El títol d’aquest apunt és una obvietat com un castell, però l’escric amb l’objectiu d’ajudar a fer memòria. Veig que en parlen, sense cap sentit crític, des d’alguns llocs on fins aleshores donaven prioritat al programari lliure. Que una eina tant important –escriure i llegir ho és molt– no ho sigui, comporta la pèrdua de llibertats bàsiques per les persones:

Saber què fan amb els nostres treballs

Ningú no pot estudiar el Writely per saber què fa exactament amb els texts que hi teclegem. Guarda les parts que hem esborrat? I les diferents versions? Sembla que guardar versions forma part de l’invent. Però si hi ha qualque necessari per a esborrar definitivament una part, com sabrem que ho ha fet de veritat? Haurem de refiar-nos del que ens diguin, cap informàtic no ho podrà comprovar llegint el codi.

Aquest només és un exemple de la quantitat de coses que Writely farà amb els treballs i que els usuaris mai no podran saber de ben cert.

Poder-lo usar a qualsevol lloc i pel que vulguem

Necessitem el permís de Google per a poder usar Writely. No som a ca nostra. Ells són els amos i tenen les claus. Poden canviar el pany en voler i sense avisar:

Google reserves the right at any time and from time to time to modify or discontinue, temporarily or permanently, Google services (or any part thereof) with or without notice. You agree that Google shall not be liable to you or to any third party for any modification, suspension or discontinuance of Google services.

[…]

You agree that Google may at any time and for any reason, including a period of account inactivity, terminate your access to Google services, terminate the Terms of Service, or suspend or terminate your account. In the event of termination, your account will be disabled and you may not be granted access to Google services, your account or any files or other content contained in your account.

—Condicions d’ús

També cal dir que és comprensible que a Google no s’obliguin a donar un servei per a sempre més; ningú no pot garantir res per a sempre. Però el programari no té desgast, és molt fàcil de copiar i els ordinadors són estris relativament barats. Aquestes característiques fan útils els principis del programari lliure per a permetre la còpia i usar-lo onsevulla. Així, si el Writely fos lliure, el podríem descarregar, instal·lar-lo al nostre ordinador, i usar-lo a un lloc on no tenim cap connexió a Internet. De passada, seria una manera d’assegurar-se que cap informació confidencial queda desada enlloc fora del nostre ordinador. També que ningú mai ens podrà negar l’entrada ni suspendre el servei.

Tampoc no podem donar-li l’ús que vulguem si poden obligar-nos a usar-lo per a coses que potser no volem. Per exemple, podran emprar els nostres treballs per a fer-ne treballs derivatius i promocionar Google:

By submitting, posting or displaying Content on or through Google services which are intended to be available to the general public, you grant Google a worldwide, non-exclusive, royalty-free license to reproduce, adapt and publish such Content on Google services solely for the purpose of displaying, distributing and promoting Google services.

—Condicions d’ús

Potser no volem que mirin quin programari tenim instal·lat ni que l’actualitzin:

Google may automatically check your version of the Software and may automatically download upgrades to the Software to update, enhance and further develop Google services, including providing bug fixes, patches, enhanced functions, missing plug-ins and new versions.

—Condicions d’ús

Tot plegat em fa recordar una cita, ben antiga, que vaig publicar aquí mateix l’estiu passat:

[…] Però per parlar assenyadament, la subjecció a un amo de qui ningú no en pot estar mai segur que sigui bo, perquè té sempre el poder de ser dolent quan vulgui, és una extrema dissort. I tenir molts amos és, com més se’n tinguin, ser més vegades extremadament dissortat.

«La servitud voluntària», ÿtienne de la Boétie (1530-1563).

Poder modificar el Writely

Sovint les característiques de les eines marquen allò què hi fem. Per exemple, moltes persones guarden els seus treballs amb el format .DOC, .XLS o .PPT perquè és el format per defecte d’alguns programes que Microsoft els permet usar [1]. Això ha fet molt populars els formats de Microsoft, fins al punt que avui depenem massa dels seus productes. Per exemple, cal que ens donin permís de lectura fins i tot per a tenir tractes amb l’administració. No exagero pas, aquí podeu llegir un cas recent amb la Mancomunitat del Pla de Mallorca. A l’hora de llegir, les persones només haurien d’estar obligades a usar una cosa: ulleres. Per motius de salut i en cap cas ningú els hauria de dir la marca d’ulleres.

Si demà passés quelcom assemblant amb un format no lliure promocionat pel Writely, caldria poguessin posar-hi remei informàtics sensibilitzades amb la importància dels formats lliures. No s’ha pogut fer amb el Word perquè no és lliure. Malauradament estem davant el mateix cas amb el futur editor de Google.

Subject to the Terms of Service, Google grants you a personal, non-transferable and non-exclusive right and license to use the object code of its Software; provided that you do not (and do not allow any third party to) copy, modify, create a derivative work of, reverse engineer, reverse assemble or otherwise attempt to discover any source code, sell, assign, sublicense, grant a security interest in or otherwise transfer any right in the Software, unless such activity is expressly permitted or required by law. You agree not to modify the Software in any manner or form, or to use modified versions of the Software, including (without limitation) for the purpose of obtaining unauthorized access to Google services. You agree not to access Google services by any means other than through the interface that is provided by Google for use in accessing Google services.

—Condicions d’ús

Tot i que avui el Writely treballi amb formats lliures, fins i tot els promocioni –encara no ho sabem– no podem estar segurs que demà no hi afegiran res que el faci necessari per a llegir aquell format lliure que, després del canvi, ja no es ben bé lliure. Si ho fan, ningú no ho podrà llevar.

No faig ficció: aquest és el cas del RTF, un format presumptament alliberat per Microsoft. Si us deixen usar un Windows i un Office [2] podeu fer la prova: deseu un arxiu RTF amb el Word. A continuació obriu-lo amb el WordPad, una eina que llegeix RTF i que és del mateix fabricant. Hi ha moltes possibilitats que faci falta un altre Word per a veure’l bé, doncs a Microsoft es van permetre afegir coses als RTF que genera el Word. Tot plegat ha servit per què avui gairebé ningú no usi el WordPad.

A Google poden fer, en voler, el mateix que Microsoft amb l’RTF sense que ningú no ho pugui aturar. Poden afegir algunes «característiques enriquidores» a texts desats en formats lliures amb el Writely. En rebre’ls per Internet, algú podria no veure’ls bé amb, per exemple, l’OpenOffice.org. Ja que és molt fàcil i barat aconseguir un compte de Writely, el receptor podria tirar del servei de Google en comptes de demanar un arxiu amb el format lliure no adulterat. Pot no demanar-lo per timidesa, compromís, perquè «m’ho envia el cap» o «arriba d’un client i no és bo donar feina als clients». Que sense adonar-se’n ja necessiti el permís de Google per a llegir. Que tot plegat, poc a poc, li doni cada cop més força a Writely, fent que programes lliures ho tinguessin més complicat encara per a fer-se populars. El resultat seria endarrerir encara més que les persones no necessitin mai permís de ningú per a llegir i escriure usant ordinadors.

El poder del gregarisme

Cal que no oblidem mai la importància del gregarisme a la Xarxa. Tanta que està fent que moltes persones renunciïn a la seva llibertat per no ser diferents a la majoria. Cal aturar-ho i el Writely no ajudarà gaire perquè, d’entrada, fa més fàcil obtenir permís de Microsoft per a escriure i llegir en els seus formats privatius.

Sovint rebo pressions per a obrir arxius .DOC, .XLS o .PPT o enviar-ne perquè se suposa que el meu OpenOffice.org els pot obrir i desar (altrament conegut com a OOo, aquest sí que és meu perquè és lliure i puc fer-ne el que vulgui). Jo hi he renunciat, doncs si l’OOo els obre és perquè Microsoft ens dóna un permís temporal. No fa gaire Sun i Microsoft van negociar permisos per a usar patents, cosa que incloïa el permís d’usar formats de l’Office a l’Star Office de Sun. Què va passar amb l’OOo, calcat a l’Star Office? Microsoft el va voler fora de l’acord, reservant-se el dret de poder llevar-nos-el en qualsevol moment.

Microsoft keeps legal options against free Office alternative – In Sun Microsystems settlement, company retains right to sue over OpenOffice

—Seattle Post-Ingelligencer

No vull el permís de ningú i molt manco si és un permís temporal. ÿs una qüestió ètica bàsica per a mi perquè està relacionada amb quelcom bàsic: escriure i llegir amb ordinadors a l’era d’Internet, on l’intercanvi d’arxius és cada cop quelcom més habitual i necessari per a treballar, aprendre o l’esbarjo.

Si rebés un .DOC., .XLS o .PPT de tant en tant encara podria fer la vista grossa. Però en rebo cada dia i la insistència m’obliga a prendre mesures: no els obro. Quan es té maldecap un cop al més, hom pot prendre una aspirina i passar-ne llis. Però si el maldecap és diari, cal anar al metge. Jo ho vaig fer i ara estic vacunat: no tenc cap tracte amb arxius del Microsoft Office. Em fa l’efecte que ben aviat el Writely, amb el seu suport al format .DOC, serà una nova font de pressions i m’hauré de vacunar amb una dosi encara més gran.

Cap al wiki

Aquest és un bon moment per a descobrir la utilitat dels wiki per a editar textos en xarxa. Adonar-nos-en de la gran varietat que en aquest moment hi ha, la majoria lliures, per a posar-ne un en marxa. Podrem fer coses anunciades al Writely com a gran novetat: fils RSS per a saber els canvis, treballar en grup o guardar diferents versions del text.

Si ho voleu tastar, aquí en teniu un de tants, el MediaWiki, que ha servit per a fer ni més ni manco que la Wikipedia.

Tot plegat ens prepararà per suportar la pressió –totes psicològiques, cap pràctica– que suposarà el proper llançament del Writely de Google.

—
[1] Cal recordar que no el venen pas, mai no són seus, exactament el mateix que passarà amb el Writely.
[2] Perquè vau pagar i acceptar la llicència, en aquest ordre.
Nota: encara que ens agradaria que el Writely fos lliure, no podem exigir-ho a Google car no s’executa als nostres ordinadors, sinó als seus. No podem exigir que els altres facin coses a ca seva. Tot i això, els programes web amb AJAX executen una quantitat gran de codi que sí hauria de ser lliure. Aquí parlo un poc més a fons dels serveis web.