L’Alcover-Moll ahir estava caigut. Sol passar: no funciona tot un cap de setmana i el dilluns es recupera. Però no aquest dilluns. Fan vacances?
Mem, potser hi ha sort:
Si algú passa prop del servidor del lloc http://dcvb.iecat.net si us plau, que li faci un reset.
És un servidor Windows i ja se sap, de tant en tant necessiten que els aturin i tornin a engegar, una operació d’enginyeria altrament coneguda com a reset –l’operació, no l’enginyeria; però tal com va l’ofici tot arribarà, i sinó un master: «som enginyer amb master en resets».
No és cap disfunció. Passa fins i tot amb els ordinadors que són al bessó de la cosa, a Redmond, i alguns enginyers semblen ben feliços fent-ne, de reiniciades:
Why haven’t I hit it? I shut down my Tablet PC most evenings and start it up from a fresh boot. Why do I do that? Because I’ve been using computers for 20 years and have learned that’s the best way to work.
—Robert Scoble al seu blog, destacat meu.
Ja ho sabeu, a can IECAT: cada evening un reset i tot anirà bé. De res.
9 comentaris. Leave new
Ara hauria de fer alguna broma de que jo he arribat a estar mesos sense apagar ni reiniciar el portàtil (el dormia, es clar) però quedaria massa pedant contra aquest tros de pardal 😀
Història real d’ahir dematí a les 9: “bufff quin dematí que duc!! ja he hagut de reiniciar cinc vegades l’ordinador avui!!!”
És francament molt trist que un recurs d’aquestes característiques s’ofereixi en aquestes lamentables condicions. Per altra banda, també està dissenyat de tal manera que no facilita gens la seua consulta amb connectors de cerca, com sí es pot fer amb el DIEC…
Toni: els hi vaig dir. Em responegueren que era per motius de seguretat, així de curt. Els contestà que els suggeria migrar del Windows NT, si els amoïnava la seguretat. No em respongueren.
Després vaig saber que algú havia fet un escript per a baixar tot el diccionari per a poder fer consultes estant desconnectat. O integrar-les dins programari lliure de correcció. No per a fer un clon, vendre’l i fer-se ric o llevar mercat al DCVB, quin doi. Ho vaig relacionar amb seu problema de seguretat 😉
Això de voler-ho posar en línia, sí però no, és una gran contradicció. I les contradiccions tenen efectes estranys com aquest.
M’ho deixava al comentari anterior: el resultat és que el DCVB ha restat invisible a Internet perquè n’ s’hi pot enllaçar des d’un missatge o plana. El que li passava a El Pais, fins que van decidir obrir. Un dels diaris més populars i citats al món real estava convertint-se en el menys citat a Internet, i la Ret és el futur dels mitjans.
També és el futur de les obres pràctiques com el DCVB.
Potser algun dia entendran que obrir-se no els hi lleva negoci. Al contrari, serveix per mantenir el que tinguin en paper. Que no en faran gaire a Internet amb obres pràctiques. Aquestes obres que brollen del coneixement comunitari sempre ho han tingut, això. No són un gran negoci directe, però donen prestigi important per a d’altres obres no tant pràctiques ni comunitàries. És un privilegi ser l’editor del DCVB. Avui desenes de programes, llocs i missatges podrien parlar bé de Can Moll a Internet, però no passa.
Actualització: L’octubre de 2014, Editorial Moll tanca. El DCVB va seguir invisible a internet. Tampoc no van saber fer res de qualitat en digital: un de web anodí que dubto que provoqués gaire comandes. Perfils a les xarxes socials, que és el que es sol fer quan no se sap què fer, una eina típica dels Social Cuñaos Manager.
Mentre tots les obres pràctiques (diccionaris i enciclopèdies) deixaven el paper, Moll no feia cap passa rellevant en res digital. Cap integració del DCVB en programari lector ni dispositius plans on cada dia s’hi llegeix més. Cap ni un llibre destacat de la casa en e-book. Cap col·laboració als llocs on els clients potencials circulen a la Xarxa.
Es van tornar absolutament invisibles.
(I en el cas d’una empresa, res no s’arregla pas amb el Facebook i el Twitter)
No van poder pagar tant paper que s’acumulava, i que encara provocava més despeses en naus per guardar-lo.
L’absurditat de menystenir el món digital al Segle XXI.
Recordo quan van venir a la ràdio (Ona Mallorca) per haver posat el DCVB a internet: Els hi sabia com a greu.
No em sap greu que hagin tancat. Em fa ràbia, perquè vam avisar. Cap resposta.
Bah, aquests bojos d’internet.
Passarà amb gairebé tots els editors que nasqueren el segle passat. No fa gaire vaig anar a unes jornades on n’hi havia un grapat, i el menyspreu al món digital és podia tallar amb un ganivet.
[…] Sembla que els servidors Windows del sector lletres estan de passa. Aquest cap de setmana va ser l’Alcover-Moll –que encara jeu– i avui m’avisen d’un altre caiguda que Dau n’hi do: circulo.es. […]
Doncs a hores d’ara (és la Mare de Déu d’Agost, festa grossa a molts racons del país) l’Alcover Moll segueix fora de la xarxa, inabastable… de vacances potser?
A mi me va la mar de be consultar-lo per internet, moltes gràcies Editorail MOll, mem si entre tots la salvam, jo tenc la mar de colleccions seves, pot ser és de l’editorial que tenc més llibres. Vaig conèixer en persona en Francesc de Borja, el pare, i no es mereix aquest final.