El dia 28 d’octubre, dia que segons Google la paraula poligàmia sortia a 258.000 planes web, no vam parlar de la FAES sinó de sonferriol.org i de fotografia.

Per parlar de fotografia –i explicar que els ordinadors no mosseguen– ens va visitar en Pep Torro. Per sonferriol.org ens van acompanyar en Joan Prats, advocat i president de l’associació de veïns de la Creu Vermella, i en Toni Bennàssar, professor de Dret Constitucional a l’UIB i membre de l’associació.

En Llorenç Valverde està per l’Alguer a un congrés de cinema intel·ligència artificial, i en Ricardo Galli va fer de mestre de guàrdia. La referència al cinema ve d’allò que es diu de la intel·ligència artificial: és una ciència que persegueix que els ordinadors de bon de veres facin el que ja fan els de les pel·lícules ;).

En Pep, que és declara picapedrer, ha fet un parell de fotografies que ha convertit ràpidament en àlbum web, perquè com dèiem, els ordinadors no mosseguen. Algunes són d’en Ricardo. Són en blanc i negre perquè en Pep és exigent, i tot i anar ben calçat amb una Leica digital de les que treuen el singlot, diu que no li agrada com capta els colors.

Els arxius del programa de ràdio són a l’entrada del dia 28. Aquí teniu les instruccions per escoltar-nos en directe allà on no arribi la sintonia d’Ona Mallorca.

Ja que hem començat fent referència a la poligàmia, no ens hem pogut estar d’escoltar un bolero a l’intermedi. Concretament el que nom «corason loco», de la Trinca. Encara que no ho sembli, el van cantar per primer pic al 1981:

Corason Loco (Tocat de l’ala)

No en puc treure l’entrellat
«corason loco»
jo no sé qui t’ha enredat
menjant-te el coco.

I és que no me’n sé avenir
com això no et fa patir
ni t’atabala
és dificil esbrinar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar
tocat de l’ala.

Això ens passa als de per aquí
i als d’algunes altres zones
que mantenim dues pàtries
com qui manté dues dones.

Una pàtria és la parenta
que m’hi van casar per força
i no em deixa divorciar
és una dona dolenta
que m’esbronca i m’estomaca
i que em parla castellà.

L’altra pàtria és la fulana
perquè a mi em dóna la gana
perquè ella em té el cor robat
tot i que algunes vegades
quan anàven tan mal dades
l’he estimada d’amagat.

Te’n faré cinc cèntims més
que si molt no m’equivoco
encara no has entès res
«corason loco».

Una pàtria em fiscalitza
m’inspecciona, em fa la guitza
i em té el jornal controlat
i com una sangonera
m’escorcolla la cartera
fins que em deixa ben pelat
i ara surten manifestos
on expliquen quatre llestos
que ja m’estic excedint
i vomiten la parida
de que som jo i la querida
els qui l’estem oprimint.

Vet-aquí el meu embolic
«corason loco»
jo també fa temps que estic
trencant-m’hi el coco.

Qui és el burro que et va dir
que a mi això no em fa patir
ni m’atabala?
jo tampoc no veig gens clar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar
tocat de l’ala.