Avui n’he parlat a la intervenció setmanal de l’Hoy por Hoy Mallorca, per Rádio Mallorca –no tinc la gravació. Ho he volgut fer parlant de la història del Gary Kildall per a explicar que ja hi havia ordinadors personals abans del PC.

Kildall era l’amo de la Digital Research i del sistema operatiu CP/M que portaven algun ordinadors personals d’abans del PC d’IBM, com ara l’Altair [1]. Jo vaig veure’l per primer pic davall el nom de MP/M, la versió multiusuari del CP/M. Arribava junt als ordinadors Altos amb el xip Z80 que aguantàven fins a quatre terminals tipus VT100 endollats per RS-232.

Són els primers ordinadors pels que vaig fer programes professionals, diguéssim, cap al 1982. Passa que no hi posàvem el MP/M, sinó l’OASIS, més endavant conegut com a THEOS.

Per aquelles dates vaig estar a punt de tastar un ordinador personal amb poma de coloraines, perquè vam anar d’un tel de ceba no comprar un Apple ][ pel negoci d’un parent, però ens vam decidir per l’Altos amb OASIS: era multiusuari. El venedor d’Apple es va enfadar fins al punt de girar la cara quan ens trobavem. Va ser el primer cas d’una cosa que he anat trobant de forma regular des d’aleshores: massa usuaris d’Apple no porten gaire bé cap rebuig a la seva marca predilecte.

Tant l’OASIS com el MP/M ens semblaven molt superiors al MS-DOS dels PC, uns ordinadors més cars que aquells Altos, però que mai no podien ser multiusuari, bah! Això sí: tenien molt disseny i les pantalles i teclats eren clarament més fashion que TeleVideo 910 i ADM 3a que usàvem.

L’entorn de xarxa dels PC amb MS-DOS era un festival de problemes. Estàvem avesats a fer programes multiusuari i ens fixàvem en detalls que aparentment no tenien gaire importància per la resta, ressignats a les limitacions del PC –o no, potser alguns pensaven que «es asín». Així, recordo haver aconseguit un client, al que mecanitzà amb THEOS [1], perquè estava cansat de teclejar, al PC de comptabilitat, les factures que feia el PC de facturació. No funciona la xarxa? Doncs no n’hi ha. PC independents i au. ÿs el que feien molts professionals del PC d’aleshores. Alguns oferien xarxes més estables amb Novell, però amb el THEOS nosaltres ja teníem la solució.

Novell més endavant compraria Digital Research i intentaria fer popular el DR-DOS, sense aconseguir-ho.

Per tot plegat vaig mirar de reüll, un grapat d’anys, tant el PC com els productes Microsoft, i feia feina amb el THEOS. Vaig poder acceptar el PC com animal de companyia en arribar la diversitat i bon preu per mor que era una arquitectura oberta –de facto [3]– en comparació als Altos, que cada cop eren més PC, fins que acabaren com a marca de servidors d’Acer. Amb els terminals Wyse 50 i 60, el muntatge ja era prou fashion, també.

Més endavant vaig veure el primer escriptori gràfic a un PC Amstrad. No era un Windows pas, sinó el GEM del Gary Kildall.

Si has arribat fins aquí, llegeix això altre

El subtítol no és cap imperatiu ;).

Vaig recordar la història del Kildall en veure-la fa poc al menéame.

Na Mercè parla, al seu blog, de l’article de l’aniversari del PC que ha reparat pel diari El Pais. Els comentaris són ben interessants. Està molt bé que els periodistes puguin ampliar la feina al seu blog.

—
[1] Un nom que sempre confonc amb Atari. Ai la dislèxia d’esquerrà contrariat.
[2] Si aleshores hagués fet feina amb un UNIX, una altre opció multiusuari del moment, hauria estat més fàcil per jo després migrar la feina a programari lliure. Eren unixers molts escèptics amb la informàtica PC d’aleshores, ens solíem entendre. El programari lliure ve d’un UNIX lliure, i avui no estariem tant bé si haguessin fet un MS-DOS lliure. Fet i fet, ben pensat, tot va junt: a qui amb paladar podia satisfer el MS-DOS?
[3] No per la voluntat d’IBM a l’hora d’establir els copyrights, sinó per no haver engegat la persecució legal dels clònics del PC que els permetia la llei. Ho explica en Lozano als comentaris de l’article del Pais.
He trobat el logotip que recordava de la Digital Research, molt a l’estil anys 80, a digitalresearch.biz, una plana dedicada a la gent que hi va treballar.