La hostessa em diu que pari el PDA i em quedo parat uns segons. Intentava recordar altres vols on deien que cal aturar aparells electrònics només a partir del moment que tanquen les portes –amb Alitalia després va ser així. Ella es pensa que no contesto perquè no l’entenc, i em pregunta «habla español?». Li explico, en català, la cosa de les portes i que per això em pensava que podia tenir l’ordinador de mà en marxa. Diu que no m’entén –sense arribar al «hable en español». Responc –ara en castellà– que estem a terres de parla catalana i que l’avió va cap a Barcelona, també de parla catalana. Respon que estem en territori espanyol i les hostesses d’Iberia no estan obligades a entendre català. Li recordo que si estem a territori espanyol, hi ha una Constitucion. Allà diu que aquí és oficial el català i que es tracta d’un «patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección». Un parell de retxes més amunt, la Constitución també diu que jo estic obligat a entendre el castellà, ja ho faig, però ella no pot obligar-me a no parlar en català a ca nostra. ÿs inconstitucional.

Força un somriure tant artificial com el ros del seu cabell i em diu que «pues sólo se tres idiomas, qué le vamos a hacer» i a continuació torna a dir que haig de tancar el PDA.

Tot plegat va passar al vol IB 1703, Palma – Barcelona, del 17 d’agost del 2004.

Hauria de comprovar si és veritat que Iberia el personal de cabina no està obligat a entendre el català, ni tant sols als vols entre terres de parla catalana. Quan llunyà per a ells és el “será” de la frase, a la Constitución, “será objeto de especial respeto y protección”. Però aquestes coses m’emprenyen i per tant em fa molta mandra.