Si uses Hotmail cal saber un parell de coses:

• Poden llegir el teu correu.
• El que envies amb el compte @hotmail.com passa a ser propietat de Microsoft. Tant és així que cal tenir els drets del que s’envia per poder cedir-los-hi.

En altres paraules: si ets escriptor i uses un compte @hotmail.com per enviar la teva novel·la a l’editor, ells també la poden publicar sense pagar-te ni un ral. La novel·la ha de ser ben teva, perquè clar, han de poder subllicenciar-la. No fos que que després sortís un altre propietari reclamant els seus drets. Pobrissons, si és que hi ha cada piratot pel món…

Això és el que diuen les Condiciones de Uso enllaçades a la portada de Hotmail.

Copio només la part comentada:

6. ENVÍO Y SUMINISTRO DE MATERIALES; SUPERVISIÿN DE COMUNICACIONES

Con respecto a cualquier material que usted envíe o de otro modo proporcione a Microsoft en relación con los Sitios Web de MSN (un “Envío”), usted autoriza a Microsoft a (1) usar, copiar, distribuir, transmitir, mostrar públicamente, ejecutar públicamente, reproducir, editar, modificar, traducir y cambiar el formato de su Envío, siempre en relación con los Sitios Web de MSN y (2) sublicenciar estos derechos, en la medida de lo permitido por la ley aplicable. Microsoft no le pagará a usted nada por su Envío. Microsoft podrá eliminar su Envío en cualquier momento. En lo que respecta a cada Envío, usted manifiesta tener todos los derechos necesarios para conceder la autorización prevista en esta cláusula. En la medida de lo posible de acuerdo a lo permitido por la ley en vigor, Microsoft podrá controlar su correo electrónico u otras comunicaciones electrónicas y podrá revelar dicha información, en caso de que estime que tiene las razones suficientes para creer que efectivamente resulta necesario, al objeto de garantizar el cumplimiento de este Contrato y de proteger los derechos, propiedad e intereses de los Colaboradores de Microsoft o cualquiera de sus clientes.

Serveix per a il·lustrar si és o no exagerat el terme «privatiu» per descriure les llicències d’algunes Megacorp?

Ara fa un any i busques va haver-hi prou rebombori perquè programari del nou GMail llegeix el correu per posar-hi publicitat a mida. A can FACUA van ser dels primers en queixar-se de les condicions d’ús del GMail. En veure-ho vaig enviar un missatge explicant que estava bé denunciar-ho, però sent imparcial. Hotmail tenia unes clàusules d’ús que escarrufaven i no era pas cap experiment beta d’ús restringit, com el GMail d’aleshores, sinó el servei de correu més usat a l’estat. Per altre banda, m’havia fixat en que feia falta ser client de Microsoft per visitar tots els continguts del web de FACUA, cosa que feia més necessari que aclarissin si eren o no parcials. Vaig enviar el missatge a un parell de llistes (Bulmailing, Socios d’Hispalinux) amb còpia a ells.

Van respondre en només 3 hores donant les gràcies i dient que s’ho mirarien. Els vaig felicitar per la reacció tant ràpida. Però més tard no vaig detectar gaire entusiasme. Al següent missatge, després de llegir les condicions d’ús, li treien ferro a l’assumpte. Vaig intentar donar més arguments a base de passar-los-hi per email un recull de totes les clàusules més greus.

La comunicació es va tallar quan em van renyar en descobrir que el meu missatge també havia anat a parar a llistes públiques. Interpretàven que jo l’havia enviat a les llistes tot i la seva resposta positiva. Vaig aclarir que tot plegat era simultani i que jo podia decidir si el meu text era públic o no. Publicar-lo, amb copia per a ells, era justament per a fer pressió i contrastar les coses. Ells publiquen a un web allò que no troben bé, jo a llistes –aleshores jo no tenia blog. Si també publicaven qualque cosa de les condicions d’ús Hotmail, ho faria saber exactament a les mateixes llistes. Els hi vaig passar un enllaç cap al Manifest Cluetrain pensant que els hi agradaria, són una associació que defensa els consumidors.

No vaig rebre cap més resposta personal, però un parell de setmanes després van publicar l’informe sobre Hotmail. Hi ha just les parts que els hi havia passat quan deien que no tenien gaire clar que les condicions d’ús estiguessin malament. La cosa va tenir prou ressò: des de Barrapunto fins la Universidad de Cadiz. «Ya era hora de que alguien revisara algunas licencias de software, que son realmente abusivas. Por cierto, a ver si también le echan un vistazo a las licencias de los programas», diu un lector. Idò sí.

Els vaig felicitar un altre cop. Al mateix missatge vaig adjuntar l’arxiu .PDF per substituir el .DOC al seu web. Tampoc no em van contestar i al seu web continuen publicant un .DOC. Avui veig que no funciona tant bé en el Firefox com fa un any.

La llicència de Hotmail continua tal qual. Fan com si estiguessin per damunt de la llei que protegeix els drets de les persones lliures. Possiblement perquè massa persones valoren poc la seva llibertat a l’hora d’usar ordinadors –cada pic més presents en tot allò que fem i sabem. La llibertat és massa fàcil de perdre. Basta no llegir i analitzar les llicències o quedar-se enlluernat pels colorins o funcionalitats d’un web, la música d’una campanya o un mecanisme del PC que insisteix en que obrim un compte. Quan era nin em deien que no agafés caramels de desconeguts. Aleshores em semblava una restricció, però amb el temps vaig entendre que servia per a protegir la meva llibertat. També vaig saber que molts pares deien el mateix als seus fills.

Sembla la humanitat ha aconseguir saber com no perdre la llibertat a través dels caramels, però no a través del programari. Perquè no sigui dit, aquest apunt servirà per passar a tothom que em doni una adreça personal acabada amb @hotmail.com.