Tal dia com avui, però al 1984, Richard Stallman va començar a programar el sistema operatiu GNU. Va servir per què Linus Torvalds comencés a programar, al 1991, el nucli Linux:

I’m doing a (free) operating system (just a hobby, won’t be big and professional like gnu) for 386(486) AT clones. This has been brewing since april, and is starting to get ready.

–Linus Torvalds, en un missatge del 25 d’agost de 1991 al grup de discussió comp.os.minix. Aquí podeu llegir el fil original. Destacat meu.

Era la única part que li faltava al GNU, i fou molt més que no pas un hobby. El resultat és que avui podem usar ordinadors amb un sistema operatiu completament lliure: el GNU/Linux [1]. Junt amb Internet ha estat la revolució més important al món dels bits; aire fresc, foc nou. Capaç d’inquietar a les corporacions de programari privatiu que han pastat les fortunes més grans del planeta en manco temps –si no tenim en compte l’especulació urbanística i la droga, clar.

L’efemèride m’ha fet recordar una frase del Stallman a l’entrevista que li va fer na Mònica Terribas:

El software privativo, el software normal ofrecido al público bajo condiciones muy limitadas, no es ético. El software debe ser libre y para liberar a los usuarios de computadoras, mi plan era escribir un sistema operativo, porque siendo una persona no podía cambiar leyes, no tenía poder político. Sólo podía escribir programas, era mi talento. Por esto, tenía un plan de cambiar el mundo político de las computadoras escribiendo software, un reemplazo libre para los sistemas operativos privativos.

Colossal. Hi ha més gent, prou influent com el Lawrence Lessig, que també ho troba excepcional:

Tota generació té el seu filòsof: un escriptor o un artista que plasma la imaginació d⿿una època. De vegades aquests filòsofs són reconeguts com a tals, però sovint han de passar unes quantes generacions perquè s⿿estableixi realment la connexió. Tant si es reconeix com si no, una època determinada ve marcada per la gent que n⿿expressa els ideals, ja sigui en el xiuxiueig d⿿un poema o en l⿿esclat d⿿un moviment polític.

La nostra generació té un filòsof. No és ni artista ni escriptor professional. ÿs un programador. Richard Stallman va començar la seva carrera als laboratoris del Massachusetts Institute of Technology com a programador i arquitecte de programari per a sistemes operatius. Ha construït la seva carrera en l⿿escena pública, com a programador i arquitecte que ha fundat un moviment per a la llibertat en un món cada cop més definit pel codi.

La darrera cita és de la introducció del llibre «Free Software, Free Society», traduït al català [2]. Si encara no l’heu llegit, l’aniversari pot ser una excusa.

A Google Vídeo hi trobareu l’entrevista completa:

• Part 1
• Part 2
• Part 3

—
[1] La història tendeix a simplificar els detalls importants, però per reconeixement al pes de les dues parts, m’agrada dir GNU/Linux. Si al projecte Linus estiguessin més clars els principis de llibertat que donaren lloc al GNU, potser no importaria esmentar GNU i ens podríem refiar del que significa només Linux. Però malauradament no és així i massa gent al projecte Linux vendria llibertat a canvi de comoditats –el motiu clàssic.
[2] Vaig estar content quan el Richard ens va demanar, al Ricardo Galli i a mi, que en féssim la revisió tècnica de la traducció. Em penso que ja ho he dit a qualque apunt més 😉