Cada Sant Jordi és la mateixa història: l’espero amb il·lusió per després emprenyar-me, tot el 23 d’abril –i afegitons– cada pic que escolto notícies amb rànquings i més rànquings de vendes de llibres.
Avui no he engegat la TV ni tampoc la ràdio. No visito llocs de notícies. Sense voler n’he vist una, al lector de subscripcions a fils de web, però he retirat la vista ràpidament, just a temps de no saber quina és la novel·la més venuda.
ÿs la meva manera particular d’assistir a la festa del llibre i no a la fira del consumidor de paper enquadernat.
3 comentaris. Leave new
Jo estic com tu, molts de pics ho flip i els dies com avui són d’aquells que me fan demanar-me si vivin a la societat de la informació o a la del consum.
Perquè punyetes la gent sols compra llibres el dia del llibre? Hi ha 365-1 dies més per comprar-ne i per llegir-ne! Però no, com si ahir mateix s’hagués inventat la imprenta.
No crec que Cervantes ni Shakespeare estiguessin contents de veure que la gent sols surt al carrer per llegir un cop a l’any (i vaja quina literatura llegeixen!). Però del que si estic segur és que no els agradaria saber en que han convertit les editorials una data senyalada per recordar a dos dels més grans escriptors de la literatura ¿universal?
Res, fer des d’aquí una crida a la lectura i a una cultura del llibre. Però desgraciadament la gent que llegirà això no sol ser del sector que sols llegeix el dia del llibre…
hola,a mi no m´agrada tot aixo
idiotassssssssssssss