M’han cridat l’atenció dos motius pels que han prohibit l’Skype(TM) a una universitat pública:
1) Skype’s End-User License Agreement (EULA) requires the user to grant use of university network bandwidth by Skype users otherwise unaffiliated with the university, and end users are not authorized to enter into this type of agreement on behalf of the university (i.e. the owner of the resource).
2) The operation of Skype’s relay function is not in compliance with university policy because (a) it provides service to third-party people other than those conducing university business, and (b) exceeds incidental personal use.
El tema ha sorgit a la llista admpub de Softcatalà i ho explicava en Xavier Amatriain, que és qui ha començat el fil de conversa demanant, amb aquest missatge, programes lliures per substituir l’Skype. Li he preguntat si podia donar més detalls de la prohibició, i aleshores ha enviat aquest missatge del que en forma part la cita anterior. No estic a cap universitat pública, però tampoc no uso l’Skype. No trobo ètic el que fan.
Molts vam instal·lar l’Skype perquè ens ho va dir un amic i pocs van mirar quin protocol hi havia darrere. Alguns sí que sí ho vam mirar, vam veure que no era lliure i vam pensar «va, ho provaré perquè m’ho ha dit un amic, espero que sigui transitori i aviat existeixi un substitut lliure».
Es va convertir en una epidèmia
En veure que la cosa creixia massa, el vaig esborrar. Poc a poc era més gran la percepció que parlar amb l’ordinador era igual a usar Skype. Quan un maldecap és transitori podem mirar de fer la vista grossa i només prendre un analgèsic, però cal cuidar-se si el problema és diari. La situació és més o manco la que aquí es descriu pel Word –i Microsoft Office:
If you think of the document you received as an isolated event, it is natural to try to cope with it on your own. But when you recognize it as an instance of a pernicious systematic practice, it calls for a different approach. Managing to read the file is treating a symptom of a chronic illness. To cure the illness, we must convince people not to send or post Word documents.
Si no fem qualque cosa aviat caldrà ser client de Skype per poder parlar a través de xarxes de veu IP. No és cap disbarat pensar-ho: avui [sembla que] jo hauria de ser client de Microsoft si vull a saber mitjançant «noves tecnologies» què haig de pagar a l’administració en concepte de recollida de fems. Això o renunciar a les noves tecnologies i anar, no se ben bé on, a cercar la llista de preus en paper. No hi ha terme mig.
Mal tracte
El format exclusiu del Skype és una sorpresa que la majoria descobreix amb el temps. Aleshores hom se n’adona que avisant amics ha fet una cosa molt important per tal que l’Skype es convertís en el que és avui. La infraestructura, l’ampla de banda, també la posen ell i els amics. Poc a poc el programa passa a ser irrellevant, car en surten devall les pedres –només era una qüestió de temps. Ens adonem que tot el valor real d’Skype rau en la gent que l’usa.
Qui tengui el sentit crític esmolat trobarà que el programa –la part irrellevant que hauria de ser transparent– no el tracta com es mereix després de la tasca divulgativa: li diu que no pot parlar amb altres persones que no tenen l’Skype. Imagineu un Nokia que fa el mateix: «ho sento, però en Pep té Motorola». Quan ho va dir als amics ell només volia parlar usant l’ordinador, ja paga prou per l’ADSL que ho fa possible. Troba que l’han utilitzat per fer-se populars i ara abusen de la situació, obligant-lo a ser un incondicional de la cosa –això és que traspua la llicència que cal acceptar– o deixar-ho estar. No hi ha terme mig.
Els usuaris que van fer córrer la veu del Skype es sentirien ben tractats si el programa els permetés parlar amb tothom. ÿs just el que volien quan van esbombar l’existència de l’Skype. No s’hi mourien pas, perquè fos lliure.
Però sol passar: el programa privatiu divideix la gent i complica l’ús de la tecnologia: si volen parlar amb tothom caldrà que usin varis programes, comptes, perfils i servidors per a fer la mateixa cosa.
No importa protegir el codi per a fer triomfar un projecte
Si Skype fos lliure estic segur que és el que molts faríem servir. Potser hi hauria més programes compatibles, possiblement alguns molts semblants, però el detall no voldria dir deixar-lo. Ja ens passa amb altres programes lliures on hi ha prou per escollir: qui usa KMail, Mutt, Thunderbird o Evolution no el deixa fàcilment. Només canviarà si el programa de torn és massa inferior a la resta. Per aconseguir usuaris fidels basta que els respectius desenvolupadors cuidin els detalls, estiguin prou al dia i escoltin als usuaris. Res que no sigui molt bo per a tothom: industria i usuaris.
Potser a can Skype es van protegir al començament, quan no volien que algú altre fes una cosa com la seva mentre ells no fossin prou populars. Després d’observació i experiments –alguns en 1ª persona– puc dir que qui va primer pot alliberar el codi tot d’una i no passa res. Ben al contrari, dóna una bona reputació i confiança que ajuden a consolidar serveis que funcionen en Xarxa. Si el servei està ben trobat –com el cas d’Skype– cal espifiar-la estrepitosament per fracassar. Qui allibera sol rebre més ajudes –també el primer dia– que no pas competidors. Hom ajuda amb més intensitat per una cosa que sap que també és seva.
Ah, si més empreses usessin en tractar bé als usuaris els recursos tudats en protegir-se i atacar la competència!
No cal amagar per vendre connectivitat amb la xarxa de telèfons convencionals
Potser a Skype no cerquen la protecció que he dit. Tal volta només volen que els usuaris no es puguin escapar dels preus i proveïdors que diguin ells a l’hora de contractar minuts per cridades a telèfons fixes. D’entrada no sona gaire bé –per als usuaris, clar. ÿs la següent sorpresa que els espera?
Si el programa fos lliure i permetés escollir proveïdor, potser algú s’hi quedaria però comprant les cridades a un altre proveïdor. Ja compraria a Skype en veure que ofereixen millors preus. Estic segur que el programa s’encarregaria d’avisar dels preus i ofertes de Skype. Si els obliguen a deixar-lo, no veurien els avisos. De nou no hi ha terme mig.
En pocs anys tots acabarem usant veu IP per parlar per telèfon. Qui voldrà usar un programa que només permet contractar els serveis de qui vol l’autor? Els usuaris de programes lliures podran contractar el que vulguin, hi haurà milers de llocs, preus i qualitats de servei. Fet i fet ja n’hi ha ara i els fan servir empreses per instal·lacions professionals de veu IP.
L’economia i poder parlar amb tothom seran dos motius molt forts per a deixar l’Skype a mida que el servei de la veu IP sigui més popular (deixar-lo si continua tal com és ara, clar).
Com apuntava, avui ja hi ha qui estalvia amb instal·lacions d’Asterisk. Per exemple, pot ser més barat connectar per Internet fins un proveïdor als USA que té bons preus per cridades cap allà. Potser en cal un altre proveïdor teutó si parlen amb molts telèfons alemanys. Asterisk en permet tenir molts. ÿs més complicat d’instal·lar que l’Skype, però estan sorgint solucions més senzilles. Per les empreses pot sortir a compte llogar algú que ho faci. A RunSolutions se n’han especialitzat.
A la llista admpub –i d’altres– han sortit alguns programes lliures més senzills: el futur Gaim amb veu IP, l’Openwengo o l’iaxComm. Cal cercar programes basats en el protocol SIP. Segur que als comentaris en podeu afegir algun més.
Ja s’ho faran
Skype està prou arrelat per alliberar, avui mateix, i amb la passa guanyar un nombre important d’usuaris que esperen serveis lliures com el seu. Sembla que s’estimen més complicar l’us de la telefonia IP als usuaris que vulguin parlar amb tothom. Això en el cas dels més hàbils, perquè la resta queda obligada a usar la tecnologia d’una forma que divideix les persones en nom dels interessos d’una empresa que ni els va ni els ve, però que els usa com actiu empresarial.
A aquestes alçades no veig cap avantatge per a ningú. La seva simplement és una posició dolenta amb la intenció de mantenir clients perquè són captius en comptes de mantenir clients perquè el seu servei és bo.
No és ètic fer negocis d’aquesta manera, i no formaré part dels actius captius de Skype. Si comporta esperar a fer l’inversió a un altre lloc, amb un altre runrun, puc esperar a que sorgeixi.
Estaria bé que hi hagués més gent disposada al mateix: és indispensable per a fer funcionar qualsevol cosa basada en Xarxa. Aquí teniu les meves raons, encara que em sembla que no hi ha qui aturi l’evolució de la veu IP cap a lliure. Tant de bo arrossegui els missatgers instantanis privatius: massa nins pensen que no queden bé amb els amics si si no usen el Messenger. Com ens ho hem deixat fer, tot això?
10 comentaris. Leave new
He provat OpenWengo i funciona! que vull dir? doncs que fa estona vaig provar Skype, m’ho va recomanar un amic el boca a boca és la millor publicitat, però no vaig poder fer cap cridada perque havia de comprar crèdit per poder provar el servei. Amb openWengo és distint, tens un crèdit mínim per poder establir una cridada i és emocionant veure com el mòvil vibra a partir d’un click del teu ratolí. Tal volt ara Skype dona també un crèdit mínim, no ho sé, ja fa temps d’això que parlo però a diferència d’abans openWengo m’ha donat l’oportunitat de provar un servei que realment funciona. Ara el que toca és provar-ne més i començar a fer el boca a boca. Ens veim al wengo.
Pel que diuen sembla que l’Openwengo tira, però encara no l’he tastat. Veig que està disponible per Debian/Ubuntu sense cap altre empaquetat. Per ara tenc SUSE i només uso ocasionalment Debian per servidors i Kubuntu a l’escriptori d’un portàtil. De moment m’apunto el teu èxit, gràcies.
Cal dir que fins ara no m’he trobat gaire incomunicat per no usar veu IP. Tampoc crec que hagi arribat el cas que explica en Llorenç: un felanitxer que assegurava no haver-se adonat que li feia falta el telèfon. Ni del Camarón, amb l’argument demolidor «si tienes teléfono puede llamarte todo el mundo» –aquesta me la va explicar l’amic Jordi Vendrell.
(Endavant! Amb les xatis fes tot el boca-boca que puguis, però amb jo el boca-orella basta ;))
😉 mira que ho he pensat que no estava ben dit, però que vols a les 4 i mitja del matí amb la nina malalta de pigota borda.
Vaig a veure amb més claretat això de la veu ip, per cert amb la kubuntu ha anat a la primera, quí diu que és molt difícil intalar un programa en linux?
He estat provant l’OpenWengo per trucar a casa i funciona de fàbula!
I a sobre, més barat encara que amb l’Skype. Feia temps que estava cercant una cosa així perquè l’Skype cada vegada enfarfegava i espantava més (el que vull és fugir del codi privatiu, no pas aferrar-m’hi més!).
I la punta ja han estat els darrers avisos sobre ús de recursos esmentats a la llista de socis de la ISOC-Cat. Just aleshores, ja fa dies, vaig retirar d’entrada les dades d’Skype de totes les signatures.
Gràcies per la recomanació!
Per provar-lo m’he instal·lat només l’extensió de Firefox, un instant (i un més per registrar-me), i ja m’ha convençut.
[…] No fa gaire comentava del mal que suposa la popularitat, cada cop més gran, d’un programa privatiu com l’Skype. Vet ací un resultat pràctic: Skype e Intel están más juntos que nunca. La última versión del ’software’ de voz sobre Internet, Skype 2.0, admite conferencias de hasta 10 personas siumultáneamente y gratis, pero siempre que se realicen a través de equipos que cuenten con procesadores Intel Dual Core. […]
[…] A través d’una notícia al menéame vaig anar a parar a un post del blog del Benjamí on exposava diversos exemples d’alternatives lliures al programa de VoIP Skype. Mai m’havia aficionat a l’ús d’aquest popular software per fer trucades gratuïtes i/ó molt econòmiques des de l’ordinador, però el fet de llegir vàries crítiques sobre el seu caràcter privatiu em paraven a l’hora d’instalar-lo; i tot i que fa poc s’havia publicat que obririen el protocol, però tot sembla que en un principi només serà la part d’IM i fins que no es trobin pressionats per l’existència de competència totalment lliure, no es decidiran a obrir-lo del tot. Així que en recerca d’una alternativa lliure em vaig topar amb aquesta opció: OpenWengo, un projecte de la operadora francesa Wengo que té com a objectiu proporcionar telefonia SIP sota estàndards Open Source. Sense més dilacions, volia donar-li una oportunitat a aquest programa. En la pàgina principal ens trobem que disposa de dues opcions: la versió “clàssica”, disponible per Windows i per a GNU/Linux en format DEB i RPM; i una extensió Firefox disponible per Windows i Mac OS X (la versió per Linux de l’extensió està en fase de desenvolupament encara). He escollit la versió DEB perquè està testejada en Debian Sarge i Ubuntu i, tot seguit, l’he instal·lat segons aquestes indicacions: […]
[…] Through a new at menéame I went to read a post at Benjamí’s blog where explains some examples of free alternatives to the VoIP program Skype. I had never been a big fan of this popular software to call for free and/or really cheap from the computer, but the fact I read a few complaints about its close protocol stopped me in order to install it; and even thought when they published recently that they are going to open the protocol, it seems they are just going to open the IM bit and not before they feel the pressure from the open source sector of their market, they won’t open it completely. That’s how searching for a free option I found this: OpenWengo, a project from the french provider Wengo which its goal is to give SIP telephony using Open Source stàndards. Without any other discussion I wanted to give it a go. In the main page we realize there are two options: the classic version, available for Windows and for GNU/Linux in DEB and RPM formats; and a Firefox extension available for Windows and Mac OS X (the Linux version of the extension is still in its developing stage). I chose the DEB version because it’s been tested on Debian Sarge and Ubuntu and I installed as specified on here: […]
[…] Està ben clar que l’Skype no és lliure. Però potser hi ha algú que vol tenir amos a l’hora de parlar usant ordinadors i voldrà saber si és segur. Si això darrer tampoc l’importa, idò no cal que llegeixi més i tan amics! –de passada si pot deixar-nos qualque accés a la seva xarxa potser ens farà servei, gràcies. […]
[…] Skype és un servei de telefonia que només permet parlar, per Internet, amb altres usuaris d’Skype. No allargaré aquest apunt repetint el que he dit a d’altres apunts: Per què no uso l’Skype. […]
[…] Què també ho regalen? ÿs irrellevant. De moment hem cedit de franc els nostres drets a l’hora de parlar usant Internet, deixam que codifiquin les nostres converses per a fer-les seves fins al punt que ningú més les pugui gestionar, i hem convençut altres persones –sovint amics– perquè facin el mateix. Ha fet falta aparcar el sentit crític i acceptar una llicència carregada de restriccions i abusos (d’això darrer ja en vaig parlar). I tot això avui, perquè demà no se sap: […] Però per parlar assenyadament, la subjecció a un amo de qui ningú no en pot estar mai segur que sigui bo, perquè té sempre el poder de ser dolent quan vulgui, és una extrema dissort. I tenir molts amos és, com més se’n tinguin, ser més vegades extremadament dissortat. […]