M’han bastat dues tirades per llegir el darrer llibre d’en Josep M. Espinàs «A peu per Mallorca / Sense veure el mar». La prosa és clara i neta, sense circumloquis innecessaris ni retrocessos per rellegir frases males de captar a la primera. Només he retrocedit com a lletraferit, mirant d’esbrinar quina és la tècnica d’escriptura que fa passar les planes d’aquella manera.
N’Espinàs ha triat bé les vivències, els paisatges i les anècdotes. Es fa coneixedor que l’escriptor està còmode, sovint sorprès i fins i tot feliç en qualque moment.
L’afegitó «Sense veure el mar» al títol és prou important, perquè hi ha tres mallorques: la d’aquest llibre, la de Ciutat i la del mar, amb subdivisions a cada costa.
Hi ha un caramull de llibres de viatges sobre Mallorca que donen visions ben diferents. Tot plegat és molt subjectiu. Potser a algú troba més encertats altres relats, però d’aquesta qüestió només puc parlar per mi. Fins ara només em trobava identificat amb els relats d’en Pla sobre l’illa, i ara haig d’afegir «A peu per Mallorca» a la llista.
El viatge passa per Binissalem, Lloseta, Selva, Campanet, Búger, Llubí, Sineu, Montuïri i Algaida. Dedueixo que va des del 10 fins al 18 de juny del 2004.
Com comentava, les vivències de cadascú influeixen a sentir-se o no identificat amb el relat. Això no és cap article a una revista sobre llibres, sinó un apunt a un blog, i potser puc entrar en més detalls personals. Vaig néixer i passar els primers anys a un hort prop de mar (Can Pastilla), després uns mesos a Ciutat, he viscut un grapat d’anys al Principat –alternats amb s’hort– i ara som a Sineu. Així, per contrast amb el Principat i entre els diferents llocs de l’illa, també m’he fixat en moltes coses que n’Espinàs explica. Algunes em van servir per planificar un retorn no intrusiu a l’illa… de fet, vam obrir una botiga que també té mal resolt el tema del rètol.
Espero que el llibre «A peu per Mallorca / Sense veure el mar» estigui una llarga temporada a les llibreries i que es converteixi en un clàssic de viatges per Mallorca, perquè ja se sap: «lleven lo guapo» (p. 135).
Només m’he quedat endarrer de saber si li va agradar la Pinya.
Fitxa:
A peu per Mallorca / Sense veure el mar
Josep M. Espinàs
Edicions La campana
1a edició: febrer de 2005
ISBN: 84-95616-65-3
Text de la contracoberta:
«Aquest és el viatge d’una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges.
El lector potser no s’ho creurà. La famosa “Mallorca venuda al turisme” conserva els antics murets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni hi pengen grans rètols comercials. He arribat a un forn seguint, carrer amunt, la flaire de pa. I he vist com es muntava a la plaça la fira de les herbes. He vist també l’interior de les cases, al centre de la taula un plat amb quatre o cinc llimones. La Mallorca sòbria, natural. Les gallines compartint un camp amb els xais. Na Margalida que fa punt mallorquí, “amb sa cadeneta”. El català que es parla a Es Raiguer i a Es Pla m’ha embolcat cada dia amb un aire de mel i de poma.
Aquesta és la Mallorca que he respirat. La de la gent que es fa tranquil·lament amiga. Les famílies successives, camí enllà, d’ametllers, garrofers i figueres. L’ordre i el ritme de l’illa de sempre. Un ritme que coincideix amb la meva acumulació d’anys, i així he viscut i he explicat Mallorca al compàs de la vida.
JME»
5 comentaris. Leave new
Dimarts en faré un cop d’ull a la llibreria. L’Espinàs de una làbia impressionant. El sents a Catalunya Ràdio, amb el Bassas? Genial.
Hem d’estar molt agraïts a l’Espinàs per aquest llibre. Per primera vegada algú ens retrata civilitzats i tocats de bon gust.
Trobo que és excessiu el temps que dediquen a la política.Rectificació: Després del teu comentari l’he escoltat un parell de dies (no hi he trobat l’Espinàs) i haig de dir que és diferent a quan ho vaig deixar estar, fa temps. Això sí, pel meu gust encara traspua un poc massa de seny. Però potser és l’encàrrec i fa de bon professional complidor –encara que a l’amic Jordi Vendrell li van encarregar una tertúlia transgressora i després va passar allò, a l’estiu del 92.
Feia tens que esperava que sortir el últim llibre del Espinás, normalment no soc lector de llibres, soc dels esporadics pero m,apasionan els llibres de viatge del Espinás, els i llegit tots y m,agrada molt la forma que te de explicar el seu viatge, es com si yo mateig fes el viatge y parles amb la gent, demá mateig compraré a peu per Mallorca, felicitats Espinas.
(perdoneu el meu catalá pero cuan yo vaig anar a escola l,ensenyament era en castellá.)
El llibre m’ha semblat genial. Escolto a n’Espinàs des de fa temps i n’he llegit algún altre llibre d’ell (DG, per exemple). També he viscut un any a l’illa, i he treballat en el seu interior. Per tant coneg els llocs i també a alguna gent de la zona. M’encanten les transcripcions de converses, són fidel reflexe de com es parla i com es viu.