En posar en marxa la Fonera, em va semblar que no era just anunciar un punt d’accés als mapes de FON, però no anunciar la connexió WiFi que fa temps tenia oberta amb un router Linksys, i la vaig donar d’alta a guifi.net. A l’apunt abans lincat hi deia:
En esmentar llocs com guifi.net potser cal aclarir algunes diferències amb FON. A més de l⿿accés a Internet arreu, a llocs com guifi.net, una xarxa ciutadana — de pagès també– estan aconseguint una xarxa lliure paral·lela a Internet i té molt valor: si a la Internet caiguessin restriccions, les xarxes sense fils permetrien accedir a la informació prohibida. A FON només pretenen que hi hagi molts punts WiFi d⿿accés a Internet.
No me’n vaig sortir a la primera perquè el web va donar qualque error navegant pels mapes, però el dia 5 d’octubre el node va quedar registrat.
Avui he rebut un missatge [1] dirigit a la llista d’usuaris de guifi.net –una còpia, no hi estic subscrit. S’hi posa en dubte una cosa que ja vaig fer: acceptar la llicència. No crec que faci falta res més, però sembla que volen esborrar el node si no em reafirmo. Aleshores m’ha semblat que estava equivocat quan vaig escriure
[…] si a la Internet caiguessin restriccions, les xarxes sense fils permetrien accedir a la informació prohibida.
perquè la sensació és que la connexió pot desaparèixer amb una «caçera de bruixes» després d’una discussió als comentaris del blog del Ricardo.
Aquests dies el Ramon Roca, un membre prou actiu de guifi.net [2], comentava al blog del Ricardo que la inversió de Varsavsky amb el menéame era la explicació per que haguéssim parlat bé de la Fonera. El meu apunt és el dalt de tot enllaçat i allà ja vaig explicar perquè m’agradava la Fonera.
ÿs veritat que aleshores podia haver-hi un acord amb el Varsavsky pel menéame, però no vaig escriure per això, sinó perquè trobava que calia explicar el canvi després d’haver criticat el projecte. Finalment, si tot va bé, Varsavsky serà soci amb un 10% del menéame, però no tenc cap relació amb el projecte FON ni amb molts altres del mateix inversionista. Voler ser imparcial amb el tema FON podia provocar la paradoxa de semblar parcial si finalment arribàvem a un acord, però només algú s’entestava en voler-ho veure així. Vaig córrer el risc perquè és impossible satisfer totes les lectures de la imparcialitat, i aquesta és la meva, raonada.
Torno a la discussió amb el Roca: mentre, es creuava una conversa amb el Ricardo sobre xarxes que ja va començar a un apunt anterior, quan també va escriure sobre la Fonera. En veure que en Roca ho mesclava, he intentat explicar que no he entrat en discusions sobre xarxes, perquè no conec prou bé el tema. Que havia donat d’alta el node a guifi.net per a fer-lo també visible. També he dit que em limitava a parlar de la inversió al menéame, i perquè em titllava d’especulador.
Per altre banda, m’interessen les opinions del Ricardo sobre les xarxes. Serien molt més interessants, suposo que per guifi.també, si no s’hi mesclés l’animadversió contra ningú. Però no serà fàcil i la vaig donar la conversa per distorsionada i estèril.
La cosa és tant així, que al missatge que he rebut aquesta nit, es pot veure com hi comença parlant del Ricardo, que no té cap node a guifi.net, i de cop ho trasllada tot cap a mi. Vol que discuteixi la llicència Comuns Sensefils, una cosa que ja he dit que no vull fer perquè no en se prou.
La qüestió és que soc sospitós i el meu node pot acabar esborrat per mor de la meva relació amb el Ricardo i Varsavsky en un projecte que no té res a veure amb xarxes, el menéame. Tot plegat va contra pressumpció d’innocència, un dret bàsic. No hauria de fer falta defensar-me de res ni donar cap explicació. Serà interessant veure com reacciona la resta de la comunitat guifi.net, i de moment ho faig des d’aquest blog.
—
[1] El guardo també aquí en PDF.
[2] No he trobat informació sobre l’associació al web guifi.net, però és el registrant del domini.
10 comentaris. Leave new
Pensa que per la gent de guifi.net tenir una Fonera és quelcom semblant a apostatar i qualsevol queixa teva és una provocació per trencar la fe.
Ja pots haver acceptat la CSF en donar d’alta el teu node, que mentre tinguis una Fonera seràs perillós per a ells.
Que ho sabis!
Joan: Més o manco com si com si un usuari del GNU/Linux fos sospitós per mor de tenir un Windows i li demanessin reafirmar-se en la GPL o li lleven el permís per a usar el GNU.
Encara no he fet cap crítica a CSF, però sembla que no ho volen veure. I la fixació que n’he fet els porta a tot això. Té un nom: caçera de bruixes. La feien els religiosos més dogmàtics, no? 😉
Què es pot raonar amb gent que em troba perillós per una crítica que no he fet?
I si algú accepta la GPL i després la critica, s’hauria de reafirmar per què no li neguessin l’ús del GNU/Linux?
Hi haurà molta gent que tindrà un d’aquests aparells, ni que sigui perquè són regalats o subvencionats. També cadascú és ben lliure, i de fet tindrà normalment xarxes privades a dins de casa seva o la seva empresa. També hi tindràn el sistema operatiu que vulguin, malgrat que des de guifi es vol prioritzar l’ús del programari lliure. No hi te res a veure això amb el CSF.
El CSF es fa per permetre que la xarxa existeixi: Cada node és part de la xarxa, com la linia de codi ho és del programari, i el que es pretén es conciliar els mínims perquè la xarxa sigui possible amb el màxim de llibertat possible, inclosa la crítica/millora del CSF. Penseu que perquè les comunicacions fuincionin, quan el node forma part d’una xarxa amb enllaços, etc, cal uns adreçaments, assignació d’adreces etc, que o la fas tu (dient com ho fas), o t’aculls als sistemes establerts per algú altre que faci el mateix. Si us llegiu els debats que hi va haver amb la redacció del CSF, això ho trovareu recollit.
El que no té sentit és que formi part d’una xarxa un node, i que el seu propietari digui primer que vale, però que un cop a dins llavors digués que és paper mullat i que farà el que vol individualment. Formar part d’una xarxa pel que fa a les persones és un acte social que requereix del minim consens perquè la xarxa funcioni, i a partir, que cadascú faci el que vulgui.
Benjamí, entenc que hi pugui haver coses en els CSF que potser encara no hagis comprès o no coneguis o no hi estiguis d’acord. Suposo que llavors coincidiràs amb mi que si de veritat es vol fer crítica constructiva o debat sobre el CSF, el lloc on s’ha de fer és en les llistes també públiques que hi ha per això, i no pas en blocs. Espero que entenguis que no ens seria pas possible anar contestant totes les coses que es diuen a la blogosfera, per molt que facin afirmacions ben llunyanes de la realitat o en tingui ganes. No t’ho prenguis com una ofensa si em nego a continuar debatent-ho aquí.
rroca:
I se suposa que això és el que vull fer jo, no? Ho has vist via Tarot, solatges a tasses de cafè o bolla de vidre? 😀
Perquè sobre les intencions amb aquest node, jo només he dit el que pots llegir al primer paràgraf d’aquest apunt.
Si vols parlar de coses sense sentit, no té sentit botar-se la pressumpció d’innocència, que és a una capa anterior de tots els contractes que la societat pugui empescar-se.
I venga! No he fet cap comentari del CSF. Ni tant sols he dit que els tingués per a fer.
Mal suposat. Sembla que no t’agraden gaire els blogs, pel que has dit altres pics. Però la Internet evoluciona i avui hi ha molts mètodes còmodes per a seguir el que s’hi diu sense l’enrenou que les subscripcions suposen per a les bústies de correu (a aquesta plana hi ha fils RSS per a seguir-ho tot). Cal afegir-hi que no faré tota la feina que comporta estar a una llista només per una qüestió que no he comentat ni he dit que vulgui comentar. Ja ha estat prou desagradable veure com m’embruteu la bústia amb històries insultants tractant-me de venut.
No hi acabo de trobar sentit. No entenc perquè tu hauries de argumentar el tema dels Communs si no formes part de la xarxa guifi.net -donar-te d’alta no ho considero formar-ne part, seria quelcom més actiu- ni la insistencia d’en Ramon pel tema.
Per altre banda, els blogs no es el lloc on discutir el tema, sino a les llistes de correu de les diverses comunitats sense fils, que es on ja es va comentar el tema a part de les trobades fisiques.
dGil: Els blogs són llocs d’autor on els qui hi escriuen parlen del que els hi ve de gust, on «l’home és la mesura de totes les coses». Per a controlar i esporgar hi ha la resta de mitjans, llistes de correu incloses –i amb els seus administradors. Just per tot plegat hi ha qui no li agraden els blogs: són massa lliures.
Quantes vegades hauras de dir que no has dit res de la CSF? 😀
Sort que ja no es porten coses com el TOP o ja hauries fet nit al cuartelillo!!
Els blocs expressen la llibertat individual de qui fa el bloc, però no necessàriament la de cap col·lectiu ni la dels qui hi escriuen fent comentaris. En això els blocs sovint son un exemple del contrari.
En una comunitat, i encara més en una que pel que sembla fa xarxa, és lògic que s’impedeixi que en nom de la llibertat individual es pugui coaccionar la llibertat individual dels altres, la del col·lectiu. Si creuen que amenaces a la convivència, creuran que amenaces a tota la comunitat.
No seria normal que cedeixin a les pressions d’un nouvingut que els vulgui canviar les normes bàsiques o imposar la seva llibertat individual sobre la del col·lectiu. Si ho féssin, tindrien els dies comptats.
Des de que m’he enganxat a això dels blogs, una de la casta de comentaris que més em trobo és aquell en que el comentarista diu que els blogs no són el lloc adequat per dirimir una o altra qüestió.
Suposo que els incomoda que qualcú pugui opinar en un o altra sentit, afortunadament i esperem que per molts anys, els blogs són espais de llibertat, una llibertat que ens intenten limitar dia rera dia.
Mai faré un comentari en un blog en el sentit de dir que els que allà s’escriu és inconvenient, faltaria més, si no m’agrada el que es diu tinc dues opcions, argumentar en contra o marxar, però mai dir-li a l’autor que no hauria d’haver escrit un o altre apunt.
Hem de cuidar molt els espais de llibertat que de cada cop en queden menys.
Kofham: parteixes d’una premissa equivocada: Jo tenc res a discutir del que discuteixen a la seva llista.
ÿs la mateixa equivocació del Roca, quina fixació! 😀
Només vaig donar d’alta el node seguint totes les indicacions del web. No inclouen la obligació d’anar a cap llista. Entenc que són per a dubtes i discusions quan sorgeixen. No en tinc de moment.
Si les pressions han arribat d’algun lloc, ha estat amb un missatge a una llista (on no tenc perquè estar-hi) amb l’objectiu de trobar motius par a esborrar el meu node, perquè algú imagina i s’entesta que qüestiono el CSF. Amb tot plegat m’adjudiquen el que tu també dius: que amenaço la convivència i tota la comunitat. Per favor!
Quan a #6 parlo de blogs que alguns troben «massa lliures», em refereixo «per expressar-se». Quan parlo de llibertats de programari, em refereixo a les quatre de la llicència GPL. Parlar de llibertat en genèric és un embolic. Hi ha qui defensa la llibertat per a ser esclau. Jo estic parlant de llibertat per a expressar-se.
Tu parles de llibertats individuals i col·lectives en genèric. La cosa té usos que retgiren un poc. Per exemple: en nom de la llibertat col·lectiva dels que parlen certs idiomes, n’hi ha que volen limitar la llibertat individual –per minoritària– de parlar d’altres idiomes. Sovint qui defensa un col·lectiu diu que l’altre vol «imposar» la seva llengua. També s’empesquen «amenaces a la convivència i la comunitat». Coincidències?
Perquè parles en genèric no se a quina llibertat col·lectiva et refereixes, però si és la d’expressar-se –perquè és del que jo parlava– no veig que hi hagi cap limitació per escriure cadascú al lloc que trobí més lliure i que tothom pugui seguir-ho, també lliurement. Per això vaig lincar la llista aquí.
I si el problema de fons –que duu a qüestionar llibertats individuals d’un blogaire– és que la conversa a una llista publica surti a un blog, car més gent sabrà què passa, doncs haver-ho pensat abans de proposar expulsions i encolomar-me intencions contra el CSF. Està molt bé que la publicació a Internet, en aquest cas els blogs individuals i el celebèrrim «no emprenyis a un blogaire», serveixin per estalviar-nos algunes envestides –col·lectives o no.