Lawrence Lessig (blog) va escriure el llibre «Free Culture» que es pot descarregar al web http://www.free-culture.cc.

El llibre tracta sobre com els grans medis usen la tecnologia i la llei per bloquejar l’accés a la cultura i controlar la creativitat. Més o manco és el que en Richard Stallman explica al seu conte «The Right to Read» (traducció al castellà). Lessig reconeix que una bona part de seva la inspiració ve de la feina d’en Stallman i la Free Software Fundation. Així, el seu treball és un «derivatiu», o nova versió del que havia descrit Stallman anys enrere. L’autor ho accepta com a crítica, si és que ho és: el dret a modificar, això és, crear noves versions, és un dels quatre drets fonamentals que defensa la Free Software Fundation.

Lessig justifica la seva font d’inspiració recordant que «el treball d’un advocat sempre és derivatiu». Aquesta realitat també pot servir per tranquil·litzar a qui es pregunti quin és el futur dels informàtics amb el programari lliure, on tothom pot copiar la feina dels altres. Els bitòlegs estan avesats a guanyar diners amb les còpies i les modificacions –només dels programes propis. En el cas del programari lliure el negoci es limita a les modificacions, els derivatius, i per qualsevol programa. No és poc: als advocats no els hi va pas malament. Sovint he usat els missers d’exemple sobre com els informàtics poden fer calaix amb el programari lliure.

Cercant informació sobre llicències lliures he topat amb un Wiki per editar o traduir el llibre d’en Lessig. De moment hi ha set traduccions fetes per voluntaris. Els wiki són un sistema d’edició obert, on tots els visitants poden editar el text: basta ver clic a «edit this page». «Page history» mostra els canvis. La llicència del llibre permet crear derivatius, així que el wiki és una eina ideal per aconseguir-ho. Caldrà seguir el projecte… i perquè no, fer la traducció al català.