Eduardo Inda fou massa temps el director del diari El Día El Mundo de les Illes —aka «El In-Mundo», aka «El Día del Fin del Mundo». Formà part d’una casta de personatges que els mallorquins coneixem bé: vénen a «civilitzar-nos». ÿs el que traspuen mentre romanen a l’illa, entre els nadius, dels que sovint en fan befa perquè no els hi agraden ni la nostra llengua ni els nostres costums. Ens troben massa tancats. Volen «salvar-nos». Però no mai no se’n surten, i qualque dia parteixen escapats cap a la península sovint dient, en públic o la intimitat, que «Mallorca se me ha quedado pequeña». N’Inda ja no hi és, a Mallorca. Tampoc en Rodrigo de Santos, un altre «civilitzador», del que n’Inda en deia això el 27 de juny del 2004, perquè els «civilitzadors» de mallorquins acostumen a fer-se costat:
[…] El círculo ético quedó definitivamente cerrado con el aterrizaje en la Concejalía de Urbanismo de un paracaidista, Rodrigo de Santos, para el que la ley es el deber supremo. Sus enemigos, los aprovechateguis de turno, esperaban que entrase como un elefante en una cacharrería, vamos, que se estrellase él solito.Se equivocaron de medio a medio: el treintañero edil optó por aplicar a rajatabla el genial adagio árabe -«siéntate a la puerta de tu casa y verás pasar el cadáver de tu enemigo»- y funcionó, vaya si funcionó. El urbanismo municipal ha dejado de ser un nido de especuladores en el que los favorcillos y los favorcetes estaban a la orden del día.
A Catalina Cirer, a Rodrigo de Santos y a la tercera pata del poder municipal, Francisca Bennàssar, les tiraremos de las orejas cuando se equivoquen y les sacaremos a hombros cuando acierten. Pero nadie les podrá toser jamás en el terreno moral: están limpios como la patena.
Lo que debería ser normal, que los políticos sean probos funcionarios, es desgraciadamente la excepción que confirma la regla y no la regla que confirma la excepción. La corrupción es uno de los grandes cánceres de nuestro tiempo allá, acullá pero no aquí en Palma. Los palmesanos pueden dormir tranquilos: sus dineros están en buenas manos. Catalina, Francisca y Rodrigo son de fiar. Pongo la mano en el fuego por la una, la otra y el de más acá.
[destacat meu]
En Rodrigo de Santos tampoc ja no és a Mallorca. En copiaferro el motiu que avui en publica el mateix diari:
De Santos pide ‘perdón’ a los ciudadanos y luchar ‘realmente’ contra la droga
[…] Rodrigo de Santos abandonó Mallorca tras devolver al Ayuntamiento de Palma los 50.804 euros que sustrajo de las arcas municipales y que gastó en diversas salidas a locales de alterne de ambiente homosexual, unos hechos que llevó a cabo, según aseguró en un burofax remitido a Cort, a causa de un problema de salud. […]
- El ex teniente alcalde y ex concejal de Urbanismo llegó este viernes a Madrid
- Está previsto que ingrese en un centro para rehabilitarse de su adicción a la cocaína
Reciclo la frase de l’Inda: «siéntate a la puerta de tu casa y verás barco para los “civilizadores” de mallorquines».
9 comentaris. Leave new
El millor és deixar pixar el mul, és el que deim per aquí també quan una cosa tira pel camí equivocat i sabem que al final o es compondrà o acabarà com la processó de la moixeta.
Molt bona la frase reciclada, no creia que de la ma de n’Inda es pogués treure la definició òptima del que li ha passat al prepotent de Losantos, uy…. era Desantos, broma recurrent 😀
mmm… es a dir, que el fet que sigui cocainomano, li ha generat una malaltia la qual provoca que a un li entrin ganes de tenir companyia més que intima de persones del mateix sexe ?.
aquesta noticia segur que encara que li han ficat per enllà on tan de gust li devien provocar les despeses de les arques municipals, suposo que no li ha fet gens de gustirrinin aquest cop. 😛
Aquests “informadors” només falta que ens diguin: “A partir d’ara la ciutadania anirà amb els calçons baixos per així facilitar la tasca d’aquests “civilitzadors” de mallorquins”. I no faig broma.
«Civilizadores» de Mallorquines [CAT&CAST]…
[] El círculo ético quedó definitivamente cerrado con el aterrizaje en la Concejalía de Urbanismo de un paracaidista, Rodrigo de Santos, para el que la ley es el deber supremo. Sus enemigos, los aprovechateguis de turno, esperaban que entrase co…
Aquí: http://www.elmundo-eldia.com/2006/07/02/opinion/1151791236.html també queden retratats, tant l’un com l’altre. Pobres, estan tan malalts…
Ostres! Veig que hem rescatat el mateix article de monsieur Eduardo… 🙂
http://www.malabache.com/?p=277
Miguel Ángel: sí 😀 Quan la cosa va esclatar, vaig recordar les lloances que li solia dedicar l’Inda al De Santos, i tenia l’apunt pendent. Vaig veure el mateix al teu blog, cosa que va anar molt bé per a trobar l’original via una frase singular, diguéssim, de les que copiaferrares 😉
En Pere Joan n’afegeix un altre prou il·lustratiu de la cosa «civilitzadora» que traspuaven aquests personatges.
Es veu que la plaga civilitzatòria s’estén. D’un temps ençà la retrogressió cap el 1715 amb anacròniques untades de neofalangisme conceptual està molt de moda.
Perquè qui no mira prim és Carlos Delgado, que precisament es deu fer dir així, C-al·lot Prim, en la indefinible “llengo baleá” de Nova Planta que proposa que el PP ens imposi.
Posats a definir-la i a definir-lo, un mescladís gramatical entre LoSantos de dia i DeSantos de nit, adreçat a les orelles i els esfínters dels mallorquins, civilitzats calvianers inclosos.
Profeta, el col.lega