«Les taules de la llei» és el títol de la columna d’en Llorenç que avui publica el Diari de Balears. A Microsoft li diuen decàleg i el vam llegir a una nota de premsa que podeu trobar al blog d’en Ricardo. En vam parlar al programa Mallorca en Xarxa del dilluns passat.
En recomano la lectura perquè, com diu en Llorenç, «tanmateix, cap de les informacions que he pogut veure als diaris no arriba a filar en tot el seu abast els motius i els continguts de l’entrevista». I perquè li diuen «analizar el estado del desarollo de la Societat de la Informació» si en el fons només volen vendre Windows, offices, navisions i desarrollar el seu compte de resultats a base d’escurar la butxaca d’Usuarios Registrados? Ensinistrats a consumir des de l’escola, si pot ser.
Guardo l’original (PDF, 110 K a una finestra nova) per quan d’aquí a set dies deixi d’estar en línia al lloc del Diari de Balears.
Per qui tengui pressa, copipastejo un parell de paràgrafs:
Resulta molt preocupant que el president deixi a una empresa privada la iniciativa en matèria de societat de la informació, i més ara que tot just comença a engegar el megaprojecte «Ciutats Digitals», elaborat en bona part durant l’anterior legislatura. (…)
El que resulta realment preocupant de la nota de premsa de Microsoft és que palesa la que sembla que és l’autèntica missió de la senyora Garcia, és a dir, fer arribar al president Matas el decàleg de propostes que emana directament del nou messies, l’amo en Bill Gates. (…)
Els estalviaré el recitat dels deu manaments, tot i que no em puc estar d’esmentar que el vuitè és un exemple paradigmàtic de tota la resta. Diu aquest manament que «Promouré la política de no-intervenció en els mercats i garantiré la neutralitat tecnològica de l’administració en l’adquisició de noves tecnologies». La qual cosa ja és, per ella mateixa, una clamorosa mostra de no-neutralitat, ja que hi ha tecnologies noves que no s’adquireixen, simplement s’incorporen. (…)
Tanmateix, i al capdavall, desprès d’haver hipotecat, venut, regalat, perdut o tudat la Terra, la llengua i la dignitat, no ens hauria de venir de nou que ara hipotequin, tudin i venguin el futur del desplegament de la societat de la societat de la informació i del coneixement, personificat en aquesta submissió servil, inútil i estèril del sistema productiu i de l’escolar als designis de l’amo en Bill Gates. Per afegitó, el decàleg no parla de la recompensa –terrenal o no– per a aquells que el segueixin fidelment. Potser és que no n’hi ha, de recompensa, o qui sap si el que passa de debò és que és inconfessable.
(Negretes meves. Foto: iBIT)
3 comentaris. Leave new
Bon article, si senyor. Dues frases del mateix:
—
segons una aclaridora nota de premsa de Microsoft,
l’entrevista respon a una iniciativa de la «presidenta» i…
Resulta molt preocupant que el president deixi a una empresa privada
la iniciativa en matèria de societat de la informació…
—
Hi ha una confusió deliberada en l’ús de la paraula “iniciativa”?
un atac de banyes o només una manera com altra de dir “que hay de lo nuestro”?
I per últim, el Messies inspirant les Taules de la Llei? què no era Yahvé?
una salutació.
Messies no té perquè ser un nom de (ui, anava a dir persona), també pot tenir sentit figuratiu.
I en qualsevol cas, no diuen que són tres en un de sol? 🙂
un petit lapsus bíblic?
per cert, diga-li al teu amic Ricardo que el comentaris són només comentaris. Serveixen per puntualitzar alguna part del text comentat i que poden ser critics a favor i en contra del mateix text i que si es calma veurà que en cap moment sel vol insultar. De les alabances incondicionals un no apren res. De les crítiques un pot aprendre, si vol….