No he assistit a la festa del 25è aniversari del Cercle d’Economia de Mallorca, perquè ara no toca que em convidin a aquestes coses. La meva percepció del que va passar no és per les notes personals que jo hagués pogut prendre en directe, sinó per la crònica de de l’ARA Balears, que m’ha posat els pèls drets.

Copiaferro un parell de fragments:

Piqué ha afegit, en referència al repte tecnològic i citant el president rus Vladimir Putin, que “qui domini la intel·ligència artificial dominarà el món”. Ha dit que en aquesta revolució el factor de producció més important són les nostres dades personals, i ha explicat que no tothom pensa que les dades són propietat dels individus. Segons Piqué, debats ètics com aquest és molt difícil que els promoguin els governs, i és la societat civil qui ho ha de fer. Ha insistit en el perill que la revolució tecnològica “deixi molta gent a la voravia” i ha assegurat que la guerra entre els EUA i la Xina és una pugna per veure “qui domina la tecnologia”.

Entre declaracions tant inquietants, el nostre Govern només ha sabut dir això:

La presidenta, Francina Armengol, ha qualificat el col·loqui de “xerrada profunda i intel·lectual” i l’ha posat com a exemple de la feina del Cercle, que ha agraït perquè és “necessària”. Ha assegurat que el Cercle fa “pedagogia social” i té les portes obertes a la societat i l’ha definit com “una de les petites joies que té aquesta societat”, que ha ajudat el poder polític a prendre decisions. Ha recordat que l’entitat va liderar la Plataforma profinançament autonòmic i ha estat un gran actiu a l’hora d’explicar què significa la insularitat i cercar maneres de compensar-la.  “Hem de continuar treballant units perquè Balears pugui aconseguir el tan anhelat Règim Especial de les Illes Balears”, ha sentenciat la presidenta.

Estic d’acord amb que el Cercle d’Economia provoca un debat profund i intel·lectual necessari, però no he vist pas que que ajudi a prendre decisions al Govern. El cas és clar: sobre un fet tant important com “la dominació mundial” a través de la tecnologia digital i “el factor de producció més important, les dades personals”, el Govern de les Illes Balears no té cap ni un pla per a fer-hi absolutament res.

Zero.

La Presidenta es va referir al REB, que en la seva primera versió tenia una petició de connexió submarina per a compensar els desavantatges de la insularitat.  Aquesta era meva. En arribar les retallades del govern del Pedro Sánchez al REB, no hi vaig veure ni una sola menció a la meva proposta: la connectivitat submarina indispensable pel futur. El discurs de la nostra Presidenta a un acte en el qual se parla de la “dominació mundial” a través de les dades, n’Armengol parla d’un REB del qual hi ha caigut la única mesura del REB per a tenir un lloc dins la lluita per a tenir-hi espai mitjançant el factor de producció més important: les dades circulant amb l’agilitat que trobarem a faltar en no-res.

La nostra posició de perdedors no pot ser més clara.

Som perdedors perquè al Govern de les Illes Balears no hi ha absolutament ningú amb visió digital al Consell de Govern. Davant mancances tant grosses apareixen personatges intel·ligents com el Piqué, que diu “ho farem nosaltres” des d’una posició ultralliberal que em provoca calfreds. Respecto i admiro la seva intel·ligència, a la qual només es pot fer front amb més intel·ligència, però d’un altre color. Ni la tenim ni se la espera. Es tracta d’economia i la “dominació mundial”, poca broma. Ara puc dir que no només jo deia que és així de transcendent. En comptes de “Sol i Dades” potser hauria d’haver dit “Sol i Fades”, perquè només una cosa màgica de conte infantil de fades ens podrà salvar.

Al meu Pla Director hi ha escrita la necessitat d’una estructura clara i forta de Govern per a Societat Digital. Ningú no ho ha vist ni ho ha seguit per la legislatura 2019-2023. El resultat és que no tenim res a dir en la “dominació mundial” que arriba. Ens la faran com vulguin, i tant si ens agrada com si no. A l’acte del 25è Aniversari del Cercle d’Economia de Mallorca  no hi havia ningú per a di-li, al Piqué, que també sabem com a fer-ho nosaltres amb una altre ètica. Ningú no va defensar la ciutadania de les Illes Balears davant una sentència tant preocupant com que hi ha qui pensa que les nostres dades personals poden no ser nostres.

Una de les meves primeres accions per la legislatura 2019-2023 era una Llei de Societat digital pensada per aconseguir la confiança de la ciutadania enmig quelcom tant transcendental –i dur– com la lluita per la “dominació mundial” a través de la tecnologia digital. En deia ‘sobirania digital’, però les ànimes càndides i els esperits senzills s’espantaren perquè la seva candidesa i senzillesa els fa pensar en coses que no hi estan relacionades, com ara independència i nacionalisme.

Subratllo que no tinc perquè ser jo qui treballi en cap estructura digital de Govern pel canvi digital que inclou coses tant transcendents com la “dominació mundial”. Vaig tenir la responsabilitat de veure-ho i dir-ho a un Pla Director, que era una encomana dels Acords pel Canvi i que inclou les mesures que assenyalen com importants els analistes mundials de més prestigi, com ara Gartner. La meva missió era diagnosticar problemes i proposar solucions. Van ser valentes i de qualitat, però quan sento el Piqué em sembla que vaig fer curt. La “dominació mundial” a través de la tecnologia digital és en marxa, ben cert, però no oblidem que gairebé tot és encara per a fer. Això ens dóna moltes possibilitats. Si el problema som jo, per combatiu, aleshores cerqueu polítics-tècnics de cotó-fluix que almanco preparin discursos carregats de fum que no facin que la ciutadania senti que estem abandonats davant canvis digitals d’una dimensió tremenda, tant que fa que alguns parlin d’una “dominació mundial” que se’ns escapa. L’eutanàsia digital també arribarà a ser un dret.

En el tema digital, al Govern de les Illes Balears seguim sent cans que persegueixen cotxes. Podem fer veure que hi anam al darrere –fins i tot amb vehemència– però si atrapem el cotxe, no sabem què fer-ne. On era la Consellera de Modernització a l’acte del Cercle d’Economia de Mallorca? No la veig a les fotos. L’economia vol modernització; la tecnologia digital és modernització, però no només per al Govern. És quelcom molt més transcendent: és Societat Digital, perquè (ens agradi o no) vivim a un món on les persones amb més visió veuen el digital com una eina per a la “dominació mundial”.

¿Tenim cap estructura de Govern capaç de fer front a aquesta realitat o només pretenem anunciar que la ciutadania podrà fer tots els tràmits a una plana web? Això –que en realitat està fet i que la ciutadania en tenia dret des del 2007– no és cap notícia sinó un problema sobre el qual només podia sentir una profunda vergonya. Si finalment és realitat, passarà gràcies a les nostres accions per a imposar-ho, sí o sí, encara que no agradés gens ni mica als funcionaris amb qui em va tocar negociar-ho quatre anys, lents i espesos, en una una legislatura esgotadora per a treballar en coses que, en realitat, sabia que eren una metàfora davant la transcendència de quelcom tant important com “dominació mundial” pel digital.

Aquesta metàfora, sobre la capacitat digital del Govern de les Illes Balears, és el que vaig creure que em tocava resoldre. Mai no em vaig sentir acompanyat, tret de la primera meitat de la legislatura amb el Vicepresident en Biel Barceló. Fou una excepció que a breu termini no tornarem a tenir –tant de bo m’equivoqui. Quan algú com el Piqué ve a recordar-nos-ho i ens agafa en pilotes parlant de “dominació mundial”, m’agafa en un estat de persona humana que provoca que us demani que permeteu que tot plegat faci que m’indigni.

O no.

—
Imatge: Per chuttersnap a l’Unsplash