La vaig trobar després.
Som d’escriure apunts llargs, al blog, perquè trob què cal argumentar les coses. L’obligació de fer-los curts, al Twitter, suposa un nou gènere: passar cromos. Res d’explicar allò què faig, sinó allò què he vist i m’ha cridat l’atenció. Sense gaire reflexió ni argumentació. Va i au. En brut.
Al Twitter no hi ha cap redol per als comentaris dels lectors. Això fa que també escrivim microapunts per a comentar cromos d’altres i contestar els seus comentaris. Qui ho veu pot descobrir nous contactes interessants per afegir-los a la llista de persones a qui segueixen al Twitter. Cromos, tot plegat.
Al meu Twitter hi trobareu tot el que trob que no dóna prou per a escriure un apunt per aquest blog. N’és un complement. També escriuré al nótame, però en castellà.
Només seguiré tuiters que també passin cromos. Si hi contau què feu i us deixo de seguir –o ni tant sols us començo a seguir– no us ho agafeu com a res personal; just és ser coherent amb la utilitat que li vull donar a l’invent.
16 comentaris. Leave new
Hola Benjamí! T’animo a que provis ll’últim servei que hem llançat desde FON Labs.
Es diu twitxr.com (pronunciat “tuitcher”) i es una eina de microblogging + fotos. El principal potencial es poder postejar imatges preses en directe desde el tlf mòbil i afegir-hi 140 caràcters
ÿnims!
Victor: m’ho va mostrar el Martin, al seu despatx, fa 2 dijous. Està molt bé, però encara no m’hi he posat, ho tenc al ToDo però 😉
Actualització: no arriba el 1er Twitxr enviat per email… m’espero? Per cert, què tal una micro FAQ explicant que la passarel·la per l’email és la manera de twitxetar des del mòbil?
el meu cas és el següent: al principi vaig afegir molts usuaris i vaig sentir-me ridícul molt aviat. El que feien els homes més ocupats d’Espanya i part de l’estranger m’era indiferent, però com tothom deia que això del twitter ajudava a crear xarxa, vaig aguantar un temps. Poc després vaig començar a esborrar folowings que no feien nanoblogging. Jo vaig caure en el parany, per desconeixença del mitjà, de fer el mateix. Informava de si m’estava pixant o de si el vol sortia tard. Encara ho faig de vegades per informar a alguns followers que poden estar pendents (per feina moltes vegades) de com em va el viatje x. Ara ho faig poquet i he començat a descobrir un nou aspecte que em sembla interessant: la reflexió sintètica, ràpida. El pensament en píndoles de 140 lletres. Faig nanoblogging a temps real sobre les primàries americanes o sobre els debats televisius com el d’aquesta nit entre Solbes i Pizarro, trobo molt útil la memòria en arxiu del sistema i la capacitat de generar opinions col.laboratives amb aportacions molt reduides. En tot cas encara estem coneixent-nos. El meu lloc és http://twitter.com/marcvidal
Benjamí, m’ha agradat molt aquest plantejament d’usar el Twitter només pel microblogging… Precisament jo no l’usava perquè no volia una allau de aramateixesticfentaixòidossegonsdesprésaixòaltre.
Que sí, que sí… que s’ha de tastar… Ara m’hi poso! 🙂
En principi la millor forma de twitxejar desde el mòbil es amb el client oficial per iPhone.
La pasarel.la de e-mail es una solució oberta per tots els dispositius mòbils que encara no tenen client natiu. De tota manera estem desenvolupant clients per altres plataformes i hem creat una API oberta perquè la comunitat pugui desenvolupar el que vulgui sobre Twitxr
Jo vaig començar fa temps un tuiter que crec que no em va durar ni dos tuits. Me’n vaig cansar cosa bèstia sense ni haver tingut temps de mirar-lo detingudament: no li vaig trobar utilitat, vist els altres tuiters que havia trobat.
Ara fa poc vaig decidir donar-li la segona oportunitat coincidint amb un viatge (havia de trobar una excusa per donar-li un mínim d’utilitat al tema) i des de llavors, com tu, intento microbloguejar sense explicar el que estic fent (a qui li ha d’importar què faig?) sinó el que penso o el que em crida l’atenció.
I tot i que encara no estic del tot segur de saber de què serveix (sí, “informació! informació!”), com que a vegades em fa riure i em distreu, continuo tuitejant. Per veure si jo també aconsegueixo fer riure i distreure en menys de 140 caràcters, que no vull ser menys.
http://twitter.com/jorditora
[…] Quan vaig sentir-ne a parlar la primera vegada (ja fa un temps) em va passar el mateix que justament comenta avui en Benjamí al seu blog, vaig pensar «quina parida». […]
Però… Com el fas servir? El Micro Blogging està bé. De fet la teva es una gran idea. Lo que passa és que haver d’anar a una web a posta és una mica molest…
Tú com l’empres? Com segueixes els tuits dels altres? No trobes que és molt incòmode?
Crec que s’assembla molt al que fan els al·lots amb el Messenger, que es canvien el nom i posen alguna xorrada per tal de que s’actualitzi aquest missatge a la llista de contactes dels seus contactes.
Paco: sobretot amb el Netvibes, perquè allà es va actualitzant el que hi diu tothom. Perquè quan tuitejo és perquè tenc el navegador obert i és fàcil canviar de pestanya; navegant és quan sovint veig els «cromos».
Això del Netvibes es mereix un cromo! 🙂
hola, alguién ha probado usarlo con un móvil de yoigo, usando su sistema de sms?
parece que no funciona así…
thx, dz
daniel: cercar-hi Yoigo: http://help.twitter.com/ , sembla que hi ha més gent amb el problema.
Coneixes Jisko?:
http://blog.jisko.net
De moment no sembla que hi hagi gaire cosa, però vés a saber quin èxit tindrà quan surti.
[…] Actualizado: Lo malo de no tener tiempo para leer los RSS es que te enteras tarde de que además de Kiko Piris, también han hablado de ello Paco Ros y Benjamí Villoslada. […]
Jo ja n’he tingut prou, sobretot quan veig que s’ha convertit en una mena de Polònia… però pitjor.
[…] Mucho me gust