El de Kriptópolis (perquè la història lincada té la signatura d’admin) és un joc del que cal distanciar-se: parlar de qüestions tècniques i res més. ÿs un anàlisi superficial que convé a persones volen intoxicar i sovint el cerquen. Basta llegir el titular o el qualificatiu «papanatas» per qui va estar content per la ràpida reacció a can Ubuntu.

No es pot analitzar el que ha passat sense tenir en compte llibertats com la de modificació o còpia –en aquest cas no calia la d’examinar el codi, car el problema era a un arxiu de text que no es pot qualificar de codi.

Que sigui fàcil copiar la feina d’un altre i modificar-la fa que a Ubuntu treguin una distribució cada pocs mesos. Amb tant codi nou hi ha moltes possibilitats que surtin errors importants. Alguns productes pel web ho maquillen dient-ne beta per a sempre, com si fos una consigna «que salva» d’aquestes de joc de pati d’escola –i jo me’n foto de l’eufemisme dient-ne peta, al que fem nosaltres també.

El ritme –que no duu cap producte privatiu– és perquè tant personal copiant i modificat, exercint aquestes llibertats bàsiques, fa que en 6 mesos hagin sortit un fum de coses noves. Tantes que els responsables de les distribucions troben que cal treure una nova versió amb tot el programari nou.

Per això cap dels «papanatas» que vam instal·lar Ubuntu abans de la darrera 5.10 no tenim el problema «lamentable».

Qui conegui un poc la cuina del programari sap que tant llançament és un risc i que cal reaccionar ràpid quan surtin errors. Tot això ha passat a Ubuntu. No puc veure-hi res de lamentable. Desafortunat, en qualsevol cas.

Que usuaris d’informàtica tenguin prohibit estudiar el codi d’allò que gestiona la seva feina o vida a la Xarxa. També fer-ne còpies i modificar-lo. Que ningú no pugui saber què fa exactament, ni quins errors té. Que quan es saben ningú ho pugui reparar tret d’un sol proveïdor planetari. Que sovint s’estorbi massa. Això sí és lamentable.

Totes aquestes coses comporta el ser lliure o no a l’hora d’usar programari que té errors. A l’hora d’usar programari, per a ser exacte, perquè tots els programes tenen errors.