Costa creure que algú que valora la seva dignitat pugui llegir i acceptar –en aquest ordre– la llicència del darrer sistema [operatiu?] de Microsoft.
Si trobau qualque cosa molesta al Windows Vista perquè us limita, teniu prohibit trobar-hi cap solució. La llicència ho diu ben clar:
you may not work around any technical limitations in the software
Microsoft pot qualificar d’indesitjable qualsevol programa del vostre ordinador i eliminar-lo. Sense contemplacions. També ho diu la llicència:
Vista also incorporates Windows Defender, an anti-virus program that actively scans computers for “spyware, adware, and other potentially unwanted software.” The agreement does not define any of these terms, leaving it to Microsoft to determine what constitutes unwanted software.
Once operational, the agreement warns that Windows Defender will, by default, automatically remove software rated “high” or “severe,” even though that may result in other software ceasing to work or mistakenly result in the removal of software that is not unwanted.
Si aquesta limitació molesta l’usuari, aleshores cal recordar la primera condició: té prohibit trobar-hi solució.
Si us plau, recordau tot això quan dubteu si és o no excessiu el qualificatiu «programari privatiu» pel Windows.
—
Vist al blog del Xavier Caballé. Recoman llegir tot l’apunt del Geist.
12 comentaris. Leave new
“L’usuari […] té prohibit trobar-hi solució.”
Home, i tant! Com que la millor solució és no instal·lar-lo! Sembla de pel·lícula dels germans Marx…
Es pot llegir la llicencia, o s’ha de tenir permis?.
Si no estic equivocat, la llicència va dins la capsa, i per tant només es pot llegir si l’obris, i resulta que el fet d’obrir la capsa ja suposa que acceptes la llicència.
Només per aquest fet mai compraria un producte que m’imposàs aquesta restricció, bé jo també tinc el meu passat windowsero, ara no ho tornaria fer mai.
ÿs més practic seguir el camí de la transició cap a Gnu/linux, arriba un moment que te n’adones que mai tornaries enrera, com l’anunci que fas la “vista” cap enrera i dius wow! aquí te n’adones que mai tornaràs a windows.
[…] ÿs un aparell que promet, junt al projecte Maemo, el sabor del GNU/Linux que el fa funcionar. ÿs prou important, perquè els ordinadors de mà cada pic seran més útils. Ni agendes ni telèfons fashion de la mort, osea, però capats; ordinadors amb tots els ets i els uts. Lliures, clar. Les eines han de ser-ho. […]
He intentat desenganxar-me de windows, però em crea molts problemes,
la primera cosa es que jo tan sols som usuaria d’aplicacions informàtiques, faig classes a FP de gestió administrativa i encara no he trobat aplicacions estandars de gestió de nòmines, facturació que rodin en Linux.
immaculada: el sector de les aplicacions de gestió està sent el més lent de reaccions. El motiu és que el codi és «la gallina dels ous d’or» de molts desenvolupadors locals de programes de gestió. A base de mantenir el codi en exclusiva, milers de clients (també locals) només poden encarregar-los-hi a ells les modificacions o un contracte de manteniment. No tenir res més que escollir fa que tenguin captiva la despesa en informàtica de moltes empreses i aquests informàtics cuiden les restriccions: no volen «matar la gallina dels ous d’or» fent lliures els seus programes.
ÿs molt injust –per dictatorial– pels usuaris.
Estaria bé que sorgissin iniciatives, però costa més perquè ho han de fer informàtics locals, car sovint es tracta de programes que han de tenir en compte detalls fiscals locals.
Si cerques per ERP trobaras bons programes lliures, però potser necessiten adaptació a detalls de les nostres lleis fiscals. No seran tant fàcils d’instal·lar com l’OpenOffice.org, el GIMP o el Firefox, però s’hi terballa. Per exemple, http://tinyerp.com o http://www.openbravo.com
[…] Supòs que estaria molt bé que dels cursos hi sortissin persones captivades per les noves tecnologies, amb ganes de culejar i crear. Sovint els pobles estan orgullosos dels veïnats que pogueren destacar en qualque ram. Sovint ho feren empescant-se millores del que ja existia. Devem molt a totes aquestes persones que han fet possible el nivell actual de tecnologia i coneixement, millora darrere millora, capa a capa. Diuen que tot plegat va començar quan els nostres avantpassats canviaren les funcions de les coses que els envoltaven. Per exemple, convertint les pedres en eines de tall. Doncs quelcom tant bàsic, pel progrés humà, estarà prohibit als alumnes d’aquests cursos del Govern: quan els alumnes d’aquests cursos vulguin posar en pràctica el que han après, caldrà que acceptin una llicència que els prohibeix posar remei als inconvenients que hi trobin. […]
[…] La informàtica amb llicències privatives és cada cop més restrictiva pels ciutadans. Els priva de drets tant fonamentals com ara cercar solució als problemes que tenen a l’hora d’usar ordinadors. […]
[…] Cal que corri la veu per tal d⿿afavorir als fabricants que permetin rebutjar el Windows, un producte antisocial perquè conté restriccions inadmissibles que van contra la dignitat de les persones. […]
[…] La no educació al món dels bits consisteix en suposar que tothom és client de Microsoft perquè ha comprat el Windows i l’Office. O el Photoshop. Que diu amén sistemàticament a llicències socialment inacceptables. Que està disposat a delinquir per aconseguir còpies il·legals d’aquests programes gens barats –pel MS Office en demanen entre 400 i 700 Eur, segons la versió. Que no tenen en compte els substituts lliures que ens podrien estalviar aquesta hipoteca econòmica, tecnològica i de dignitat social. […]
[…] L’autor del programari privatiu mai no ven el programa, només el deixa usar, en les condicions que dicta, i fins que en digui prou. Es reserva el dret a dir-ho en voler. En quant a la nostra voluntat, si volem usar el programa cal que acceptem, sí o sí, les seves draconianes i humiliants condicions –és el botó «acceptar» que sovint es polsa sense llegir res, ai. […]
[…] Els ActiveX® són una tecnologia patentada exclusiva del Windows®. Per a signar les queixes cap al Defensor del Pueblo cal prèviament pagar una llicència del Windows® que només dóna dret a usar el sistema operatiu després d’haver acceptat, com un xotet de cordeta, un caramull de condicions denigrants. Sembla que pel Defensor no existeix la possibilitat que algú no estigui d’acord no acceptar, per motius ètics, cap restricció tècnica per a poder fer quelcom tant bàsic com signar –ni per escriure ni per escoltar, ni per llegir, ni per pintar, ni per dibuixar, ni per composar música, ni per esculpir… […]