Arguments inquietants
A la plana de discussió de l’entrada Felanitx un col·laborador s’esplaia i podem endevinar el tictac que regna al lloc. Primer sembla que cerquen usos castellanitzats d’ús corrent:
Por lo que yo he indagado, parece que esta localidad siempre se ha llamado oficialmente Felanitx. Es un caso como los de Sitges o Puigcerdá, lugares cuyo nombre nunca ha tenido una forma castellanizada de uso corriente.
Que els usos castellanitzats van arribar amb una ordre dictatorial? ÿs igual! De fet, a alguns granadets que van viure la dictadura, no els hi agraden les rectificacions fetes a la democràcia. Les veuen com una «imposición reciente»:
En España, los castellanohablantes que tenemos cierta edad hemos visto cómo localidades que toda la vida habíamos conocido con nombres como “Guecho” o “Tarrasa” ahora aparecen en la prensa con extrañas grafías impuestas por decisiones políticas que a muchos no gustan , y esto lleva a que cuando nos encontramos con un nombre como “Felanitx” podamos pensar que ha de tratarse de una de estas grafías de imposición reciente.
Així, si les imposiciones no són recientes i les va fer un dictador nacionalista espanyol feixista, bones són. Per a muchos. A jo que no m’hi cerquin pas.
10 comentaris. Leave new
Això és curtor, la millor definició per aquesta mena de gent és que són curts.
Mira dissabte vaig anar a sopar amb un veí que conec de fa anys, és menorquí i clar parlam en català. Va venir a sopar un familiar polític a sopar, era de visita i venia d’un lloc d’Espanya, no tan profunda, i clar el meu veí i jo parlavem en català. Jo notava la incomoditat del persontage que feia caruses i quan no va poder més li va dir al meu veí: “Aquí se habla en CASTELLANO, cuando tu vienes a casa yo no te hablo en cosas raras que tu no entiendes ‘uhh’ ‘aahh’ … o si?”
Ja no vaig sopar a gust, es va fer un silenci a la taula que es podia tallar, jo no vaig afluixar, que el bombin, el meu company me va parlar en castellà, experiència curiosa.
Ara imagina aquest tipo, que sap escriure i li donen un ordinador i un usuari de wikipedia, massacra tot el que ve del català, si va fer això amb el seu familiar imagina…i si a sobre te poder de “bibliotecario” ja no te dic. Al cap i a la fi en Franco no va ser més que un curt que li van fer cas, i va tenir molta sort.
Guillem: els jocs de mans que fan per a mantenir Felanich o cercar Andraitx requereixen certes aptituds. Va més enllà d’oferir un Lérida a una enciclopèdia per a hispanoparlants de tot el planeta. ÿs botar-se la realitat del que es fa als llocs neutrals de l’estat espanyol cercant un bon objectiu: protegir el patrimoni lingüístic comú. La neutralitat, un dels cinco pilares del projecte Wikipedia.
Mes que de curtor, els jocs de mans són indicis clars del de sempre: nacionalisme hegemònic espanyol.
Un espanyol típic, aquest parent polític que ve a ca teva a posar normes lingüístiques amb aires de menyspreu i emprenyamenta. ÿs un cas a escala del que ens passa amb la resta. Ho tenen ben aferrat al moll de l’os.
(ara que ho veig, una bona part del meu apunt es podria resumir en el primer paràgraf d’aquest comentari 😀 en posaré una part a l’apunt, el modifico)
N’acabo de veure un altre com un cove, també amb queixa a la discussió i un historial ben curiós: http://es.wikipedia.org/wiki/Costich
He ampliat l’historial canviat el Costich de la frase «Costitx (o Costich en catalán)». Ai.
El vandalisme és un risc dels projectes lliures oberts. Però sempre sorprèn més quan els vàndals són els propis líders del projecte o els seus bibliotecaris (vejam si per postres aconseguiran que bibliotecari devingui sinònim de secuaç). Com poden ser tan curts de gambals? (Benjamí, espero que no et sàpiga greu que faci servir exabruptes tan extrems -i això que no escric els que penso- en el teu blog. Però és que realment m’encén.)
Seguint per la bretxa, indignar-se per la manca de l’entrada corresponent a http://es.wikipedia.org/wiki/San_Cucufate_del_Vall%C3%A9s! A què esperen. Però, efectivament, ja ho tenen ben aclarit (i amanit): http://es.wikipedia.org/wiki/Discusi%C3%B3n:Sant_Cugat_del_Vall%C3%A9s
De fet, és ben legítim: http://ca.wikipedia.org/wiki/Saragossa i no pas http://ca.wikipedia.org/wiki/Zaragoza
Aquí ja obrim un altre tema…
Albert: és un tema ben complexe, ho vaig veure ahir a mida que em documentava. Vaig cercar informació perquè veure Felanich em va posar els cabells drets.
En començar no tenia tanta documentació. Vaig modificar l’apunt a mida que sabia més coses, i encara podria fer més canvis.
Així, vaig canviar la meva idea respecte a Lérida, però no puc acceptar Marrachí, Andrach. Ells mateixos diuen per què a la plana de debat de la cosa. Lérida és conegut i acceptat, però no aquests altres. En la seva fixació per a traduir-ho tot, recuperen noms d’una època que no podem acceptar, en la que el Caudillo s’empescava noms en espanyol per a llocs que mai no n’havien tingut.
Estan considerant com a «fuentes acreditadas» les armes que el franquisme va esmolar per a eliminar el català, cosa que els duu a fer les absurditats que a la Plantilla Topónimos expliquen posant com exemple Porto.
Aquest és el problema.
Només cercant una estona he trobat alguns exemples més bastant sagnants: Luchente per Llutxent, Bárig per Barx i d’altres discutibles com Almazora per Almassora o Bechí per Betxí. ÿs una situació amb difícil solució.
Hi ha coses que fan mal. Puc arribar a entendre que utilitcin ‘Gerona’ o ‘Lérida’, que fan mal però es poden arribar a justificar dient que hi ha qui ho diu.
Ara bé, ‘Sardañola’ i ‘San Baudilio’ no tenen perdó de Déu.
[…] Ja en vaig parlar, de la comprensió i sensibilitat per les cultures de l’estat espanyol que gasten a la Wikipedia en espanyol. […]
stop pre mature ejaculation…
stop pre mature ejaculation…
[…] A la es.wikipedia han fet molta feina des d’aquest apunt, però avui encara hi resten algunes d’aquestes traduccions forçades per la dictadura feixista del Franco: Mallorca, el Principat. […]