Aquí teniu els papers de la xerrada del dissabte vespre a Ferreries:
Em va semblar que la lògica aclaparadora del programari lliure va quedar clara pels assistents de qualsevol edat i ofici. Alguns mai no havien reparat en les qüestions socials que hi ha darrere el programari. Si els propers anys usen programari privatiu, serà perquè no ho tenen fàcil per a canviar, però la diferència és palesa. Amb els usuaris no informàtics –ni afeccionats a la cosa– aquest és l’objectiu: si demà arriba un sistema lliure diferent al que coneixen fins ara, cal que tinguin moltes ganes d’usar-lo només perquè és lliure. Si poden escollir el programari, que es demanin quins candidats són lliures –és el que em va demanar una professora pel blog que fan a l’escola. Que valorin la disponibilitat del codi encara que no n’hagin de fer res. Aquesta motivació ha de servir per a superar tots els entrebancs tècnics i socials que puguin trobar el dia a dia.
No m’agraden gaire les transparències –la presentació, dalt. M’estimo més poder dir el que se m’acut sobre la marxa. Que em mirin a jo en comptes de la pantalla, i així veure les reaccions que en serveixen per a canviar el que calgui. Cal que puguin llegir la nova transparència en segons per a tornar a la narració sense que hagi passat massa temps, o és fàcil perdre el fil mentre suposam de què ens parlaran en uns minuts. Dosificar això no és fàcil: per no avançar res abans d’hora també s’hi escau fer més transparències amb només el text de cada moment. Però aleshores el ritme està condicionat a la quantitat de transparències i puc improvisar menys. Em sembla més flexible posar uns quants temes, amb poques paraules, amb menys transparències, tot i que signifiqui avançar continguts. Si s’avança amb poques paraules tampoc no distreu gaire, i sempre hi ha la possibilitat de passar-hi ràpid mentre la transparència és a la pantalla. L’ideal per jo seria cap transparència i navegar un poc per a posar context al que va sortint, però la projecció s’ha convertit en un estàndard, i si no hi és sembla que tot plegat està mal preparat. Me n’he adonat que presentar planes que recolzen el que es diu atrau més al públic que no pas les transparències. Però navegar sistemàticament també pot ser una destralada al ritme, així que les transparències permeten entrar al web només quan no romp cap ritme.
6 comentaris. Leave new
Eps, molt bona aquesta 🙂
Trobo que per els tipus d’usuari i el que han de fer a les biblioteques és un punt ideal per començar a mostrar el potencial del programari lliure.
Aixi la gent quan arriba a casa comenta aquell “windows” estrany que empran enllà, igual els hi pica la curiositat i ho proven.
mmm… no estaria malament fer un tríptic a les biblioteques explicant breument el perquè s’empra aquest tipus de programari i els avantatges i tenir-hi alguns CD’s…
La llàstima, pel que m’han dit, és que les persones que hi havia es poguessin comptar amb dues mans.
marti, sí érem pocs. Però no és pas una excepció, i més si és el primer pic. Solen ser fosques i/o espeses. ÿs una cosa mala d’esquivar, que intent compensar amb molta anècdota i comparació amb conceptes similars fora del món dels bits –no dic molta part del que hi ha al text de dalt, la part espesa, que aviso que penjaré i podran mirar d’empassar-s’ho només si volen.
Si el boca orella diu que no són fosques ni espeses, aleshores funcionen millor a partir de la 2a xerrada.
Hola,
¿ se repite la charla este sábado 17 en Alaior ?
Santi: no, però sembla que des de l’organització no podien esborrar l’entrada al programari del web, només canviar la data.
Des de la xarxa de Biblioteques de Menorca intentem tenir l’agenda actualitzada, però el millor que podeu fer és preguntar a cada biblioteca el dia i hora de les activitats del Cicle Noves Tecnologies a les biblioteques 2007/2008, on s’emmarcà la xerrada del Benjamí.
Si ho mirem des de la perspectiva social-general (per dir-ho d’alguna manera) sí,érem pocs, si ho mirem des de l’angle bibliotecari va estar força bé, ja sabem que encara no sabem el que la biblioteca ens ha d’oferir com a ens cultural públic, però bé, tot arriba. El tema és no afluixar!