Bill Gates: The Long Walk to Hypocrisy

Està molt bé que les persones que tenen influència usin el seu ofici també per a causes justes. ÿs el cas dels artistes als concerts per «The Long Walk to Justice» del Live 8.

Què hi fa el Bill Gates? Mentre dona 436 milions de dòlars mitjançant la seva fundació, Microsoft està pressionant alguns països pobres.

Vol que usin els seus productes, que depenguin d’ell i no s’en puguin desfer fàcilment després d’acceptar les seves llicències. A pesar del molt que costen, les llicències privatives mai no permeten que els programes siguin propietat de qui paga. Encara que el Gates digués que regala els programes a països pobres, per usar-los caldria que acceptessin una llicència que els hi lleva el control absolut sobre la seva feina, oci i coneixement digitalitzat amb allò. Mai no en són els amos. Microsoft pot decidir en quin moment vol cobrar i quant. Qui ho pot usar o no. Per a quines coses. Si es pot compartir i amb qui. Si es pot vendre, prestar o regalar. Mai no es pot investigar ni modificar el que fa. Si han desat feines en formats patentats i secrets, les hauran de refer quan ja no acceptin aquestes condicions, cosa que suposa la prohibició d’usar els programes; no està prevista cap negociació ni concesió. Cap altre eina té tantes restriccions artificials ni tant dures per l’usuari.

Microsoft no és un proveïdor que ven eines a clients que es converteixen en els propietaris absoluts del que han comprat –o rebut en regal. Aquí el client només rep una concessió, un permís temporal subjecte a un grapat de condicions d’ús privatives –són a la llicència. ÿs una relació de servitud.

Mentre en Bill Gates dona una milionada als països pobres amb una fundació, també té una empresa que els pressiona per què siguin els seus macips tecnològics.

Alguns, com en Marcelo d’Elia Branco, lluiten per emancipar el seu país. Quan va estar per Barcelona, a l’IGC 2005, ens va explicar les pressions de Microsoft perquè no ho facin. També va donar xifres prou contundents sobre el preu de no escapar-se. Copio una part de l’entrevista que li va fer n’ÿlex Barnet pel diari La Vanguardia:

Ricardo Galli, Marcello d'Elia Branco, Llorenç Valverde¿Quién teme al software libre?
El asesor de Lula para la sociedad de la información explica el paso de Brasil a Linux

Requadre: Microsoft teme que la decisión del presidente de Brasil sirva de ejemplo a otros países pobres

ÿLEX BARNET – 00:00 horas – 11/06/2005

[…]

“Brasil -explica- es un país grande y pobre, en el que 22 millones de personas pasan hambre y más de 40 millones viven en la frontera de la miseria. Esto hace que gran parte del software que se utiliza sea pirata. Con apenas un 4% de la población utilizando software legal ya pagamos 1.000 millones de dólares anuales en licencias y royalties. Esto ya es una sangría, pero además no indica que si queremos crecer digitalmente, tendremos que pagar una factura tecnológica insoportable“, explica.

Marcelo d’Elia Branco aporta más datos al cálculo: “Para pagar cada licencia de Office y Windows tenemos que exportar 60 sacos de soja. Es un coste que no nos podemos permitir. Esta es una de las razones que nos han llevado al terreno del software libre, que no es gratuito, pero que es más barato y que, para nosotros, tiene beneficios culturales y sociales”.

La orientación en favor el software libre ha creado una agria polémica entre Microsoft y el Gobierno del presidente Lula. El gigante norteamericano, que ve con preocupación el ascenso del software libre y el ejemplo de Brasil entre los países pobres, ha solicitado que las decisiones gubernamentales en este terreno se atengan sólo a razones técnicas.

Según el portavoz de Software Libre para Brasil, esto es irreal. “Un gobierno -señaló a La Vanguardia- no puede ser neutral a la hora de escoger el software. Esta es una decisión clave por tecnología, por costes, por la cultura que se crea. Es un tema demasiado importante para no intervenir y en el Gobierno de Brasil pensamos que el software libre es óptimo porque funciona mejor y porque es más barato a medio plazo. También porque el conocimiento y el mercado que crea revierten sobre la economía local“.

[destacat meu]

Si en Bill Gates vol ajudar de veritat als paisos pobres cal que faci lliures els seus programes. Després estaria bé que continués donant doblers, serviria per compensar tot el que va guanyar injustament fent macips a presones que no se n’adonaven el que acceptaven, perquè això del bit era molt nou, no hi havia paladar ni érem conscients de la importància social de l’ordinador, ni teniem programari lliure substitut a punt. Si ho fes, seria un veritable «Long Walk to Justice». Mentre, les donacions només em sonen a hipocresia i una forma d’estalviar imposts.

Foto: d’un apunt al blog d’en Llorenç. Des de l’esquerra: Ricardo Galli, Marcelo d’Elia Branco i Llorenç Valverde.

Compartir

Entrada anterior
Pots anar a Estrasburg?
Entrada següent
Guia ràpida del Firefox

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.