Bill Gates és el cap d’arquitectura de programari de Microsoft. Fan productes que prohibeixen la cooperació entre les persones: no podem modificar-los ni saber com estan fets per col·laborar en la gestió del coneixement que comporten, tampoc fer-ne còpies per ajudar al conegut, amic o saludat.

Tot i això, el Bill Gates ha rebut el «Premio Príncipe de Asturias de Cooperación Internacional» d’enguany.

La premiada Bill & Melinda Gates Foundation ajuda molt en qüestions com la poliomelitis, cosa que està molt bé. Podrien rebre el premi al foment de la salut, però no el tenen pas a la Fundación Príncipe de Asturias. Potser el dels esports, perquè la gent sana el practica millor. En qualsevol cas, el de la cooperació no lliga gens ni mica amb l’activitat principal del personatge. Ah, que li han donat a la Foundation, no a ell. Sí, i 1-2-3 pim-pom salvat, casa!

¿Per què persones que acumulen fortunes amb coses que no són bones, com prohibir la cooperació entre els usuaris de programari, després donen tants doblers per ajudar amb coses bones que no tenen res a veure amb el seu negoci? Uns diuen que perquè són bones persones, altres que per a desgravar i també hi ha qui pensa que per a netejar la mala conciència.

El primer no em quadra amb el runrun d’algú que prohibeix la col·laboració entre les persones. Que vol que usem les seves eines per a codificar els nostres escrits i després fer-nos falta, per a sempre més, si volem llegir-los. Que faci campanya enganyosa, amagant qüestions fonamentals, contra els substituts lliures, propietat de la humanitat. Ho va fer ben coneixedor a l’estat de Massachusetts.

El tercer em sembla massa agosarat, ho descarto.

El segon és el més quantificable, demostrable àdhuc. No ho calcularé jo, no sóc pas cap expert en imposts i molt manco USAns. Però posats a errar el premi, proposo rebatejar el d’aquest any del Gates com a «Premio Príncipe de Asturias a la Desgravación de Impuestos».

Veste’n a saber, potser per motius semblants d’aquí un parell d’anys li donen qualque Príncipe de Asturias al cunyao –o afegitons– perquè sembla que en fan molts i ràpid, de doblers. No tant com el Gates, però Dau n’hi do:

Decía ayer este periódico que al PSOE no le salían los números en relación al foro sobre turismo y deporte. O que le salían de auténtico escándalo. Y visto lo visto hasta ahora hay que darle la razón, aunque ello no suponga que podamos mostrarnos totalmente de acuerdo con la escandalera que ha montado sobre un asunto que, antes de suponer y dar por sentado que estamos ante un auténtico derroche de dinero publico, y que ha tenido como principal beneficiario a Iñaki Undargarin, habrá que trata de analizar con todo detalle y ver si realmente todo lo ocurrido tiene o no justificación. Es muy cuestionable, sin embargo, que según los datos conocidos los algo más de cien deportistas y expertos que se dieron cita en Palma cobraran 240.000 euros en sueldos; que los viajes, alojamientos, comidas y regalos del centenar de invitados supusieron un total de 240.000 euros, lo que representa una media de 2.400 euros por persona y día o que un director de publicaciones cobrara 60.000 euros y 40.000 los responsables de proyecto y planificación. Porque todo esto más que un presupuesto serio y ajustado para un evento organizado por profesionales, parecen las cuentas del Gran Capitán. Ante estas acusaciones el Govern no ha sabido estar a la altura de las circunstancias y no ha tratado de justificar los gastos sino que, por boca del portavoz Joan Flaquer, se ha dedicado al y tu más. Y así no desmontará las sospechas ni saldrá fácilmente del embrollo.

–Editorial del 18 de febrer de 2006 a un diari gens sospitós de republicanisme. Crequeu-hi –o no– Undargarin a la hemeroteca, que n’hi ha més.