Un fil de subscripció [1] al Technorati m’avisa d’un apunt de blog titolat «Villoslada, responsable de meneame.net, me muestra su indignación por no escribir su nombre en catalán».
Crispació
Diu «me muestra», però no el vaig cercar pas. Ho contava a un grup d’amics, coneguts i saludats al nótame, no a ell. Si li hagués volgut dir a ell, hauria enviat un comentari al seu blog, però jo no cercava cap confrontació.
Hi ha traduccions que són descuid, i a mi també se m’ha escapat qualque Pere a algú que signa Pedro just perquè li estava parlant en català. Però hi ha casos que m’ensumo que no són res d’això, sinó tictac contra la llengua catalana. Que aquest n’era un –basta mirar què diu al seu blog– i que no importava dir-li res amb un comentari al seu blog. Si ara en parlo aquí tampoc no és per a ell, sinó per qui encara tengui dubtes sobre les qüestions que suren al marramiau.
Els retrets sobre menéame se m’escapen, perquè són els usuaris qui voten les noticies i naltros no demanam cap color polític per a enviar ni votar res. La part que ens toca és així de simple. L’altre, la qüestió de l’ús quantitatiu i qualitatiu de les noves tecnologies en diferents grups socials i ideològics és força més complicada i cap cosa nostre. Però sempre és més barat simplificar, clar. Sobretot quan la intenció és crispar l’ambient.
Tampoc jo no estava indignat. Tant és així que el meu comentari fou en to d’humor. Avui ja no m’indigno, potser el primer pic sí, però d’això ja en fa un grapat d’anys. L’excés anul·la les coses, fins i tot les bones, però sobretot les barbaritats.
La simplificació sobre el menéame, dir que em dirigeixo a ell i dir que estic indignat em fa pensar en crispació, perquè hom tendeix a projectar les seves coses.
Ignorància
Ignorància perquè mostra que no sap com es tracta a tot el món mundial la cosa dels topònims i els noms de persona.
El meu nom no és cap adaptació, em dic Benjamí (Joan Benjamí per a ser exactes [2]) i sempre ha estat així. Voldria pensar que al 2007 no hauria de ser cap argument vàlid allò que diguin documents creats devall imposicions d’una dictadura feixista, sinó que l’important és el que dirien cas d’estar creats en democràcia: Joan Benjamí [3].
Al que anava: avui els noms de persona no es tradueixen tret si són reis o papes. Al web hi ha un fum de llocs de traductors i lingüistes explicant-ho. Per això ningú no diu Jorge Bush –ni Jorge Arbusto– però sí Isabel II en comptes d’Elizabeth II. O Benedicto XVI, Benet XVI i no Benedictus XVI. Els periodistes professionals catalans escriuen José Montilla, i mira que és el president de la Generalitat, però ell signa José.
Passa que el blogaire en qüestió té de referència el Jiménez Losantos, un… ésser viu que encara deu estar indignat –ell sí que s’indigna i molt– per la traducció al català del nom de la Leonor de Todos los Santos de Borbón Ortiz. Contra el català val tot, fins i tot l’anul·lació de regles universals. Els que parlem català només tenim dret a les regles que diguin els colonitzadors porque esto es España, vés què ens hem pensat!
En canvi, els topònims sí es tradueixen. Per això diem Londres o Nova York en comptes de London i New York. Però no es tradueixen sempre. Sol dependre de molts factors que poden confondre, perquè això no són matemàtiques sinó una barreja d’història, cultura i filologia. Sovint hi pesen les relacions comercials i culturals històriques amb el lloc en qüestió. Fins i tot quan el nom era mal de pronunciar, cosa que dóna lloc a traduccions fonètiques. En Gabriel Bibiloni ho explica bé aquí.
Per tot plegat potser és un poc excessiu que tradueixin els topònims catalans fora del territori de parla catalana. Moltes gràcies si és una mesura per què la nostra llengua no estigui tant menoritzada, però podrien haver tirat d’altres detalls que causessin manco confussió i demagògia.
Traducció per mor de «sentido de estado»
Encara que la ignorància es vesteixi de «sentido de estado» en ignorància es queda.
Pobret l’estat que recolzi res amb arguments que mostren tanta llana al clatell, perquè anam de cap a la Societat de la Informació i el Coneixement. Potser no era gaire important un parell de segles enrere, quan a casa es podien fer i dir molts disbarats què no sortien de les fronteres. Però avui la informació no té aturall i a ningú no li convé que des de fora en diguin que «hi ha molta llana, en aquell país». Quan la ignorància es grollera –i la crispació hi ajuda molt– aleshores es converteix en barbàrie. Tampoc no m’imagin cap estat modern volent recuperar allò dels «bàrbars de/del [poseu-hi el lloc]». Per tot plegat no puc veure-hi sentit d’estat enlloc –o sí, però d’un estat que no ha de ser el meu.
En definitiva, que la meva reclamació no era política sinó ortogràfica, però la crispació vol que sia política i amb arguments que només serveixen per aconseguir un estat bàrbar. Mirau què n’és de fàcil que us portin cap al seu terreny sembrat d’ignorància crispada.
—
[1] Aquí mir d’explicar que són aquests fils.
[2] Joan per la tradició mallorquina d’usar els noms dels padrins, i Benjamí perquè els hi agradava als meus pares. A Mallorca es donen molts casos de noms compostos per aquests motius.
[3] I que no he rectificat perquè la burocràcia em fa molta vessa, la veritat.
6 comentaris. Leave new
Cuando he leído el principio de tu entrada he pensado en ponerte un “don’t feed the troll”, pero has manejado el tema con un estilo impecable sin caer en el estúpido juego amigo/enemigo que parecen perseguir algunos.
Carlos: m’afalaga que ho digui algú que ha llegit tants bons filòsofs 😉
osti el blog d’aquest tio es ultrafatxa, i els comentaris, dignes d’uns ultrasud! encara que et molestes a contestar-li…
Estimado Señor Villoslada:
La verdad es que los detalles concretos por los que llegó a mi blog más bien me son irrelevantes. Sólo vi el enlace y me limité a reflexionar un poco sobre el tema en concreto nada más.
Primero, yo no tengo nada en contra de la ⿿lengua catalana, sino contra los INDEPENDENTISTAS CATALANES. Que son dos conceptos un poco diferentes. Y en el caso concreto de esa entrada me refiero a que estos individuos no utilizan el catalán como una muestra de identidad, sino como un arma política.
Sé que afirmar esto supone, entre otras lindezas, que gente como usted le tilde a uno de ⿿ignorante. Pero cuando te encuentras con casos como el de ese ⿿fascista de toda la vida llamado Loquillo, tuvo que irse a Madrid porque nadie en Cataluña quería grabar con un artista que cantase en castellano, o con casos más cercanos como el de un profesor mío de la carrera que tuvo que abandonar la UAB por las constantes presiones de Pujol y de su política lingüística, hacen que tenga las suficientes razones para denunciar que existe una región de España en la que por culpa de unos NAZIS en potencia, existen impedimentos para que los castellano-parlantes puedan realizar allí una vida normal.
Pero como bien dijo en su momento Losantos, ⿿si en Barcelona no hay libertad de expresión, en Madrid sí. Resulta francamente lacerante que por culpa de los complejos del PP y del poco o nulo sentido de estado del PSOE, se permita tan a la torera que en una (repito) región de este país, no se pueda hablar la lengua común a todo el territorio nacional por culpa de CiU, de ERC y de los cuatro señoritos pseudonacionalistas que conforman esa cosa llamada PSC y que fagocitó en su momento los votos andaluces dirigidos al PSOE.
Cierto es que yo no soy de Madrid, pero si en Cataluña la gente a la que no le dio la gana pasar por el aro con el tema del catalán tuvo que ⿿exiliarse y en algunos casos hasta recibir algún que otro disparo de despedida (literalmente), en mis ciudades (Zamora y Valladolid) ustedes no pueden forzarnos a expresarnos en catalán y tampoco a adaptar el castellano a las ⿿sensibilidades de unos nacionalistas que no paran de hablar de los continuos agravios del Estado español y de más y más cesiones económicas subvencionadas por señoritos de a pie como yo. Me refiero por ejemplo a que ¿acaso si yo no digo que me voy de viaje a ⿿London, tengo que decir que me voy de viaje a ⿿Girona o cosas similares? (esto va por lo de los topónimos)
Cataluña, no es más que una región de España y esto es algo que comúnmente se olvida. Pero para recordarlo ya está la gente como yo.
Y no por ello somos ⿿ignorantes, sólo anticatalanistas (por cierto, digo ANTICATALANISTAS, no ANTICATALANES).
Y respecto a lo de ⿿crispar. Por Dios, qué manía tienen ustedes, los socialistas, de decir que es que los que somos partidarios (que no criados ni lacayos) del PP ⿿crispamos. ¿A que cuando se producían esos ataques ⿿espontáneos a las sedes del Partido Popular no se crispaba? ¿A que tampoco cuando los artistas de izquierdas iban a las televisiones con pegatinas del ⿿No a la guerra y del ⿿Nunca Mais a insultar a Aznar y a Fraga se crispaba? ¿A que cuando en esas manifestaciones de los Bardem y compañía se decía lo de ⿿Aznar asesino tampoco se crispaba?
Ustedes, con tal de llegar al poder son capaces de cometer cualquier tropelía. Pero una vez que lo tienen, se blindan ahí y los demás ⿿A callarnos ¿verdad? Y si no nos callamos ⿿crispamos. Pues no señor Villoslada, no nos vamos a callar ante Zapatero y ante sus tropelías y seguiremos luchando por desalojarlo pacíficamente del poder sin caer a su altura, aunque en algunas ocasiones reconozco que no será por falta de ganas.
Ello no quiere decir que crispemos, sino que hacemos oposición frente a sus desmanes y si os pensáis que vamos a cerrar la boca ante ellos estáis muy equivocados. Y le repito, seguiremos en el empeño hasta que consigamos desterrar del poder a políticos como Zapatero, que son incompetentes, carecen del menor sentido de Estado (sí, una frase que parece resultarle muy divertida tal vez porque el actual líder del PSOE ha hecho que caiga en el olvido), capaces de promover políticas tan miserables como la negociación (que sólo está sirviendo para su rearme) con una banda de asesinos como la ETA, promover disparates como Estatuto Catalán, destrozar la economía española con su constante intervencionismo en temas como el de Endesa o el convertir a nuestro país en aliado de ⿿democracias como Cuba, Bolivia o Venezuela
Si le hace feliz llamarme ignorante y crispador, hágalo. Pero sigue sin responderme a lo fundamental:
⿿Por qué menéame es tan tendenciosa cuando se supone que ésa no es su intención, por qué no se admite un ⿿equilibrio ideológico en las noticias a ⿿menear y por qué ustedes (que dicen en sus reglas no aceptar aportaciones en todo provocador) admiten noticias como la que señalé en mi anterior post, con un tono tan sumamente despectivo y en el que se equipara al líder de la oposición con un Fascista
Y por favor, no me venga con que eso son cosas de internautas y que vota la gente, porque estoy convencido de que envío una noticia negativa para Zapatero que contenga en las etiquetas un insulto hacia él y no pasa ni el primer corte.
Gracias por su atención.
PD: Te agradez lo de “ultrafacha” jops. Dicen que no has hecho nunca nada bien si no te han llamado “Facha” al menos tres veces en tu vida. Con lo que Normalmente me lo tomaría como una “medalla” a ponerme, pero es que el que me llamen eso me suele causar risa por lo que conlleva de incompetencia intelectual de la persona que tiene que usar esos “argumentos” ante otra que le puede. Aunque si tenemos en cuenta que tu nulidad es tan acentuada que no sabes distinguir entre el catalán y el pseudovascuence, siento más pena que otra cosa.
ÿs ben curiós com els neo-fatxes, o fatxes sense més, ho dic dues vegades més perquè aquest bon home pugui sentir-se realitzat, tot d’una titllen de Nazis, aquells que no pensin com ells.
La dialèctica és calcada a la del no-do. Parlen de llibertat però el primer que fan és negar la llibertat dels altres a expressar-se en la seva llengua i a sentir-se respectats en la seva pròpia casa.
Parlar de sentit d’estat a mi em fa molta gràcia quan tenen un Ansar que es dedica a parlar malament de d’Espanya, que ha anat insultat a tort i a dret tothom i que cada vegada que obre la boca fins i tot els seus companys de partit tremolen.
Afortunadament molta gent de dretes no és com aquesta gent, però és curiós veure com el PP està passant d’una orientació que volia ser centrada a potenciar i alentir les postures d’extrema dreta.
Toni #5: és la llei de Godwin 😀
Ja he dit que per a ell no anava, i així és. Res a dir del seu comentari, ell va al seu rotlle. Que l’exposi davant els meus raonaments pot servir per a fer vacunes, i d’això va l’experiment 😉