Acabo de baixar i instal·lar el Xara LX, que és un programa lliure de dibuix vectorial [1].

ÿs fàcil: basta descomprimir l’arxiu i arrancar l’únic programa que duu. Tenc el costum, coses meves, de posar els programes dins el directori bin del meu compte. També fer que el directori tengui el nom de la versió. A continuació fer un enllaç simbòlic (symlink) amb el nom genèric del programa. El symlink apuntarà en cada moment a la versió que vulgui usar. Recepta va:

Descomprimir-lo:

$ tar xfvj RecXaraLX0.3_rev676.tar.bz2
XaraLX/
XaraLX/Designs/
[…]

Enviar-lo al directori bin dins el meu compte:

$ mv XaraLX ~/bin/XaraLX-0.3-676

Fer el symlink:

$ ln -s ~/bin/XaraLX-0.3-676 ~/bin/XaraLX

Arrancar-lo:

$ ~/bin/XaraLX/XaraLX

Fer o no una icona per arrancar-lo clicant-la ja és qüestió de gustos.

L’arxiu comprimit només conté un arxiu d’uns 13 MB que és el programa i un directori amb 4.1 MB de dissenys. Així podem començar a provar-lo amb dissenys més o manco avançats i veure les possibilitats de l’invent.

Vaig sentir parlar del Xara fa anys, al llarg d’un flame a una llista. Algú que estava a Londres i era famosillo al món dels usabilistes web [2] va dir que a Espanya tot això del web estava endarrerit. Que allà on feia feina, Londres, ningú professional no usava eines de dibuix com el Photoshop, un programa per a fotografies amb el que es dibuixa pícsel a pícsel. Ells feien els dissenys web a base de gràfics vectorials [1] emprant un programa que nomia Xara. Alguns defensors del Photoshop van agafar una bona empipada. Recordo que l’home va dir, al dissenyador del portal eresMas, també present a la llista, que allò que havia fet era disseny de casset de benzinera. ÿs el que tenen els flames de llista, sempre interessants quan cremen entre persones intel·ligents –fins i tot basta que ho sigui només un dels costats.

El Xara, tot i ser un bon programa, mai no va fer gaire forat. El ram del programari està ultra-large-mega-king-size-concentradíssim i tothom usa el mateix fet pels quatres de sempre. No hi ha lloc per a gairebé res nou ni diferent –si no arriba dels quatre de sempre, clar.

Fer que els programes siguin lliures és una bona manera de rescatar-los de l’ostracisme del sector privatiu. Ho va fer Sun amb l’OpenOffice.org i ara a can Xara Ltd amb el Xara LX, altrament conegut com a Xara Xtreme. La cosa està tant difícil que no eſ gens fàcil aconseguir un lloc fins i tot regalant les llicències de l’OpenOffice.org. Les del Microsoft Office van a preu de canari jove, però hi ha qui s’estima més aconseguir-les d’estranquis, codificar les seves feines amb productes aconseguits de forma il·legal, abans que usar un programa diferent i lliure. Que n’és de patètic, el gregarisme bític!

L’ideal seria que fessin els programes directament lliures. Per aconseguir ser coneguts i perquè valoren i respecten les llibertats bàsiques de les persones que usen ordinadors Farien una cosa bona i s’estalviarien l’impàs fins a convèncer-se que fer calaix amb programes privatius és cosa de pocs, cada cop menys. Alguns han quedat ben tocats, en l’impàs. Però hi ha qui és de patir, què li farem.

Bé, no és hora de laments: tenim un altre programa lliure que fa ben bona cara. També diuen que servirà per a fer millor un altre programa de gràfics vectorials, just el que usava fins ara: Inkscape. Estaria bé que el Xara LX treballés amb el format SVG.

Per cert, l’Inkscape ve d’una divisió (aka fork) del projecte Sodipodi, al 2003, perquè trobaven que podien fer les coses millor. Sodípodi posa la base per l’Inkscape que millorarà gràcies al Xara LX. Així no hi ha qui concentri res enlloc, en cap programa ni en els quatre de sempre. ÿs colossal.

—
Vist a La Farga
[1] A la Wikipedia hi hi trobareu una entrada explicant què són els gràfics vectorials –en el moment d’escriure això només hi ha l’entrada en anglès.
[2] No puc recordar el nom. Miguel no-se-què-mes.