Avui m’han enviat un missatge amb 2 MB i busques d’arxius Excel des de la delegació espanyola de Linksys. No se què diuen, perquè no es veuen bé ni amb l’OpenOffice.org (OOo). El problema no és d’aquest programa lliure, sinó d’uns formats exclusius d’una sola empresa. El poc que l’OOo entèn dels formats del MS Office ha significat grans esforços, car els formats no estan documentats i possiblement és un delicte desxifrar-los. Per tot plegat, la solució no consisteix en millorar la «compatibilitat» del l’OOo. Rebutjar els formas que no són lliures és el més ètic i coherent. Així ho he fet, aprofitant que al missatge m’ho demanen: «aprovechamos para agradecerte una vez más tu atención y comentarios que nos ayudan a mejorar cada día para poderos ofrecer un servicio de calidad».

Copiaferro la meva resposta:

No puedo abrir los archivos Excel. Uso GNU/Linux no existe ningún Microsoft Office para este sistema operativo. Però aunque existiese:

– Estaría bien que no hiciese falta ser cliente de Microsoft para poder ser partner de Linksys, ¿no les parece una obligación un poco extraña? Si es que no, imagine por un momento que hiciesen falta gafas Ray Ban para leer los carteles de información y precios de una tienda PC City. Que además fuese necesario el modelo Aviator del 2000 o superior, porque me imagino que las hojas de cálculo que adjuntan a su mensaje no se leen bien con Excel 95.

– No aceptaría la licencia del Microsoft Office para GNU/Linux. No uso programas que guardan mis trabajos codificados con fórmulas patentadas por una sola empresa. El motivo es que necesitaré descodificarlos cuando quiera leerlos o modificarlos, y al estar codificados con fórmulas exclusivas de una empresa, ellos y sus productos se convertirán en algo indispensable para mi. No es nada recomendable depender de una empresa para algo tan básico como leer y escribir. Si no existieran programas libres para hacer estos trabajos (como OpenOffice.org o KOffice) preferiría usar papel y tinta, un soporte que ha permitido que llegue hasta nuestros días, sin descodificadores, el conocimiento de las generaciones anteriores. Usando Microsoft Office (y similares) estamos poniendo en peligro nuestro derecho personal a escribir y leer. Si le parece exagerado, puede leer este ensayo.

En definitiva, no uso formatos [y programas] que no son libres. Para leer y escribir sólo puedo aceptar una limitación: la salud de mi vista. Si hace falta usaré gafas, pero el modelo y la marca que yo elija.

Si esto significa no ser partner de Linksys, me lo comunican y no lo seré. Para mi la libertad es lo primero en cualquier relación, las comerciales también.

El missatge ha arribat després d’una telefonada d’aquest matí. Han dit que el router WRT54G havia estat un rècord de vendes. He dit que sí, però que tenia entès –encara no ho he comprovat en persona– que ho havien malmès amb el nou model que no permet substituir el programari firmware de fàbrica per un altre lliure. L’anterior havia estat un èxit justament per això: podíem fer amb ell el que volíem. La interlocutora m’ha dit que la meva queixa no era la primera, però m’ha transmés que no l’entenia en dir «tantes coses s’han de fer amb un router?». No feia ni un minut que m’havia dit que el nou model tenia un botó que permetia protegir-se de merodeadores. Li he dit que això mateix ja ho fèiem amb els nostres programes lliures, però amb l’avantatge que també podíem dir «no em vull protegir dels merodeadores de la meva tribu». ÿs el que té poder modificar els programes perquè són lliures.

M’ha demanat que li expliqui per correu electrònic perquè volem que el nou router també admeti programari lliure, que ho farà arribar on toca i que potser entre tots ho aconseguíem. Envieu-me les vostres històries i també els hi faré arribar. Feu-ho aviat, perquè no se quan duraré de partner de Linksys.