Se m’ha escapat polsar els dos botons del ratolí alhora mentre apuntava un racó buit de l’escriptori KDE. No ho sabia: apareix un menú amb totes les finestres obertes a tots els escriptoris virtuals –quatre en el meu cas. Bon inventari, no recordava haver deixat tanta cosa oberta.
Per cert, com tira un ordinador amb el GNU/Linux:
- Prou dies com per oblidar que havia deixat algunes coses obertes a escriptoris virtuals.
- Una gestió tant eficient dels recursos que no feia que m’adonés que hi havia moltes finestres obertes.
I no parl d’un ordinador de l’altre món: Pentium D a 2,80 GHz i 1 GB de RAM. Concretament un Dell Dimension 9150. El GNU/Linux és amb el sabor Debian Sid… sí, la versió inestable de can Debian. Ja voldrien aquesta estabilitat alguns sistemes operatius (o no operatius) que es declaren estables.
6 comentaris. Leave new
Jo solc veure aquest menú solçant (quasi sempre involuntàriament) Alt+F5 😉
Aquestes nits llargues d’extreme programming em mataran algún dia…
I el que dius de Sid, en general és cert, no fa gaire por emprar la inestable. Diuen que és la distro de les padrinetes.
Gràcies pel cromo, no el coneixia.
Fa un parell de setmanes que he instal·lat una Kubuntu a un MacBook Pro i he estat jugant un poc amb el kicker de KDE afegint un parell d’applets i crec que m’ha quedat bastant “usable”: http://breu.bulma.net/?l7386
D’esquerra a dreta: menú principal – “administrador de archivos sencillo” apuntant al meu directori de documents de la universitat – “Documentos recientes” – “Lanzador rápido” configurat per tenir 4 aplicacions estàtiques (adalt) i les quatre darreres aplicacions més emprades – 6 escriptoris virtuals – “Barra de tareas” suficientment ample perquè em capiguen 3 finestres per columna.
I després em demanen per què no empro MacOS X, aquesta és una de 10.000 raons 🙂
PD: per programar, ion3.
FrIkI, mai no se m’havia escapat cap Alt-F5, gràcies pel truc!
Tribe: t’ha quedat prou bé. Amb la llista de finestres que ens ocupa es pot recuperar la part central, fer la barra més estreta i tenir més espai als costats (de la barra, que nom Kicker) per tal de fer-hi clics amb dos botons. També trob que «respira» més si no arriba fins els estrems –són manies meves, però.
Mmm no ho havia pensat, posaré la barra al 85% de llargària a mem què tal em va. Merci.
Posats a dir, a més dels dos botons i l’Alt+F5, també et treu aquest menú si tens un ratolí de tres botons (o amb rodeta) i pitjes el del mig (o la rodeta)…
Apa, que serà que no ens queden coses per descobrir…
Wow! ;·)
manel: idò sí, quin descuid! Els dos botons polsat simultàniament simulen el botó central, o el tercer botó, que ara és la roda a moltes rates.