La instal·lació d’ordinadors connectats a Internet als escons del Congreso, fa que alguns polítics diguin la seva.
Són els comentaris de les mateixes persones que després fan lleis per a «protegir la propietat intel·lectual» del que circula per la Xarxa.
Quanta ignorància cofoia! No hi ha plans de jubilació anticipada per a neoludites? [1] Si és que no, vaja quina «societat del benestar» tenim. Si és que se’ls veu patir i no caldria.
Hi ha frases que podrien servir per amollar opinions de la mateixa categoria, però un parell de segles enrere. Per exemple, ja que Internet permet posar una biblioteca a cada escó, la trasllado a l’hipotètic moment d’obertura d’una biblioteca al Congreso:
“Me parece que es una parafernalia un poco pedante, porque nosotros tenemos una biblioteca que está muy bien en Madrid”, dijo.
[…]“Habría que pensar cuánto nos hemos gastado en esto y si a la larga esto va a ser útil o no”, dijo, añadiendo que hay algunos compañeros que le habían confesado que no sabían siquiera leer.
[…] puso como ejemplo el Parlamento Romano, donde el único aparato a disposición de los legisladores es un “banco de piedra, nada más”.»
—
[1] He trobat un article extens sobre neo-luddism a la Wikipedia en anglès, però també podeu trobar la paraula ludisme al Fabra o un article, més curt, sobre ludismo a la Wikipedia en castellà.
6 comentaris. Leave new
Cony, la cita que posses no és gaire textual. Ha estat un error teu o els de 20minutos acaben de rectificar?
Veig que no s’entén prou, ja pot ser!
Estic traslladant la reforma ordinador connectat a Internet per reforma biblioteca. Suposo que també la degueren fer en el passat i que qualcú podia dir el mateix, però de la biblioteca.
Avui semblaria una animalada.
Potser s’entén millor després de quatre canvis i la paraula hipotètica 🙂
Home, crec que aqui has estat una mica cruel… llegint el que diuen a 20minutos, sembla que en Labordeta insinui que hi ha coses millors en les que gastar-se els diners que no pas dotar de tants ordinadors als diputats. Màxim quan ja en tenien un altre.
Bé, és el que jo he entès… nosé si és a lo que es referia en Labordeta. 🙂
Greips: sempre hi ha coses millors per a fer gasto. Un clàssic: «la fam al món».
Tenir una biblioteca a cada escó està molt bé. En realitat és més, però deixe-m’ho en això: una biblioteca a cada escó. El Labordeta no veu la biblioteca, sinó un aparell complicat. Possiblement per això parla de micròfons que pugen i baixen a un altre parlament europeu –on sovint no està clar qui és més conservador. Que té a veure una biblioteca amb un micròfon? Tant com amb un banc de pedra.
Fa uns anys algú també podia dir, amb el mateix estil, que dubtava de la utilitat del gasto «a la llarga» en biblioteques «perquè no tothom sap llegir».
ÿs ell qui diu «a la larga», no jo! Com es veuen avui, «a la larga» les mateixes frases traslladades al que en realitat estan fent amb els ordinadors al Congreso, una biblioteca a cada escó? Com una exageració cruel? Ja m’està bé, és just el que volia transmetre: què passarà si algú llegeix, d’aquí a 100 anys, a «la larga», el que Labordeta deia de tenir un ordinador enxarxat a cada escó.
Em poso al lloc de les persones a qui cau bé Labordeta, em sap greu, però és el que hi ha 😉
benjami: la comparacio amb UK es bastant bona. Si tens en ment com es el Parlament alla (repartits en dos fileres, els diputats colze a colze i amb molta llibertat per a parlar) amb com es a Madrid (maximes comoditats per als diputats, que la meitat o més de les vegades no són al seu escó, funcionament lent i farragós, etc), veuràs que potser en Labordeta es referia al fet que el que cal fer es agilitzar el debat més que no pas permetre a uns diputats que mai hi són accedir a un munt d’informació que, segurament, no faràn servir.
Nosé, diga’m desconfiat o decebut, però em temo que els senyors diputats faran servir l’ordinador més per mirar el seu correu que no pas per a treballar.
Això si, coincideixo amb tu que es una bona idea posar el maxim de facilitats als nostres representants per tal que puguin accedir al màxim d’informació.
Greips: més enllà del que sí diu (aparells tècnics) no se què tenia en Labordeta al cap en parlar del parlament britànic.
Del que comentes sí diu una cosa: possiblement no ho faran servir perquè no en saben més. Si el problema és de formació, ara tenen un bon incentiu per aprendre’n!
De la mateixa manera que algú degué pensar que seria fantàstic saber llegir per poder accedir a tot el que oferia la biblioteca del poble o barri, ara voldria que s’interessessin pel medi digital alguns polítics dels que no saben què fer amb l’ordinador que els hi han posat davant.
Però malauradament fins i tot persones que presumptament sí saben per a què serveixen els ordinadors i Internet, quan sorgeixen coses així, citen amb massa rapidesa «Playboy» en comptes de qualsevol de les moltes enciclopèdies que també hi ha a la Xarxa.
Cal un relleu que ja arriba.