Va estar bé, la 1ª Mostra de Cultura Popular de les Illes Balears a Sineu. He fet un àlbum amb un parell de fotos. En Pep també, dels cavalls, que és una de les coses que més va agradar junt als personatges de rondalla.
Els actors i actius van fer una feinada; van ser moltes hores actuant al carrer, tres dies seguits, interpretant els personatges bé i en bon mallorquí. La reacció dels visitants li donava un bon clima a tot plegat: cares de passar-s’ho bé, alguna de nostàlgia entre els més granats –és el que té haver escoltat les rondalles explicades pels padrins o la ràdio, fent redol davant la xemeneia quan encara no hi havia TV a casa– i un grapat de comentaris sobre el bé que estava o que s’hauria de fer més sovint. Alguns nins s’espantaven de bon de veres! Els més grans col·laboraven, intentant desfermar la princesa, ajudant el cec o amagant el geperut a escapar-se del gegant. El drac treia fum pels queixals, doncs havia perdut la batalla amb el cavaller de l’espasa torta –que sembla que té més oficis.
La reina i el frare ens van demanar si el petit, n’Arnau, havia fet la comunió. Com a bons actors es va empassar la rialla en respondre que la faria ben aviat, pel civil, perquè ens havien de renyar. El rei ens va saludar, i se’ns va escapar:
–L’amo, us l’heu cercada ben joveneta, eh?
–Ca! si és la meva filla, la princesa!
–Ah!
La Jaia Bigalot estava un poc deprimida: «en fer-nos vells ens creixen les orelles i el nas! ningú em voldrà, i jo que cercava un homo de possessió».
