El darrer apunt, “En risc d’irrellevància digital“, ha provocat prou reaccions interessants. Des de la traducció al castellà a l’Asociación de Internautas (moltes gràcies) fins a preguntar-me perquè no hi vaig proposar solucions.

Tot plegat diu que hi ha preocupació. Era la meva intenció.

Insisteixo en que els canvis depenen de la societat; això és fonamental. Tot seguit cal que els governs siguem capaços d’acompanyar-vos. Aquesta és ara la nostra feina: crear consciència del problema i alhora acompanyar-vos. Sinó, seria una màquina de fer soroll i poca cosa més.

La transformació digital és vostra

Torno a insistir: els canvis digitals els fa la societat. Vosaltres.

Perquè teniu WhatsApp no voleu SMS; en aparèixer el correu correu electrònic no vareu voler més fax; quan les càmeres digitals van ser arreu us oblidàreu del film; en tenir fotocopiadores passàreu del paper carbó; quan sorgiren les bombetes, les espelmes van desaparèixer per a retornar convertides en objectes de perfumeria i interiorisme, i ara teniu espelmes –que us costen molt més que les bombetes– però no per il·luminació.

Contra la vostra voluntat no hi ha res a fer. Cauen les megacorporacions més potents del planeta. Abans d’enfonsar-se proven d’escampar tanta por com poden, perquè saben que quan teniu por us torneu conservadors, i que sent conservadors continuareu comprant el de sempre.

Tota resistència és fútil. No podran fer-vos por tot el temps, perquè algun dia trobareu que el futur no us arriba. Arribarà el cicle progressista en el qual avançarem i ells –les megacorporacions– cauran. Vosaltres mai no caieu, tret dels períodes que aconsegueixen fer-vos por i us torneu conservadors; són temps en els quals perdem el temps per assolir el futur. Mentrestant l’assoleixen uns altres. La Xina, ara mateix, i no en les condicions humanes que el podríem fer nosaltres. Quant temps malbaratat.

A la Xina els canvis són per obligació dictatorial quan el govern té la visió, i ara la té digital. A lo bèstia.

És massa fàcil tenir por. Governar el canvi és una gran càrrega de responsabilitat per la societat. Acompanyar aquest canvi és la feina principal dels polítics. Quan tots plegats no ho sabem fer, el resultat és desconfiança mútua i crisi. No podem permetre-ho. Ho va dir l’Elvis:

We can’t go on together
With suspicious minds
And we can’t build our dreams
On suspicious minds

No podrem fer els nostres somnis si tenim por. No vull semblar el Coelho; per això cito l’Elvis. Els nostres somnis són viure més temps, sans, segurs, ben informats i formats. Paradoxalment, la por hi va en contra.

Insisteixo un cop més: el motor sou vosaltres quan no teniu por. Hi afegeixo el context necessari: no heu de tenir por perquè us acompanyarem donant-vos confiança.

Cal que ho argumenti. A veure si me’n surto.

El símbol de l’acompanyament

Acompanyar-vos no consisteix en cap fórmula màgica; és un procés llarg ple d’intents i fracassos per a que el següent intent sigui millor.

Cal un lema: la sobirania digital.

La sobirania significa autogovern. Tinc al cap un autogovern local, circular, dins en una societat global complexa que dóna lloc a múltiples cercles d’autogovern que convergeixen en interoperabilitat digital basada en rols de confiança.

El darrer paràgraf és dens i fins i tot molest.

Començo amb les molèsties.

En llegir ‘sobirania’ oblideu-vos, si us plau, de tots els clixés basats en nacionalisme; la sobirania ets tu i la teva voluntat. Quan parlo de sobirania parlo de tu; una persona que té un somni, que possiblement és viure més temps, sa, segur, ben informat i format.

Oblideu-vos, si us plau, de tots els clixés basats en nacionalisme; la sobirania ets tu i la teva voluntat.

No estas sol. Més persones volen el mateix. El teu tu forma part d’una comunitat i les possibilitats de viure millor també depèn del teu cercle local.

A les Illes podem imaginar-no-ho: la nostra comunitat està dins illes (que són un cercle) i ens agraden les ensaïmades (que són circulars). El cercle estratègic és més fàcil d’entendre a les Illes. L’ensaïmada és just una anècdota, un símbol que ens pot servir per a saber de què parlem.

Si aconseguim crear un circle de confiança digital, tindrem una força local sòlida per a fer front a totes les pors; podrem avançar cap al futur, que ens permeti viure més temps, sans, segurs, ben informats i formats. A les Illes és més fàcil que fem la nostra sobirania digital sota el símbol –si m’ho permeteu– de l’ensaïmada.

L’acompanyament

Els símbols són fum si no tenen acompanyament per part dels polítics. Vosaltres teniu la responsabilitat de la transformació digital de la societat i nosaltres, els polítics, d’acompanyar-la. És un repte per a tots plegats.

El nostre repte polític és crear confiança per a que no tingueu por, aleshores sereu imparables en la transformació digital de la nostra societat, que ens permetrà viure més temps, sans, segurs, ben informats i formats. Ha de ser un fet circular sobirà en connexió amb la resta de món mitjançant interoperabilitat digital basada en rols de confiança.

Sereu imparables en la transformació digital de la nostra societat, que ens permetrà viure més temps, sans, segurs, ben informats i formats. Ha de ser un fet circular sobirà en connexió amb la resta de món mitjançant interoperabilitat digital basada en rols de confiança.

Espero haver aclarit el paràgraf dens, al que abans em refería, i que ara no rebutgeu el concepte ‘sobirania’ perquè, simplement, ets tu; no té res a veure amb el que sovint es diu de la sobirania.

El concepte ‘sobirania’ també és una idea tecnològica, universal i neutre. Us us animo a que investigueu què significa SSI (Self Sovereign Identity), un projecte que en pocs anys serà la forma de dir “sóc jo” al món digital. No té cap connotació nacionalista. Parla de persones.

Diuen que anem cap a un món cada cop més unificat però som un defensor del contrari: la tecnologia ens permetrà ser més individuals, sobirans. També deien que internet feia desaparèixer els intermediaris i no ha estat pas cert. Cada cop hi haurà més intermediaris disposats a ser respectuosos amb la vostra sobirania; amb vosaltres com a persones individuals, això és, persones que poden escollir. Que passi és a les nostres mans, i per a garantir-ho cal que hi hagi lleis noves.

L’acompanyament ha de ser legal

Com a polític, he tingut por i he trobat a faltar acompanyament legal.

Al maig del 2016, el gobierno ens va dir que havíem d’entregar tota la gestió digital del Govern de les Illes Balears a l’estat. Per a oposar-nos-hi, hauríem de demostrar que ho fèiem nosaltres. Caldria presentar evidències, marcades per unes fites molt exigents, que s’avaluarien cada trimestre. No aconseguir-ho, significaria no rebre més de 1.000 milions (devers 300 cada trimestre) per a pagar factures del Govern. El gobierno ens deia que era fàcil per a nosaltres no provocar un col·lapse econòmic a les Illes Balears: havíem de renunciar als nostres sistemes digitals i usar els seus.

Hem passat tres anys –dels quatre de legislatura– amb el cor a la gargamella. La bona noticia és que ho hem superat i hem après molt. El rebuig a la por ens ha allunyat del conservadurisme i ens ha fet més forts per aconseguir la vostra sobirania digital.

Si no ho haguéssim superat, ara les vostres dades i el software que les domina estaria dissenyat per un govern d’un color diferent al que heu votat i –potser– votareu. ‘Sobirania’ també és això.

En tot aquest procés, els tecnòlegs ens hem sentit prou sols com a responsables d’aconseguir que arribin més de 1.000 milions al Govern de les Illes Balears. Si hem aconseguit mantenir la vostra sobirania de dades i processos digitals ha estat per ética personal, però no perquè cap llei ens digués què ho havíem de fer.

Un altre cas: estem construint la primera xarxa IoT que donarà cobertura a tot el país. La IoTIB és la primera infraestructura IoT de país a Europa. A la pràctica, significarà sensors que seran l’oïda, els ulls, el nas i el tacte dels sistemes digitals del Govern. La fem nosaltres perquè cal que en tinguem la governança per a garantir la vostra sobirania sobre les orelles, ulls, nassos i tacte dels sistemes digitals. Han de treballar al vostre favor sempre.

Sempre?

Sense una llei de Societat Digital que ho digui, no en tenim cap garantia. El següent Govern pot usar-la per massa coses inquietants; sempre hi haurà gent encantada de tenir eines per a observar-nos, escoltar-nos, ensumar-nos i tocar-nos per a saber fins a quin punt ens pot esprémer. A l’extrem oposat, el mateix IoT serveix per a servir-nos talment un majordom lleial. Podem prescindir d’IoT? No, perquè si no el fem ens el faran; si passa la nostra sobirania serà una façana de cartró-pedra.

En aquest moment, la garantia de la vostra sobirania digital és una qüestió de la voluntat personal del Conseller o Director General de torn. Si no la té, vendrà la vostra sobirania i semblarà que no ha passat res. De fet, ningú no se n’adonarà fins que, en pocs anys, sigui evident que estem venuts i que el govern de les vostres dades no és vostre. Quan passi, no serà fàcil fer gaire cosa en poc temps; tancar el perfil a un servei digital privat que no us agrada és immediat, però cal quatre anys per a recuperar la el control de les vostres dades en mans d’un govern.

Avui, la vostra sobirania digital és una qüestió de la voluntat i ètica personal del Conseller o Director General de torn.

La importància del digital és un leopard a un camp de blat madur. No el veiem fins que no el teniu davant, a manco de dos metres, i aleshores és massa tard. Ens devora.

No podem seguir així.

Ara potser penseu que estic abusant de la por. No és així: la por és per a tornar-vos conservadors. Sé que no es fàcil animar al progressisme amb quelcom que fa respecte, que no por, però totes les revolucions socials en fan, de respecte.

Estic proposant una revolució; quelcom nou, profundament, social, que gairebé no té cap govern. Ens cal una Llei de Societat Digital, que és el que mai no hem tingut –ni és fàcil trobar al nostre voltant. Fer-la és la nostra missió per aconseguir la vostra sobirania en quelcom tant important com el govern digital. Ens ha de permetre blindar la nostra economía circular digital enfront dels governs que no tinguin el nostre color; tant fa si són a Madrid o la Xina.

Amb una Llei de Societat Digital ningú no podrà canviar les nostres regles del joc. Aquest apunt de blog és per a proposar-vos allò dens que dic dalt:

Que sigueu imparables en la transformació digital de la nostra societat, que ens permetrà viure més temps, sans, segurs, ben informats i formats. Ha de ser un fet circular sobirà en connexió amb la resta de món mitjançant interoperabilitat digital basada en rols de confiança.

Potser ara no és tant dens.

L’objectiu és que no depengui de la Consellera ni Directora General de torn, ni de la seva visió, enfocada a respectar (o no) la vostra sobirania digital. Per anar-hi en contra caldria derogar la Llei de Societat Digital, i aleshores prou alarmes s’aixecarien al Parlament. Les alarmes tindrien la força que digués el vostre vot.

Una part important de la feina que fem els progressistes, gràcies als vostres vots, és millorar la legalitat de forma que després ningú no ho tingui gens fàcil per a desmillorar-la. No fer lleis significa barra lliure. La llibertat no és barra lliure. La barra lliure és copes gratis i la llibertat és autogovern.

La Llei de Societat Digital

No fer lleis significa barra lliure. La llibertat no és barra lliure. La barra lliure és copes gratis i la llibertat és autogovern.

Cas que seguim tenint la vostra confiança mitjançant les urnes, la Llei de Societat Digital és entre les primeres coses que farem la legislatura 2019-2023. Servirà per a lligar legalment la visió i missió que hem tingut des del 2015. Així, a partir del 2023 serà més difícil tornar enrere: caldria derogar una llei o modificar-la per a permetre les llanegadisses barres lliures.

La nostra Llei de Societat Digital ha de parlar dels vostres interessos per a viure més temps, sans, formats i informats.

Estarà basada en:

• Sobirania de dades
• Sobirania del software que les gestiona
• Sobirania d’infraestructures digitals

Ningú no podrà usar les dades, el software ni les infraestructures per a res més que servir-vos amb la màxima lleialtat.

Ha de servir per a crear un cercle –la nostra ensaïmada– de confiança màxima. Estarà connectada només amb qui sigui de refiar.

Crear confiança és l’objectiu per aconseguir que la nostra societat sigui protagonista de la revolució social, la que a l’apunt anterior deia que estem perdent.

Perquè la transformació digital és vostre, hem de combatre el tecnocinisme i generar confiança per a la ciutadania; ens hi va no ser irrellevants en el futur més pròxim. Però això no ens hauria de bastar: més que no-irrellevants, es tracta de ser líders en la construcció d’un món on viurem més temps, més sans, formats i informats gràcies a la tecnologia. La nostra ‘ensaïmada’ o cercle de confiança digital ha de fer-ho possible. La llei de Societat Digital és una declaració de lleialtat i confiança digital.

Perquè la transformació digital és vostre, hem de combatre el tecnocinisme i generar confiança per a la ciutadania; ens hi va no ser irrellevants en el futur més pròxim.

A més de la Llei de Societat Digital, caldria que la Política Digital fos al Consell de Govern totes les setmanes, perquè ho afectarà tot els pròxims anys.

Software is eating the world, in all sectors. In the future, every company will become a software company
–Marc Andresseen, 2011

Software is eating the world, but Artificial Intelligence is going to eat software
–Jensen Huang, CEO de Nvidia, 2017

El programa de MÉS per Mallorca és l’únic que parla de quelcom tant important, pel nostre futur, com la sobirania digital. L’hem escrit els autors de la primera xarxa IoT de país a Europa; hem demostrat la nostra visió digital, que també volem que sigui la teva.

Encara gairebé tot és per a fer. Aprofitem-ho. De moment tenim el lema, ‘sobirania digital, i també el símbol per la nostra economia circular digital: l’ensaïmada 😉

No podrem construir els nostres somnis si sospitem mútuament amb quelcom tant important, pel nostre futur, com ho és la Societat Digital:

And we can’t build our dreams
On suspicious minds

—
Imatge: Lisa Stevens from Sutton Coldfield, UK [CC BY-SA 2.0], via Wikimedia Commons