Sembla mentida que al 2007 sigui tant car aconseguir fer un passaport a Espanya.
Quan he arribat a la comissaria de Manacor el comptador digital de torn estava apagat. He cercat la caixa on estirar un numero i no n’hi havia pas cap, cosa que m’ha fet demanar «qui és el darrer?». La sala era plena, tothom mirava, ningú no deia res. Un parell de joves han rigut donant-me a entendre que estava demanant un disbarat. Mira, uns que han fet un curset d’enginyeria atòmica aplicada a les coes de comissaria, he pensat. «Tienes que pedir número», han dit senyalant-me les taules. En acostar-m’hi –dues passes, els empleats m’havien pogut escoltar– m’han dit que calia presentar-se a les 9 en punt o les 15:30. Donen números fins que s’acaben els del dia. Quan s’esgoten au, cap a casa falta gent. A les 12 i busques ja s’havien acabat feia estona. L’empleada m’ho ha dit amb el to dels al·lots, això és, amb la desgana de la professora d’aquell curset d’enginyeria atòmica aplicada a les coes de comissaria dirigint-se a un que es va botar totes les classes.
Tanquen a les 14h, cosa que indica que allà hi havia persones que feia més de 2 hores que s’estaven esperant. «Em fareu tornar des de Sineu només per a donar-me un número que no és segur si no som aquí a l’hora que obriu? No em podeu dir ara una data i hora?» No, cal escenificar la cosa de presentar-se a les 9 o les 15:30 i esperar que hi hagi sort
He partit dient «bé, un altre vuelva usted mañana» i ja veurem si pasado mañana también. Els alots de les rialles –amb pintes de tunningaires de tot a 100– han amollat «es que hay que venir temprano, hombre». La gent amb poques llums ja el té, aquest tic mental: «matinar és d’homes». «Doncs jo treballo, a les 9, i sembla mentida que a l’era d’Internet t’hagin de fer gastar benzina i temps només per aconseguir un bocí de paper fet amb arbres morts». No m’hi he quedat per saber si seguirien argumentant la seva resignació. M’estimo més no saber-ho, perquè el conformisme en gent tant jove és ben irritant, també.
Abans de partir he volgut saber més detalls, que he demanat al policia de recepció. Confirmat: no hi ha manera d’aconseguir número ni per Internet ni pel juràssic telèfon. Els números es poden acabar ràpid, així que cal estar allà quan obren i en formació (bé, ha dit «haciendo cola»). La coa de la cartilla de reacionamiento edició 2007: operasión pasaporte. «Sembla mentida que això passi a l’era d’Internet», he tornat a dir, mentre jo m’empassava un «are you from the past?!» [1], i ell defensava la modernitat de la casa: «pues estamos haciendo DNIs electrónicos».
En vista dels serveis bàsics que no tenen per Internet –i la cara de «mira, un altre modern» que posen quan se’ls hi planteja– per què putes ha de servir, el DNI electrònic? Per a mostrar-lo en pagar amb la Visa la benzina que ens fan cremar per a venir a les seves coes del racionamiento?
Evito tant com puc fer gestions a segons quins llocs, i és que em conec.
—
[1] Frase del memorable 1er capítol de la 1a temporada de la sèrie The IT Crowd.
4 comentaris. Leave new
Estic convençut que la cançoneta aquesta de les noves tecnologies la fan servir només per quedar bé.
El tema del dni electrònic, donar un compte de correu als habitats de les Illes,… i tantes coses més.
Al final tot es fa amb els peus, i el màxim exponent de les “noves tecnologies” a les administracions són els punyeteros acces i excels que tels trobes davall les pedres i sembla que tot s’ha de migrar a un excel pq si no els caps pensants es queden totalment bloquejats.
Crec que en l’era d’internet estam quatre moixos, i els demés, que són majoria, no fan més que posar pals a les rodes per no predre el seu lloc o la seva forma de fer feina, encara que obsoleta els permet fer el seu dia a dia.
I fa exactament un any, vaig escriure exactament el mateix…
http://www.davidarcos.net/2006/07/14/antieficiencia-o-%c2%bfcomo-sacarse-el-pasaporte/
Si obren a les 9, has d’estar mitja hora abans fent cua. Normalment a les 9:01 s’han acabat.
DZPM, aquesta setmana ho tornaré a provar. Gent que s’ha tret el passaport a Manacor m’ha dit que això dels números –que s’esgoten ràpid– és pel DNI. Pel passaport és instantani. Vaig telefonar a la Comisaria aquesta i m’ho confirmaren. Tampoc no en fan a l’horabaixa. Així que hi tornaré i no a les 9, of course, tot i que la teva experiència em fa dubtar de tot altre cop.
Perquè el primer dia no vaig veure-ho? Jo vaig seguir la fletxa «DNI – Pasaporte» escales amunt, vaig preguntar «qui és el darrer» i bé, la resta és dalt. Cap pregunta «DNI o Pasaporte?».
L’altre dia em vaig trobar amb el mateix, ja m’havien avisat que s’hi havia d’anar molt aviat. Estava allà a les 8 fent cua (que era inmensa) i vaig tenir la puta llet d’aconseguir un número que va sortir cap a la 1 i picu. Per cert, a la comissaria de Girona posen “passaporte” i “pasaport”, suposo que això últim és un intent de fer-ho en català xD En mica en mica, ja ho aniran fent bé 😀