Cal afegir porc de cuneta a les moltes definicions de l’animal que podem trobar al DCVB.

No entenc com hi ha gent que qui pot llençar fems a la cuneta –ni enlloc a la natura. L’incomprensible del costum és encara més evident en casos com el de la foto, on tot indica que encara només hi ha grufat un porc. Què deuria brollar de les tres neurones (i dues no es parlen) de l’animal què va veure la cuneta-neta i va amollar-hi tot allò?

Podeu posar-hi messions: aviat hi haurà més fems al mateix lloc. Els porcs de cuneta ho diuen a tots els congèneres que troben, talment fan les formigues o les abelles. En qualque moment, i mai no falla, el cromo arriba al porc de cuneta de la tassa de WC i al porc de cuneta de la roda de cotxe –que són cunyats o qualque cosa per l’estil. Diuen que en tenen moltes, de rodes i tasses, guardades a les seves llars de porc de cuneta: als passadissos, sota els llits, darrere el sofà, el corral, devall la pica, al balcó i a la saleta d’estar fent de cadira improvisada per les visites o puf pels seus peus enfitats i pudents. Guarden les tasses de WC i les rodes per a dosificar-les, car troben que un caramull de fems de porc de cuneta com cal, no pot passar sense roda ni sense tassa.