Actualització (26-06-2006): vaig escriure al Síndic de Greuges i tenc la primera resposta.
Ciutadans i periodistes que volien assistir a les rodes de premsa han estat exclosos per no usar certes marques de roba i calçat.
Concretament van ser expulsats, sense cap casta d’explicació, tots els que no portaven una peça d’aquestes tres cases:
- Lacoste
- Dockers
- Camper
Els fabricants asseguren no tenir-hi res a veure, cosa que fa pensar que darrere tot plegat hi ha alguna empresa local que ha tancat acords comercials amb el govern.
Si es confirma, la magnitud de l’escàndol serà un detall a tenir en compte les properes eleccions. «Com es pot confiar en uns dirigents capaços de bandejar-nos només perquè no som consumidors de les marques que ells dicten? Mai no ho havia vist enlloc i no m’ho esperava d’un lloc oficial com aquest, que també pago amb els meus imposts» comentava, a la porta de la sala de premsa, una persona a qui no van deixar entrar. «Les meves sabates són tan bones com aquestes que suggereixen. No hi puc veure cap explicació que no passi per un cas descarat de corrupció», afegí per tot seguit recordar el darrer gran escàndol «riute’n de Marbella!».
La realitat supera la ficció
Si trobau que aquesta ficció és una exageració, feu clic a la imatge. Veureu que la [dura] realitat va més enfora. No dicten pas tres marques, ca! Seria poder escollir massa, així que obliguen a només una. Per a tenir el producte que demanen, cal comprar una peça d’uns 100 Eur.
Però hi ha una diferència important: qui usa calçons Dockers o Lacoste no acaba amb els genitals codificats per què només pugui tenir fills compatibles amb Dockers o Lacoste i res pus.
Així que el cas de les marques de roba no hauria estat res, en comparació. Perquè ens deixem fer això altre, doncs? Jo no, i per això escric aquest apunt.
—
Vist al menéame.
9 comentaris. Leave new
Hola Benjamí,
Ja que estàs fet un bon ‘follonero’ (ei, que ho dic de molt bon rotllo 😉 ) em permeto suggerir-te que facis el mateix que estic fent jo amb el famós cas de TV3 i el 3 a la carta.
Prepara una carta de protesta ben argumentada al Síndic de Greuges de Catalunya. Està clar que des d’un punt de vista objectiu, no és admissible que cap administració pública obligui als seus ciutadans a fer-se clients de MS per tal d’acedir a determinats serveis. A més, el Tribunal de Cuentas Espanyol ja va advertir l’administració del malbaratament de recursos públics que suposa gastar diners en sistemes comercials quan n’hi ha de lliures de cost molt més baix que fan la feina com a mínim igual de bé.
Bé, pensa-t’ho. Si moltes queixes d’aquest estil van a parar al Síndic, els nostres polítics s’ho hauran de pensar dos cops abans de fer barrabassades com aquestes.
Atentament,
Francesc Dorca
Francesc: sóc a Mallorca i em penso que el Síndic de Greuges no té perquè fer feina per jo. Potser que tota la feina de difusió que puc fer s’acaba al blog, tot i això ho provaré. També animo als principatins que feu el mateix que en Francesc i escriviu al Síndic.
Sóc pessimista. Només hi ha una expectativa de justícia a curt termini: alguns que deien que el DURSI del tripartit «no feia res» potser es plantejaran la possibilitat que l’Oriol Ferran ho tingués molt més complicat del que semblava i comencin a demanar-se fins a quin punt no era incòmode per gent del PSC i afegitons que perpetren coses com la que ens ocupa.
[…] Si algú pensava que som a l’era d’Internet, que baixi del nigul: Internet va sorgir com un lloc on tothom hi pogués publicar i llegir. Mentre no ho aconseguim, estem pitjor que al món del paper i la tinta. Això és el que vull dir: demà [avui] no tindreu cap problema per a llegir els resultats del referèndum sobre l’Estatut als diaris. Cap que no vagi més enllà d’un Eur –i unes ulleres graduades en alguns casos. Al web la cosa és força més restrictiva, i no només als servidors de la Generalitat. […]
Encara que sigui de manera ràpida i poc argumentada, estaria bé anar presentant queixes al Síndic via formulari/web. L’adreça:
http://www.sindic.org/cat/consul_queixa_formulari.asp
…el format de la web és el que és, …no és per donar salts d’alegria… 😉
Amb aquesta extensio de Firefox:
http://membres.lycos.fr/sethnakht/
i el mplayer.
no tinc cap problema en veure els videos amb el firefox (linux)
funciona amb les emisions en directe de la web de TV3, tambe amb els videos de la pagina del referendum.. etc..
Salutacions
Salvador
Terrassa
Salvador: podria instal·lar aquesta extensió, però no la vull. No es tracta d’una qüestió tècnica sinó ètica, això és, una decisió presa després d’analitzar la situació:
Parteixo de la base que usar els codecs del Windows al GNU/Linus és il·legal. Tot seguit em molesta que una institució pública m’obligui a ser client d’una determinada casa o delinquir. No trobo bé ni una cosa ni l’altre.
Després peso si la situació és anecdòtica o crònica. Si es té maldecap un dia cada trimestre es tracta d’una anècdota i hom pot recórrer al nyap: prendre un analgèsic. Però si el maldecap és diari, aleshores el nyap és una tàctica perillosa pel futur. El cas del WMV a la Xarxa ja no és anecdòtic i ens jugam el futur de poder veure audiovisuals internàutics.
La comparació amb altres transmissions a d’altres mitjans m’acaba de convèncer del color perillós que està agafant tot això:
Puc veure continguts institucionals a les TV. No importa ser client ni de Sony ni Panasonic ni Philips ni LG ni ningú altre en particular. I encara més, tampoc no cal el permís de ningú per a usar cap códec patentat i secret com el del WMV. No se’ls acudeix emetre-les en codificat pel Digital+ en exclusiva, com es tractés d’un Barça Madrid qualsevol.
Internet no ha de ser menys. Per aconseguir-ho cal fer evidents disbarats com aquest que em fa l’efecte estan passant desapercebuts. Aquesta renuncia als códecs il·legals al GNU/Linux és la meva contribució, a veure si ho aconseguim 😉
Per motius semblants tampoc vull .DOC ni .PPT ni .XLS encara que l’OOo els obri. No haig de demanar permís a ningú per a poder llegir! No vull que ni Microsoft ni ningú em concedeixi l’ús dels seus descodificadors per qüestions tant bàsiques. Tampoc és una situació anecdòtica; és una plaga.
Veure la audiovisuals al 2006 és tant bàsic com llegir. Molt coneixement comú, propietat de tots, circula així.
Recoman llegir aquesta història:
http://www.gnu.org/philosophy/right-to-read.es.html
Molt bo el símil!
[…] A un comentari de l’apunt «Escàndol a la Generalitat el dia del referèndum per l’Estatut», en Francesc suggeria que enviés una queixa al Síndic de Greuges. Vaig fer-ho, i va ser ben curta: els adreçava a l’apunt de blog. Han contestat: Escrit del Síndic De: SAP A: benjami[ensaïmada]bitassa.cat Data: Avui 08:55:03 […]
dGil: en veure la resposta del Síndic (dalt lincada) me n’he adonat que em vaig quedar curt. El que demanen és molt més greu que canviar de roba 🙁