M’apunto a la proposta de Tecnorates:

En emprar aquesta icona al meu blog estic dient què:

1. Estic en contra de parlar de les estadístiques del meu blog o d’altres blogs.
2. Trobo que parlar de les les estadístiques devalua el mitjà.
3. Aquest blog no s’accepten doblers a canvi de parlar de les estadístiques.

Les estadístiques són prou importants per a projectes de negocis: més visites signifiquen més possibilitats de fer calaix i aconseguir inversions. Però al lector no l’interessen per a res pràctic –i les pot trobar una bravejada àdhuc. El visitant sol estar interessat per la utilitat del lloc –els utilitaristes– o agradable –un poc manco utilitarista, que sempre va bé.

Només se m’acut un motiu per a voler saber les visites d’un lloc: quan el nombrós o no de la comunitat té una incidència directe en les característiques del lloc. Passa a llocs com el menéame, i estem contats d’acabar el febrer amb una mitja diària de 30.000 visitants –i sí, el mou-me és a la cuina, gairebé a punt d’arrancar el bull.

Però res de tot això no té gaire sentit a un blog personal. Basta que agradi el que s’hi diu, no importa si té moltes o poques visites. En tenir-ne moltes l’autor no s’hauria de tornar més politicorrictoide –si abans no ho era, clar. Que se’n tenguin no significa cap incentiu per seguir-lo arrossegats pel gregarisme. Les visites a un blog no haurien de tenir cap incidència en res, són del tot irrellevants.

Hi ha blogs que no entren en qüestions de visites, però les tenen a la vista. Pot ser per inèrcia o perquè forma part del caràcter, estil o manera de fer del blogaire. En aquests casos cal saber distingir entre el fet d’exhibir visites i el fet d’usar-les dedicant-los-hi apunts regulars per a més Glòria in Excelsis Blogeo.

Els blogs negoci

Parlar d’estadístiques té sentit si el blog personal és un negoci, però hi afegiria un directe, perquè tots els blogs tenen una part inevitable de negoci, la indirecte.

Tot blog serveix per a la projecció de l’autor en totes les seves vessants, cosa que inclou la de treballador o empresari. Sóc bitòleg [1], així que tot el que dic sobre bits està relacionat amb la meva feina, és indefugible. Explico com la veig, a algú li pot agradar i comprar. Però per mi això és un blog personal per damunt de tot. Per això no me n’estic de dir la meva sobre temes que poden no agradar –no agraden, n’estic ben segur– a possibles bons clients. Aquí no hi parlaria de cap qüestió delicada, diguéssim, si aquest blog fos per a projectar el meu negoci. Per exemple, ni una paraula de llengua.

En dir blog personal negoci directe estic pensant en alguns llocs, cada cop més nombrosos i evidents, que defugen sistemàticament qualsevol tema polèmic amb l’objectiu pur i dur de fer clients. Trobo que són blogs perillosos: en llegir publicitat solem tenir activat un filtre, el de l’escepticisme, que pot estar aturat en llegir aquests llocs. Podem pensar que allò és la veu sincera de l’autor, i no és pas veritat. Un pic més tot plegat és una qüestió d’ètica.

—
[1] M’agrada més que informàtic, que ve d’informació automàtica; això dels bits és molt més que una freda mecanització d’informació. També s’hi escau digitòleg.