A la gravació de l’Ítaca avui no hi havia l’iBook de sempre, sinó un Sony Vaio recent estrenat. Que sia nou comporta un Windows Vista, perquè és prou sabut que al món mercantil, fent de clients, podem escollir qualsevol producte [1] excepte el sistema operatiu d’un ordinador nou.

La connexió a Internet no funcionava. He pegat un cop d’ull als paràmetres de la connexió i semblaven correctes.

El gràfic

La connexió de xarxa, dins el Panel de control, d’entrada ha mostrat un gràfic il·lustrant l’ordinador, la xarxa local i finalment Internet. Deia que la connexió des de l’ordinador fins a la xarxa local era correcte, un fil verd, però no des de la xarxa local fins a Internet: el fil era gris i damunt hi havia una creu vermella. En fer-hi clic –a la creu– s’ha obert una finestra dient que cercava quin era el problema. Després d’una bona estona ha dit el que m’esperava, després d’un parell d’anys d’experiència amb els asistentesvicentes de Microsoft: «problema desconegut».

M’he estimat no tocar res pus, i des de producció han cridat un tècnic.

Cal el ping?

La primera reacció del tècnic ha estat la que toca: fer un ping al router, però li ha passat el mateix que a mi just minuts abans: on és l’ejecutar? Com obrir la línia d’ordres? I el MS-DOS? Ell tampoc no ho ha trobat. També era el primer Vista que tocava i és natural: qualsevol canvi de sistema operatiu (qualsevol, subratllo, Windows també) ha de menester un temps per a trobar-s’hi còmode.

Bé, no podíem fer ping però tampoc no importava pas gaire: el gràfic esmentat deia que la connexió amb la xarxa local era correcte. Si una eina de diagnosi diu que la xarxa local està bé, és que ha comprovat el router, no? Quina altre cosa pot mirar? ÿs el que, des de sempre, tots els tècnics fem: un ping cap al router per saber si l’ordinador «el veu». Si el router rep el ping, respon amb un pong. Si no està visible, hi ha silenci sepulcral. Aleshores cal cercar configuracions mal fetes i cables romputs. ÿs bàsic.

El tècnic ha tingut una bona idea: teclejar http://192.168.0.1 (la IP del router) al Firefox per a obrir la plana d’administració, car ell sap que la tenen visible a la xarxa local. No ha funcionat. Ha revisat el cable, i estava bé. «Si fa no res connectava, hi he instal·lat totes les actualitzacions», deia el tècnic amb cara de perplexitat. A producció sempre miren abans que tot funcioni per què a l’hora del rodatge res no falli, o hi ha un caramull de gent aturada.

Diagnosi per «força bruta»: un trasllat

Ha pres el portàtil per a connectar-lo amb el cable d’un altre ordinador connectat a Internet, qualsevol de la oficina. Tampoc. Clar, ja ho deia el gràfic: no funciona la connexió de tota la xarxa a Internet. Que la resta d’ordinadors del voltant connectaven? ÿs irrellevant: ells, amb Windows XP o MacOS, no tenen aquell el gràfic.

Solucionat!

Finalment, algú ha dit «i si l’aturau i el tornau a arrancar?». Ha funcionat.

Repeteixo: era un Windows Vista nou, a un ordinador nou, on no hi havia res instal·lat excepte el Firefox i les darreres actualitzacions del sistema (operatiu?). Ni tant sols el Flash Player, hi havia.

Solucionat?

Per cert, tampoc no he pogut instal·lar el Flash: el Firefox demanava instal·lació manual perquè no se’n sortia amb l’automàtica. En fer clic al botó que duia cap a la instal·lació manual, aleshores intentava obrir una plana a Macromedia que no carregava. Després he vist que s’havia penjat el Firefox –que tota la estona ha fet coses rares.

Fàcil?

En 33 programes, 33 dies de tota manera, mai no havíem tingut problemes. Ni amb l’iBook ni amb la connexió. Tampoc en posar-li el Firefox 1 i després el 2, cosa que vaig fer jo mateix sense conèixer gens ni mica el sistema operatiu MacOS X.

Fins ara tot havia estat prou fàcil… fins que ha arribat un Windows Vista.

El gràfic de les connexions a Internet els hi ha quedat molt mono i per Microsoft l’important és això, perquè ho fa semblar fàcil. Res de ping que semblen complicadots encara que a la pràctica siguin fàcils i diàfans. En veure’l –el gràfic– he pensat «buf, ara sí que no aclariràs res» però clar, jo som un bitòleg rebel, del programari lliure, i vull programes que funcionin. Ells porten anys fent programari que no funciona bé i el negoci no els hi va pas malament –encara que sigui fent vendes forçades junt als ordinadors nous. Total, sempre queda el recurs de fer sentir culpable l’usuari: segur que no ha llegit tots els manuals ni ha fet cap curset del Vista. Poso mesions que avui he interpretat malament el gràfic i que el reinici de l’ordinador ha arreglat un defecte de maquinari. O «una pujada de tensió»… ai no, que tirava de bateria.

—
[1] almanco als països democràtics i amb doblers abastament, que és el cas de la compra d’un ordinador a Mallorca. D’acord, sempre hi haurà situacions en les que puntualment no podrem escollir qualque cosa, com ara un taxi a una coa, però no hi ha productes que genèricament no es puguin escollir.

La pantallada dalt lincada és d’aquí