La presentació del Firefox 3 ha estat prou sonada i el Download Day un èxit. Hi ha qui diu que és el que li cal al programari lliure: més publicitat. Però jo trob que el programari lliure no ha de menester publicitat, sinó educació.

Cal diferenciar entre la part producte i la part científica. Firefox és un producte, però el programari lliure és ciència aplicada. De la mateixa manera que els espinacs congelats Findus són un producte però l’agricultura és una ciència aplicada.

L’agricultura necessita educació. Cal que s’ensenyi a les escoles i la Universitat. La població ha d’aprendre a valorar quan important és l’agricultura per a tota la societat. En qualque moment necessita ajudes institucionals per a mantenir en marxa tot allò que no sigui rendible per l’empresa, però necessari per la societat.

Al camp hi creixen espinacs gràcies a tècniques científiques propietat de la humanitat. Tot seguit hi entra el Sr. Findus, que les neteja, congela, empaqueta i distribueix. Per hostaleria, petit comerç i gran superfície. En bolles, daus o rectangles que van dins bosses de plàstic o capses de cartró. Findus fa publicitat.

Als caps dels bitòlegs hi creixen programes gràcies a tècniques científiques propietat de la humanitat. Tot seguit ve el Sr. Ubuntu, que els neteja, congela, empaqueta i distribueix. Per servidors, sobretaules o portàtils. En CD, memòria USB o servidor FTP. Ubuntu fa publicitat.

ÿs Ubuntu i Findus, qui fan publicitat –i Mozilla del seu Firefox, o qualsevol bitòleg del seu projecte. Però el programari lliure només necessita educació. Cal que s’ensenyi a les escoles i la Universitat. La població ha d’aprendre a valorar quan important és el programari per a tota la societat. En qualque moment necessita ajudes institucionals per a mantenir en marxa tot allò que no sigui rendible per l’empresa, però necessari per la societat.

Con la iglesia hemos topado

Es sol dir que la publicitat del programari lliure aniria bé per a fer front a programes privatius tant populars com ara el Windows o el Photoshop. Que el Windows té molta publicitat és una sensació equivocada. Les seves tàctiques s’assemblen molt més a una religió que no pas a un producte comercial. ÿs molt difícil fer cap publicitat que contraresti quelcom tant fort com una religió.

Pel que fa a ciència aplicada, el programari no lliure (privatiu, vaja) s’assembla a les religions per la seva natura: tot són misteris, ningú –excepte els sacerdots iniciats– no poden mirar el codi, que és «sagrat». Prohibeixen un caramull de coses. Es reserven tots els drets i l’usuari no hi pot participar ni comprar-lo, just ser-ne un seguidor que farà allò que li diguin, li convengui o no. No podem parlar de ciència aplicada, sinó de pseudociència.

Pel que fa a la promoció, per estar presents arreu –i quedar-s’hi– no empren pas publicitat, sinó tàctiques molt semblants a les de la religió:

El Windows no s’escull, sinó que t’hi solen fer en néixer. Que arriba amb l’ordinador nou, vaja. Et fan polsar «acceptar» a la comunió. Agafa en un moment que hi ha més ganes de jugar que no de llegir parrafades legals. S’accepta perquè ho van fer els pares, padrins, oncles i cunyats. Tothom al voltant ho ha fet, i sembla que no els hi ha passat res greu. De fet, conten que un parent no va acceptar, devers els 1942, i va haver de partir escapat cap a Perpinyà. Al 2008 els Usuarios Registrados Bautizados encara ho tenen molt més fàcil a l’hora de trobar feina i no patir problemes amb l’administració, doncs a empreses i institucions encara hi continuen ben situats alguns hereus d’aquells que al 1942 anaven bajo palio. Cal no pensar massa, perquè sura un festival de contradiccions i dogmes inacceptables. Pensar massa provoca crisi de valors. Cal ser pràctic, usar el Word tenir creences religioses és molt còmode: tens resposta ràpida i senzilla pels grans misteris com la mort o la complexitat de l’Univers.

De tant en tant arriba qualque ateu o escèptic. I què, si no fou un colom? Cal ser raret per a trobar malament que tallin trànsit de mitja ciutat per a escenificar l’espectacle de tipus ensagnats i empalats, a les 5 del capvespre i davant menors. Amb el boniques que són les tradicions. I les llums de Nadal? Quants colorins! Què s’han pensat que són, per posar en dubte el que ha escollit lliurement el 90% de la població? Es creuen més intel·ligents, ah. Idò que sabin que els religiosos també pensen i veuen els defectes de la religió. Clar que en té, com tot. O el programari lliure l’escepticisme és perfecte? La llibertat consisteix en poder ser creient si un vol.

Frikis, això és el que són. Quina guarda d’inadaptats, aquests linuxers ateus. I fanàtics radicals. Així mai no triomfaran. Si és que són una minoria. Basta veure que tothom celebra el Nadal, el plenes que són les esglésies… ai, espera!