Trobo una enquesta a la versió electrònica del Pais. Demanen una cosa de la que sí tenc una opinió clara i raonada:

¿Cree que la administración debería usar software libre en vez de programas comerciales?

D’entrada la pregunta està mal feta: els programes lliures també poden ser comercials –ho vaig explicar aquí no fa pas gaire.

Però faré veure que entenc l’errada, car la influència del llenguatge corporatiu de Microsoft és gran, i vaig cap a les respostes. Són:

1. Sí, porque es más económico y flexible
2. No, creo que los programas comerciales ofrecen más garantías
3. Debe ser neutral y elegir el sistema más adecuado según el proyecto

No en puc escollir cap. Encara que hi hagués un NS/NC tampoc no el podria escollir, perquè sí que ho sé, però no puc contestar. Ni la resposta 1: trobo que cal usar programari lliure perquè és lliure i que la llibertat no té perquè ser barata. ÿs fàcil deixar-la fer a canvi de comoditats i preu. La societat n’és plena d’exemples.

Les quatre llibertats són una cosa ben còmode i pràctica. Però en el cas del programari lliure, avui el problema és anar contracorrent en un món, el del bit, dominat pel pensament únic. Aquí rau la incomoditat.

Per altre banda, en parlar d’administració sovint s’oblida fer una divisió necessària:

1. Administració en tant que política. Cal que recolzin el programari lliure, perquè no és una qüestió tècnica, sinó social.
2. Administració usuària d’informàtica. M’estimo més que usin programari lliure, però no els puc obligar; són els seus ordinadors. Aniria contra la llibertat 0 del programari lliure: «La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit».
3. Administració subministradora de programari. No em poden obligar a usar programes privatius. Si no n’hi ha de lliures per a un tràmit obligat o feina necessària, aleshores cal que trobin una solució que no signifiqui cap discriminació pels que no volen programari privatiu als seus ordinadors.

Diuen, a elpais.es:

Esta encuesta no es científica, responde tan sólo a las respuestas voluntarias de los lectores que desean exponer su opinión.

I tant, que no és científica. La pregunta tampoc.