En algunes territoris, com els de parla espanyola, sovint es té cura de no usar paraules d’altres llegues quan tenen un significat massa diferent –i sobretot si hi ha negocis pel mig. Però al territori .cat no, i ho trobo inquietant.
Per exemple, el Mitsubishi Pajero nom Mitsubishi Montero al mercat espanyol, però els que parlem català se suposa que trobarem res estrany en escoltar Volkswagen Passat. Passat de moda? de voltes? de rosca? de preu? fa pudor de podrit?
Al web hi trobarem milers de planes en català que diuen home i en clicar-lo no hi apareix pas cap exemplar del gènere dels primats antropoides de la família dels homínids. Ah, és joum! Tant costa dir portada? O plana principal, primera plana, inici…
Al centre comercial Porto Pi de Palma hi ha una botiga que nom Zara Home. Hi vaig entrar a comprar mitja dotzena de calçons blancs i dues camises. Idò no en tenen, venen coses de la llar. Cobrellits, llençols, tassons, plats, copes, forquetes. Imaginem que una botiga semblant, però amb seu a Mallorca, obre delegació a Madrid i no adapta el rètol: roba de casa. L’haurien de tancar abans de pagar la primera factura d’electricitat, però se suposa que naltros hauríem de trobar fantàstic el Zara Home.
Tindrien en compte aquests detalls lingüístics, tant evidents, si el seu tictac amb naltros no fos el dels colonitzadors:
S’anomena colonització al fet de crear colònies, establiments fundats per un cert nombre d’habitants d’un país que van a poblar una terra allunyada d’aquell, amb el qual continuen vinculats. Els colonitzadors no es solen adaptar als costums del nou territori, i sovint imposen en el nou territori costums, religió, llengua i lleis. I un cop assentats augmenta el comerç amb els indígenes, i així es difonen avenços (sigue del tipus que sigue).
9 comentaris. Leave new
A mi em va passar alguna cosa semblant. Un dia la dona em regala unes sabatilles d’estar per casa i veig que posa: Zara Home. De cop vaig pensar mira que bé aquests de Zara per fi se n’han adonat que aquí parlem català… però no.. quan vaig veure que els llençols també eren per Home ja no em vaig empassar que apostéssin tant fort per la igualtat de gènere.
A mi també em va passar quelcom per l’estil, vaig llegir “Zara Home” i sense pensar vaig entrar-hi en busca de roba, però no veia més que llençols.
Sens cap mena de dubte, comercialment els catalanoparlants estem marginats.
Això em recorda una història també al porto pi, en el bocatta´s, en la que uns al.lots demanaven un entrepà de truita, i s´al.lota que jo crec que duia 4 dies a mallorca respondia que “no entiendo”, els nois en català le varen recriminar de mala gana… Jo vaig saltar indignat… Al bocata´s no es fa politica… I el que a mi me interesa que estigui en català, debian, viquipedia… està. Als mitjans de comunicació, al carrer, però a Porto Pi? Perfavor…
Quan una llengua només té un ús testimonial, a nivell d’institucions, actes cultural,… acaba per esdevenir una llengua morta. ÿs el que li va passar al llatí i si només ens preocupam que el català es faci servir a la televisió, debian, o viquipédia l’estam sentenciant abans d’hora.
ÿs necessari que la gent senti la llengua con a seva, i com un element integrador, si només la veuen com una obligació a l’hora de superar un curs, o emplenar un formulari malament anam.
Molt be enguillem, d´acord, m´agradarïa senyalar que el example del post és un centre comercial i no crec que sigui el millor element integrador d´una societat per l ´idioma, es sa meva opinió. M´agradat molt aixó de:
”
ÿs necessari que la gent senti la llengua con a seva, i com un element integrador, si només la veuen com una obligació a l⿿hora de superar un curs, o emplenar un formulari malament anam.
“
inyaki: a l’apunt no entro en la qüestió de la llengua que parlen o no els empleats, sinó que comento el fet que tantes empreses no tenguin en compte el significat en català de les paraules estrangeres que usen. Fan com si el català no existís, perquè en altres llengües sí s’hi fixen i fan canvis.
Sobre l’idioma en parlar amb desconeguts: trobo que l’ideal és que cadascú empri la seva llengua, perquè és amb la que s’expressa millor. Aplica a totes les llengües: és preferible escoltar l’Stallman en anglès. Jo canvio el tictac en parlar castellà –sovint trobo que exagero massa 😛 Si passa que l’altre no m’entén però jo sí se la seva llengua, aleshores la canvio –i no m’agrada, sembla que bravegi: «jo se idiomes i tu no». Però no importa cap renyada, perquè pot passar que sigui veritat que fa poc que viu aquí. Quan fa molt que estan amb naltros, es neguen a aprendre-la i tampoc no volen que jo parli la meva llengua (que també passa) aleshores no em semblen bones persones i miraré de tenir-hi pocs tractes. Sense escarafalls, simplement basta no tornar-hi o evitar-los.
Sobre el tema del post, poca broma, a mi em va passar que vaig veure un cartell i vaig anar directe creient que era roba d’home, no entenia res… els meus amics encara riuen xD
AHI EN LA MARGERETS?
[…] Sembla que a l’estació de Renfe de Cambrils han arribat el censors, els devia fer mal a la vista veure aquell rètol de les calces, fruit de la colonització lingüística, i ben bé l’han esborrat del mapa. […]