Xati, ets una persona fantàstica, estàs molt bona i a sobre ets rica que t’hi cagues… però el teu blog només té un Pagerank 3. Em sap greu, però tenim vides incompatibles.
Res, coses que em passen pel cap quan llegeixo la vida i miracles de qualque blogaire molt 2.0, osea.
5 comentaris. Leave new
Aquest punt surrealista, és sineuer? és una cosa genètica?
M’has fet riure, però com sempre, m’has fet pensar!
ets un crack!
*i una extensio que m’he posat al Firefox em diu que tens un PageRank de 5, coi!
😉
Jo diria que he trobat el blogaire,
“te lo juro por mi PageRank, osea”
😉 🙂 XD
Oriol, gràcies. Però n’hi ha qui no et convida ni a cafè, si només tens un cinc 🙂
Ja podria ser que la cosa sineuera, i mallorquina per afegitó, faci mirar-se les coses amb distància: hi ha vida més enllà dels grans nuclis i ben interessant que és, tot i que no tengui gaire valor pagerank.
Ho dic perquè si ja costa prou fer-se un lloc a la blogocosa quan s’escriu en català, imagina que, dins la cosa .CAT, a sobre s’és mallorquí. Ara afegeix-li trescar per Sineu. ÿs la desconeixença multiplicada per a ves-te’n a saber què. Si els pagerank venen de les connexions entre coneguts, tenir un cinc és una proesa però també que ni et convidin a cafè, tot al mateix temps.
No se si m’explic.
Bé, tot plegat és per dir que qüestiono molt els rànquings tant presents a la blogocosa. Cada cop més importants per alguns, a mida que sorgeixen més blogs i s’organitzen més collonades –que diria un altre Pla, aquest no de Mallorca sinó de l’Empordà. Que no ho fa gens fàcil als nous, i no és just. Pocs blogaires cada cop tenen més poder, i no va bé perquè dubto que el sabin administrar com toca.
Els «provincians» hauríem de fer coses per a tenir més visibilitat. Ja no per vanitat, sinó just per defensar-nos d’aquest poder que s’està concentrant en altres bandes. Internet iguala les oportunitats de poder, però les oportunitats no arriben sense visibilitat a Internet. Quan no arriba, les oportunitats són properes a zero. Caldria treballar per aconseguir visibilitat, al marge dels addictes als rànquings, i just per a tenir una quota de poder i tot seguit renunciar-hi. Un poc com fa el Stallman: té molt poder, però no usar-lo el fa fort.
Utòpic, sí, és una altre forma de pijeria.
A quin tipus de “poder” et refereixes?
Bel: poder en tant que domini sobre el mitjà. «Quan ho diu fulano aleshores existeix».