La nostra feblesa, humans com som, arriba a l’extrem que sovint ens veiem obligats a obeir a la força. Es necessari temporitzar; no podem ser sempre els més forts. Per tant, si una nació es veu obligada per la força de la guerra a servir algú, com la ciutat d’Atenes als trenta tirans, no hem d’estranyar-nos que serveixi, sinó lamentar l’infortuni. O bé, mes aviat, ni estranyar-nos-en ni lamentar-ho, sinó suportar el mal pacientment i reservar-nos per a un futur més venturós.

«La servitud voluntària», ÿtienne de la Boétie (1530-1563).