[…] Però per parlar assenyadament, la subjecció a un amo de qui ningú no en pot estar mai segur que sigui bo, perquè té sempre el poder de ser dolent quan vulgui, és una extrema dissort. I tenir molts amos és, com més se’n tinguin, ser més vegades extremadament dissortat.«La servitud voluntària», Étienne de la Boétie (1530-1563).
La servitud voluntària (4: «Extrema disort»)
Compartir
1 comentari. Leave new
[…] Aquesta clàusula dels serveis de Google han de fer-nos recordar una cita, ben antiga, que vaig publicar aquí mateix l’estiu passat: […] Però per parlar assenyadament, la subjecció a un amo de qui ningú no en pot estar mai segur que sigui bo, perquè té sempre el poder de ser dolent quan vulgui, és una extrema dissort. I tenir molts amos és, com més se’n tinguin, ser més vegades extremadament dissortat. […]