Les grans empreses i afegitons criminalitzen sistemàticament el compartir bits i en rebutgen les eines fins i tot quan els hi convenen. ÿs el cas de Microsoft, que està obligant a tancar tots els llocs p2p que havien pres la iniciativa d’ajudar-los a distribuir el Service Pack 2 per Windows XP. A ca’n sp2torrent.com no s’ho expliquen.
Aconseguim digitalitzar allò que podem escoltar, veure i pensar; muntem xarxes per a distribuir-ho fàcilment, fem programari p2p per repartir la feina… però el venedor més gran de digitalitzacions del planeta, Microsoft, quan ha de complir un deute amb milions de clients, ho fa amb aquell model de magatzem central, camions que van tira-tira i el vulelva-usted-mañana del món dels àtoms.
Perquè no oblidem que el Service Pack 2 no és pas un favor, és un deute. El president Francesco Cossiga ja fa gairebé tres anys que espera.
Tenen tics privatius fins i tot en aquestes circumstàncies. No és l’actitut d’algú que vol ser servicial per compensar, amb un pedaç, el fet d’haver empastifat el planeta amb un programari defectuós que dóna maldecaps al 95% dels usuaris d’informàtica. Que per mor de problemes de seguretat no és possible usar amb tranquil·litat una eina bàsica per fer feina, estudiar i compartir coneixements. Que entre tots els hi hem permès un poder tal que fa que jo, que no uso Windows XP, en tengui dos perquè me’ls van encolomar, volgués o no, en la compra d’uns ordinadors personals.
Idò jo també reclamo els meus dos Service Pack 2 immediatament. Els vull per fer-ne còpies i repartir-les a tots els amics, coneguts i saludats que usen XP, perquè en tenen dret –tot i això possiblement la meva acció també serà un delicte. L’aparent altruisme i col·laboració amb Microsoft és el tot egoista: estic cansat de rebre els seus virus. Em sap greu veure que no progressen a la Societat de la Informació i el Coneixement per mor de problemes de seguretat, un darrere l’altre. Tot són pors i aiaiais, davant un monitor enxarxat.
Perquè dubto que el Service Pack 2 serveixi de gaire, també els hi diré que aconsegueixin una còpia de qualsevol distribució de programari lliure i el tastin. No importarà que els hi passi jo, la còpia, perquè les poden trobar a qualsevol xarxa p2p i a molts servidors. En aquest cas és legal compartir i ho fem amb mètodes que les grans corporacions i afegitons s’estan entestant en que tenguin tuf de contubernio de desafectos i maleantes.
Cada pic la pressió contra les xarxes p2p i el compartir serà més gran i sentirem a dir molts, de disbarats. Des de qualificar als seus usuaris de pirates –persones que ataquen naus, maten i roben– fins a lleis arreu. ÿs massa gran el poder, la influència i la mala llet de qui està en contra de compartir fins i tot allò al que s’hi té dret, com el Service Pack motiu d’aquest apunt al blog. O allò que els autors legítims voldrien que es compartís. Cal subratllar autors legítims, perquè sovint queden tapats per uns distribuïdors que gràcies a Internet ja no els hi fan cap falta… però coses de la vida, justament són les corporacions i afegitons. Costarà que caigui, aquesta paparra.
Imatge trobada a Sachs Report.