Els mitjans de comunicació estan escampant una nota de premsa de Microsoft que fa basarda. Cal que n’enviem una altre que la compensi, però no se com. He passat una idea sense polir de nota de premsa a un parell de llistes de correu on potser hi ha gent que pot arribar als mitjans:

Hi ha algú a la sala ben relacionat amb els mitjans de comunicació? Que tengui una bona llista de contactes a qui enviar una nota de premsa.

La nota hauria d’explicar la quantitat de llocs de treball que crearia una migració general cap a programari lliure.

Estic pensant que cal contrarestar la nota de premsa de Microsoft, aquesta que aquests dies tots els mitjans repeteixen, com a xotets de cordeta, cantant la quantitat de llocs de treball que crearà el Windows Vista.

La nostra nota de premsa també parlaria de crear molts llocs de treball en informàtica, però per motius essencialment diferents; més constructius:

En el cas de Microsoft, una bona part dels nous llocs de treball anunciats són per arreglar coses que es malmeten: programes que funcionaven en XP però que fallaran en Vista. Fet i fet, ells ho saben bé, perquè el nou reproductor multimèdia Zune falla en el Windows Vista [1]. Fent una regla de tres, el sector del vidre també podria fer una nota explicant la quantitat de llocs de treball que suposaria trencar les llunes dels aparadors per posar-ne de noves. No estem parlant de vandalisme, sinó de quelcom presentat com una millora per a evitar atacs i accidents car els nous vidres són més resistents.

La nostra nota de premsa parlaria del festival de coneixement per a la societat que suposaria la migració cap a programari lliure. Els professionals que hi participessin podrien veure fins al darrer detall tècnic del programari lliure emprat i aprendre’n coses mai vistes fins ara: la majoria d’informàtics no han vist pas el codi de cap programa gran ni a la universitat ni al seu lloc de treball. Mai no han pogut aprendre com es fan els programes grans –i per aquest motiu solen estar fets lluny de casa. Passa perquè el secretisme i les privacions forma part de les condicions d’ús del programari privatiu –d’ací el qualificatiu de privatiu.

ÿs veritat que les empreses amb 1.500 ordinadors o més poden participar al programa «Shared Source» de Microsoft [2] i aleshores els seus empleats poden veure el codi del Windows. Però tenen rigorosament prohibit emprar res del que hagin vist. Tampoc no ho poden modificar. La situació és semblant a fer feina de mecànic d’automòbils i no poder tocar mai cap peça dels motors; només poder-los veure desmuntats dins una urna de vidre protegida, com les joies de la corona a la Torre de Londres.

Res d’això no passa amb el programari lliure, sinó just el contrari, i creiem que hi ha raons socials i tecnològiques per a deixar d’usar programes privatius. El programari lliure garanteix la llibertat d’accés fins al darrer racó de cada programa i assegura que se’n puguin fer modificacions i còpies, tot plegat sense demanar cap permís a ningú. Serveix per aconseguir millors professionals, amb més coneixement, que poden donar serveis informàtics des d’empreses de tota mida i per a qualsevol detall del programari. Res no els és prohibit, no hi ha cap privació.

Aquesta migració és clau per aconseguir que una Societat de la Informació i el Coneixement amb tots els ets i els uts arribi a la indústria del nostre país, formada per petites i mitjanes empreses. Que serveixi de base per a les grans empreses de programari del futur.

[1] Apunt als blogs de ZDNet.
[2] Condicions del Shared Source al web de Microsoft.

—
Nota: Hi ha versió en castellà per tal d’aconseguir més difusió (o no).