El concepte de llibertat s’ha pervertit massa al món dels àtoms. Els que treballem per la llibertat del programari no tenim pas res a veure amb el que han fet –i fan– els cacics amb les seves promeses de llibertat. Però sovint se’ns posa al mateix sac, barrejats amb els tòpics de les entabanades polítiques i religioses.

Passa a tots els nivells: des d’en en Bill Gates qualificant-nos de comunistes –i en Richard Stallman va contestar— fins als visitants dels nostres webs i contertulians a llistes de correu.

La nostra llibertat no va pas per aquí:

ENTABANAR v. tr.
(…) 2. Omplir el cap d’il·lusions, d’idees agradables però falses; enganyar amb bones paraules (or., occ., bal.); cast. llenar la cabeza de humo, engatusar, embaucar. Com és que m’entabanes així, si saps que no’ns podem apariar?, Massó Croq. 68. El paludisme lírich que jo creya | contagi mitjornench, també entabana | pobles de ronyó clos, J. Alcover (Jocs Fl. 1909, pàg. 47). Sé la cançó de l’oblit | que entabana l’esperit, Oliver Obres, i, 80. No sé com redimontri m’he deixat entabanar, Ruyra Pinya, ii, 41. Si’l seductor sabia entabanar a n’aquella dona fins al punt de fer-ne la seua concubina, Oller Pilar Prim, 294.

(DCVB)

D’entrada, la llibertat que proposam es desenvolupa a un lloc nou, el Ciberespai, que té una Declaració d’Independència (de John Perry Barlow, co-fundador de la EFF) que l’allunya dels que atàvicament han predicat llibertats entabanadores:

Governants del món industrialitzat, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la ment. En nom del futur, a vosaltres, que sou del passat, us deman que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No teniu cap autoritat on ens reunim.

(DIC)

Hem pogut fer programari lliure gràcies a la independència de la Xarxa i al marge dels que fins ara han creat la riquesa:

No heu participat en la nostra gran i unificadora conversa, i tampoc no heu creat les riqueses dels nostres mercats. No coneixeu ni la nostra cultura, ni la nostra ètica, ni les regles no escrites que estableixen en la nostra societat més ordre que el que podria obtenir-se amb qualsevol de les vostres imposicions.

(DIC)

Estem treballant en coneixement en forma de codi, perquè tot allò que pots veure, escoltar i pensar, ho pots digitalitzar. El fem i publiquem al ciberespai, en forma de programari lliure, perquè qualsevol el pugui usar i millorar:

El Ciberespai està format per transaccions, relacions i el pensament mateix, arrenglerats com una ona permanent en la xarxa de les nostres comunicacions. El nostre món és, a la vegada, enlloc i pertot, però no el lloc on viu el cos.

Estem creant un món on tothom pot entrar, sense privilegis ni prejudicis per la raça, la riquesa, la potència militar o el lloc de naixença.

(DIC)

Aquest món, el Ciberespai, té una capa molt important, la del codi:

Seguiendo el modelo de Yochai Benkler también explicado por Lawrence Lessig en The Future of Ideas, podemos analizar a cualquier sistema de comunicaciones –como Internet, un cine o un periódico– dividiéndolo en capas:

1. Contenido: Por encima de todo está la capa de contenido, es la información que se transmite. En el cine es la película, en el periódico las noticias, en Internet el texto, las imágenes, los MP3, las películas.

2. Código: La capa de código es la que hace funcionar al físico, la que realmente habilita y permite la difusión de información, en el cine es la distribuidora/productora, en el periódico es el sistema editorial, en Internet son los programas.

3. Física: La capa Física es la capa por la que viaja la información. En un cine es la sala de proyección, en un periódico es el papel, en Internet son las líneas de comunicación.

(Blog d’en Ricardo Galli. Ressenya a la revista Consumer)

No podem consentir que cap Megacorp el controli. Quan passi ho denunciarem sense embuts, i ara la cosa està en una perillosa situació de domini del codi privatiu. Per descomptat, no volen perdre el seu poder i miren d’aturar-nos:

Les vostres indústries de la informació, cada dia més obsoletes, tracten de sobreviure tot proposant lleis, a Amèrica i arreu, que diuen que posseeixen l’expressió, en si mateixa, per tot el món. Aquestes lleis declaren que les idees són un altre producte industrial, no més noble que els lingots de ferro. En el nostre món, qualsevol cosa que la ment humana sigui capaç de crear pot ser reproduïda i distribuïda infinitament sense cap cost. El transport global del pensament ja no requereix les vostres fàbriques per poder dur-se a terme.

(DIC)

Intenten que no ens en sortim usant la seva influència, les lleis i la propaganda, amb molts recursos i tot l’estil goebbelià, si convé:

Preteneu que a casa nostra hi ha problemes que requereixen una solució. Utilitzau aquest pretext per envair el nostre territori. La majoria dels problemes que invocau no existeixen. Si hi ha conflictes reals, si hi ha torts, els identificarem i hi posarem remei amb les nostres pròpies eines. Estam creant el nostre propi contracte social. Aquest sorgirà d’acord amb les condicions del nostre món, no del vostre. El nostre món és diferent.

(DIC)

Els que tenen bons negocis amb els amos de codi privatiu són una minoria, però fan renou. No us deixeu entabanar, que la nostra llibertat no és pas com ells voldrien. Intenten fer veure que tot plegat s’assembla força al seu muntatge, mirant de convèncer-vos de que useu el codi privatiu amb el que han fet tant calaix fins ara –i aquí està el pinyol de la qüestió.

Ells sí que us imposen el seu codi privatiu: als ordinadors nous, a l’escola, a la feina, l’administració, en les ofertes i eines de formació, als seus webs…

Acabo de rebre el missatge d’un oient del programa de ràdio avisant d’un altre lloc públic i dedicat a la innovació (Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears) que obliga a ser client de Microsoft a tot aquell que vulgui entrar per la seva ciberporta.

On es troben totes les discriminacions i imposicions al Ciberespai? Sempre als costat dels representants de les mateixes Megacorp. Quan algunes administracions han decidit aturar-ho usant programari lliure, han tingut la barra de dir que no era just, perquè els proveïdors de programes privatius no estaven en igualtat de condicions. I qui ha de voler comprar cap producte privatiu, que ferma, limita i obliga, quan hi ha tanta bitassa lliure que ofereix just el contrari? Algú els impedeix vendre programari lliure? Naltros no, perquè l’hem fet per que qualsevol informàtic el pugui usar per als seus projectes. El nostre objectiu és que cap usuari final hagi de patir privacions. O després pasa que cal ser client de Microsoft per participar en tallers on «abordar temes concrets que preocupen a les famílies, i proporcionar informacions i recursos que donin suport a la tasca educativa de les famílies»:

TRAMITACIÿ DELS TALLERS (Programa `Aprendre amb tu´ )

Per tramitar la vostra petició, cal seguir els passos següents:

1) Respectar el format dels documents (Word i Excel) que us presentem adjunts.

(…)

(Web del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Sembla un web temporal i he guardat la plana en PDF aquí, 72 K a una finestra nova)

Nosaltres només treballem per que pugueu trobar el millor en programari, tant des del punt de vista ètic com tècnic. El millor només pot ser lliure –us ho diu un informàtic que sap què és pot arribar a fer amagant codi. Estem treballant perquè hi hagi substitut per a qualsevol programa privatiu.

No volem que l’useu perquè és de franc o més segur, sinó perquè és el vostre dret bàsic usar-lo quan, com i on vulgueu. Copiar-lo i modificar-lo també. Encara que no en sabeu, de programar, heu de poder-ho encarregar a un menestral, tal com llogau un electricista, fontaner, picapedrer o cuiner.

Tot plegat ens obliga a explicar-vos-ho bé i a parlar de llibertat (quatre, per a ser exactes) i ètica més que no pas de seguretat o preu. Us farà falta, perquè és feixuc nedar contra corrent i sabem que als venedors de bits privatius no els importa mentir dient que els seus productes són més barats i segurs que els lliures. ÿs prou coneguda la seva propaganda falsa sobre la seguretat i el preu real, a més de la hipocresia de consentir i alhora prohibir les còpies il·legals per a fer els seus productes més barats només quan i amb qui els hi convé.

Diuen que «qui té el cul llogat no pot seure quan vol». Descansar, estar còmode és prou important i la cadira un estri necessari. Els ordinadors també, i per més ni manco que per digitalitzar els vostres coneixements i per vida al Ciberespai descrit a la seva Declaració d’Independència en la que es basa aquest apunt. El codi privatiu pot significar llogar el nostre coneixement i que no el poguem usar quan vulguem. No us deixeu entabanar.

(Imatge: Logo de la League for Programming Freedom de GNU)